{"id":4617,"date":"2009-09-21T20:30:00","date_gmt":"2009-09-21T20:30:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/09\/21\/revolucionaris-i-republicans-del-pais-valencia-assassinats-al-fuerte-de-san-cristobal"},"modified":"2009-09-21T20:30:00","modified_gmt":"2009-09-21T20:30:00","slug":"revolucionaris-i-republicans-del-pais-valencia-assassinats-al-fuerte-de-san-cristobal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/09\/21\/revolucionaris-i-republicans-del-pais-valencia-assassinats-al-fuerte-de-san-cristobal\/","title":{"rendered":"Revolucionaris i republicans del Pa\u00eds Valenci\u00e0 assassinats al\n\nFuerte de San Crist\u00f3bal."},"content":{"rendered":"

Se sap que<\/p>\n

nom\u00e9s es registrava els presos que arribaven amb condemna ferma; a banda estaven els anomenats \u201cgovernatius\u201d, que van poder<\/p>\n

ser milers, detinguts que eren portats al Fort i sense ser registrats ni jutjats, eren afusellats en arribar o en els dies<\/p>\n

seg\u00fcents. A m\u00e9s, a molts, els anunciaven la \u00abposada en llibertat\u00bb i els assassinaven disparant-los quan iniciaven el descens<\/p>\n

de la muntanya.<\/span>

<\/span><\/span><\/p>\nEl Fort de Sant Crist\u00f2fol<\/p>\n

est\u00e0 considerat com un dels penals m\u00e9s sinistres i durs del sistema carcerari franquista; el seu fi era eliminar els<\/p>\n

dissidents pol\u00edtics, encara que tamb\u00e9 hi havia presos per ser homosexuals i altres causes. No obstant aix\u00f2, \u00e9s durant el<\/p>\n

govern d\u2019Alejandro Lerroux, en 1934, durant la II Rep\u00fablica, quan comen\u00e7a a utilitzar-se com a pres\u00f3.<\/span><\/span><\/div>\n

S\u2019havia constru\u00eft entre finals del segle XIX i principis del XX, en la muntanya Ezcaba<\/p>\n

de Pamplona. Va ser projectat com a fortalesa per a defendre aquesta ciutat dels atacs de l\u2019artilleria, despr\u00e9s de l\u2019\u00faltima<\/p>\n

Guerra Carlina, per\u00f2 mai va arribar a utilitzar-se per a eixe fi, ja que des del principi va ser utilitzat com a pres\u00f3<\/p>\n

militar, en concret des de 1934 fins a 1945. La fortalesa, de 180.000 m2, va requerir per a la seua construcci\u00f3, la voladura<\/p>\n

del cim de la muntanya i el seu buidatge. Consta de tres plantes plenes de galeries. Res des de fora fa imaginar la seua<\/p>\n

tremenda estructura interior, quan a m\u00e9s els seus murs estan coberts per dos metres de terra. Rodejat d\u2019una immensa trapa,<\/p>\n

era impenetrable des de l\u2019exterior. La seua extensi\u00f3 total \u00e9s de 615.000 m2.<\/p>\n

Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre<\/p>\n

Va<\/p>\n

comen\u00e7ar a utilitzar-se com a pres\u00f3 en 1.934. Va ser durant el bienni negre, sent president de la Rep\u00fablica Alcal\u00e1-Zamora,<\/p>\n

quan despr\u00e9s de les eleccions de 1933, es forma el govern d\u2019Alejandro Lerroux amb el suport de la Federaci\u00f3 Espanyola de<\/p>\n

Dretes, CEDA, organitzaci\u00f3 d\u2019extrema dreta, terratinent, cat\u00f2lica i antirepublicana.<\/p>\n

En m\u00e9s iniciar el seu mandat,<\/p>\n

este govern adopta una s\u00e8rie de mesures pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials encaminades a anul\u2022lar les llibertats, a la<\/p>\n

repressi\u00f3 brutal de les lluites, a conspirar per desmantellar la Rep\u00fablica i al greu empitjorament de les condicions de vida<\/p>\n

de les classes treballadores i populars. Quan en 1934 la CEDA exigeix el nomenament de dos ministres, un d\u2019ells Gil Robles,<\/p>\n

el poble respon amb un moviment vagu\u00edstic i revolucionari al llarg de tot el pa\u00eds, encara que ser\u00e0 a Ast\u00faries on les lluites<\/p>\n

adquiriran car\u00e0cter de verdadera revoluci\u00f3. Les mobilitzacions van comen\u00e7ar el 5 d\u2019octubre i van durar fins al dia 19 del<\/p>\n

mateix mes. Durant eixos dies, els revolucionaris incl\u00fas arriben a intentar l\u2019assalt a la Presid\u00e8ncia del Govern. Quan els<\/p>\n

miners aconsegueixen tenir durant tres dies el control de tot Ast\u00faries, el govern d\u00f3na l\u2019ordre de sufocar les lluites a sang<\/p>\n

i foc. Li encarrega a Franco, que estava al comandament de la Comand\u00e0ncia de Balears, que acabe amb les mobilitzacions (en<\/p>\n

aquell moment ja era un especialista a reprimir lluites obreres amb el sistema de terra cremada), i reprimeix la revoluci\u00f3<\/p>\n

tan brutalment, que se salda, segons diversos autors, amb 4.000 morts i 30.000 detinguts.<\/p>\n

Reprimida la Revoluci\u00f3<\/p>\n

d\u2019octubre de 1.934, van confinar dins del Fuerte de San Crist\u00f3bal centenars de revolucionaris. Les condicions de vida<\/p>\n

imposades als presos va ser terrible des del principi. La fam, la falta d\u2019assist\u00e8ncia, d\u2019higiene i salubritat, van provocar<\/p>\n

la mort al setembre de 1935 d\u2019un militant de la CNT de Santander. L\u2019esc\u00e0ndol va ser molt gran perqu\u00e8 cont\u00ednuament s\u2019havien<\/p>\n

denunciat aquelles terribles condicions de vida. Es va exigir la posada en llibertat o el trasllat dels presos i el tancament<\/p>\n

del Fort com a penal, per\u00f2 el govern va fer o\u00efdes sordes, incl\u00fas davant les vagues de protesta a Pamplona. La mort d\u2019un altre<\/p>\n

pres va omplir el got i va provocar un mot\u00ed en el Fort, i es desencaden\u00e0 a tota Espanya protestes i vagues (a Pamplona hi va<\/p>\n

haver vaga general), en solidaritat amb els presos. El mot\u00ed va ser durament reprimit, amb diversos morts, i molts ajuntaments<\/p>\n

van exigir el tancament del penal i el trasllat dels 750 presos a altres presons. Per\u00f2 el Fort va continuar sent pres\u00f3, fins<\/p>\n

que el govern del Front Popular, despr\u00e9s de guanyar les eleccions al febrer d\u20191.936, va decretar una amnistia per als presos<\/p>\n

pol\u00edtics i va clausurar el Fort com a pres\u00f3.<\/p>\n

Colp d\u2019estat feixista<\/p>\n

El 18 de juliol de 1936, al<\/p>\n

produir-se el criminal colp d\u2019estat militar franquista contra el leg\u00edtim govern de la II Rep\u00fablica, promogut entre altres,<\/p>\n

per l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, amb el suport de l\u2019Alemanya nazi i el feixisme itali\u00e0 de Mussolini, Navarra va quedar sota el<\/p>\n

control dels colpistes, i el Fort va ser una altra vegada utilitzat com a pres\u00f3 on van tancar milers d\u2019anarquistes,<\/p>\n

revolucionaris i republicans, en les cegues cel\u2022les de castic de la qual els presos demanaven morir.<\/p>\n

En pocs mesos<\/p>\n

ja hi havia 2.000 presos, encara que es calcula que fins all\u00ed van portar, de tots els punts de la pen\u00ednsula 7.500, dels quals<\/p>\n

molts van morir en el seu interior, i d\u2019altres sobrevisqueren, en condicions verdaderament infrahumanes. No obstant aix\u00f2, el<\/p>\n

nombre real dels empresonats al Fort, pareix que \u00e9s una altra de les inc\u00f2gnites del verdader abast que va tindre la repressi\u00f3<\/p>\n

franquista. Se sap que nom\u00e9s s\u2019enregistrava els presos que arribaven amb condemna ferma; a banda estaven els anomenats<\/p>\n

\u201cgovernatius\u201d, que van poder ser milers, detinguts que eren portats al Fort i sense ser enregistrats ni jutjats, eren<\/p>\n

afusellats en arribar o en els dies seg\u00fcents. A m\u00e9s, a molts, els anunciaven la \u00abposada en llibertat\u00bb i els assassinaven<\/p>\n

crivellant-los, quan iniciaven el descens de la muntanya. Aquelles ordres de \u201cposada en llibertat\u201d, eren en realitat una mera<\/p>\n

formalitat per a encobrir execucions massives. Hui en dia, s\u00f3n molts els familiars que encara estan buscant all\u00ed als seus,<\/p>\n

desapareguts des de llavors.<\/p>\n

Fins al seu tancament al juliol de juliol de 1945, van ser assassinats uns quants<\/p>\n

centenars de presos. Les causes de mort enregistrades, igual que en les fosses comunes del Cementeri general de Val\u00e8ncia,<\/p>\n

eren convenientment \u201cmaquillades\u201d, i hi abundaven causes com \u201canor\u00e8xia\u201d, \u201ccaqu\u00e8xia\u201d (morir de fam), \u00abparades card\u00edaques\u00bb,<\/p>\n

\u201chemorr\u00e0gies internes\u201d (palisses) \u201cfractura de crani\u201d, \u201cxoc traum\u00e0tic\u201d (tortures diverses amb ruptura d\u2019\u00f2rgans), o<\/p>\n

tuberculosi (el Fort era anomenat eufem\u00edsticament \u201cSanatori Penitenciari\u201d perqu\u00e8 hi traslladaven presos que havien contret la<\/p>\n

tuberculosi en altres presons). A molts executats extrajudicialment se\u2019ls anotava com a causa de mort \u201ctraumatisme\u201d Tot<\/p>\n

apunta que en els dies seg\u00fcents a la presa de Pamplona pels feixistes, les \u201csaques\u201d van estar a l\u2019ordre del dia. Hi ha<\/p>\n

diverses fonts que apunten que com a m\u00ednim va haver-hi 500 desapareguts que no consten en cap arxiu, encara que la xifra real<\/p>\n

pareix que no es coneixer\u00e0 mai, precisament perqu\u00e8 com es va dir abans, nom\u00e9s es van enregistrar els qui arribaven amb<\/p>\n

condemna ferma. El Fort va comen\u00e7ar i va acabar sent tr\u00e0gic per als presos, \u00e9s esborronador con\u00e9ixer el terrible final que<\/p>\n

van reservar als \u00faltims 131 presos, soterrats en el cementeri de \u201cLas Botellas\u201d<\/p>\n

Fuga del 22 de maig de 1938<\/p>\n

Les condicions de vida en el Fort eren dur\u00edssimes. Els presos eren tractats de forma brutal. Les execucions, els<\/p>\n

apallissaments en l\u2019habitaci\u00f3 de serveis, d\u2019on que molts presos eixien morts, els assassinats, la fam infinita, els polls,<\/p>\n

l\u2019apilotament, l\u2019a\u00efllament exterior i les epid\u00e8mies de qualsevol tipus formaven part de la vida quotidiana, incl\u00fas havien de<\/p>\n

dormir en el s\u00f2l, sobre l\u2019aigua, En estes condicions, el 22 de maig del 1.938, es va produir una fuga que ha estat<\/p>\n

considerada com una de les m\u00e9s importants en la hist\u00f2ria internacional de les evasions, incl\u00fas s\u2019apunta que la major<\/p>\n

esdevinguda en tot el m\u00f3n, i aix\u00f2 tant pel nombre de presos implicats com per la terrible repressi\u00f3 que sobre ells va recaure<\/p>\n

posteriorment.<\/p>\n

La fuga va ser tan minuciosament preparada, per segons pareix 30 presos, sense comptar amb cap<\/p>\n

ajuda exterior, que va ser una sorpresa general per a la majoria dels seus companys. Incl\u00fas va tindre un himne, compost per<\/p>\n

l\u2019anarquista Rogelio D\u00edz, condemnat a 30 anys de pres\u00f3 per rebel\u2022li\u00f3 militar. Ell va sobreviure i ha pogut contar-ho; es va<\/p>\n

exiliar a M\u00e8xic i encara, molts anys m\u00e9s tard, va poder retrobar alguns dels seus antics companys de pres\u00f3 que van aconseguir<\/p>\n

sobreviure.<\/p>\n

La fuga va ser iniciada pels comunistes Leopoldo Pic\u00f3 P\u00e9rez, de 25 anys, emmotllador, considerat el<\/p>\n

\u201ccervell\u201d de la fuga i per Baltasar Rabanillo Rodriguez, capturat i afusellat en el mateix Fort. Leopoldo Pic\u00f3, havia estat<\/p>\n

condemnat per rebel\u2022li\u00f3 militar a reclusi\u00f3 perp\u00e8tua i va ser executat extrajudicialment despr\u00e9s de la fuga. Tamb\u00e9 es coneixen<\/p>\n

les dades d\u2019altres organitzadors com Joaqu\u00edn Ib\u00e1\u00f1ez Eldemayer, de 21 anys, dependent, tamb\u00e9 condemnat a pres\u00f3 perp\u00e8tua per<\/p>\n

rebel\u2022li\u00f3 militar i executat extrajudicialment despr\u00e9s de la fuga; i de Bautista \u00c1lvarez Blanco, de 23 anys, llanterner,<\/p>\n

condemnat a pres\u00f3 perp\u00e8tua per rebel\u2022li\u00f3 militar i afusellat el 8 de novembre de 1938.<\/p>\n

La fuga va suposar un<\/p>\n

immens acte de solidaritat. Els qui la van planejar no se\u2019n van anar sols. Amb risc de la seua vida i el perill de ser<\/p>\n

capturats en la fuga, com aix\u00ed va ser, van obrir les portes del Fort perqu\u00e8 tamb\u00e9 pogueren eixir els altres presos, que<\/p>\n

aquella nit eren quasi 2.500. A la mitja hora d\u2019iniciada l\u2019operaci\u00f3, els grups de presos ja havien desarmat els guardians, i<\/p>\n

n\u2019aconseguiren fugir 795, encara que en van ser capturats 585, creuaren la frontera i arribaren a Fran\u00e7a nom\u00e9s tres.<\/p>\n

Immediatament es va iniciar la ca\u00e7a dels escapats que fugien en desbandada muntanya baix sense a penes cal\u00e7at ni roba.<\/p>\n

Desnodrits i quasi sense armes, van ser presa f\u00e0cil per als seus captors que els van crivellar, van abatre i van detindre<\/p>\n

sense pr\u00e0cticament resist\u00e8ncia. Eixa mateixa nit ja es van comptabilitzar a 210 presos assassinats, encara que en la fuga<\/p>\n

s\u2019han trobat dades de 225 assassinats, dels quals 24 corresponen a presos no identificats.<\/p>\n

En els dies posteriors<\/p>\n

van capturar la resta dels presos, dels quals molts foren assassinats a mesura que eren capturats o en les hores posteriors.<\/p>\n

Dels capturats van ser jutjats 16 com a capitostos, i en foren condemnats a mort 14: Gerardo Aguado G\u00f3mez, Teodoro Aguado<\/p>\n

G\u00f3mez, Bautista \u00c1lvarez Blanco, Calixto Carbonero Nieto, Antonio Casas Mateo, Daniel Elorza Ormaetxea, Antonio Escudero<\/p>\n

Alconero, Ricardo Fern\u00e1ndez Cabal, Francisco Herrero Casado, Francisco Herv\u00e1s Salome, Primitivo Miguel Frechilla, Miguel<\/p>\n

Nieto Gallego, Rafael P\u00e9rez Garc\u00eda i Baltasar Rabanillo Rodr\u00edguez, que van ser afusellats el 8 de setembre del 1.938, en la<\/p>\n

Vuelta del Castillo.<\/p>\n

Ram\u00f3n Peris Garc\u00eda, de 23 anys, nascut a Almassora (Castell\u00f3); Henry Ransal Habif, de 25<\/p>\n

anys, nascut a Alzira (Val\u00e8ncia); Juan Bou Nadal, de 23 anys, nascut a Alcoi (Alacant) i Manuel Gonz\u00e1lez Amor\u00f3s, de 28 anys,<\/p>\n

nascut a Torrevieja (Alacant), van ser els revolucionaris i republicans nascuts en el Pa\u00eds Valenci\u00e0, que van ser assassinats<\/p>\n

per la for\u00e7a p\u00fablica durant la fuga, encara que en el Fort van assassinar-ne molts m\u00e9s. Les dades dels qui s\u2019han pogut<\/p>\n

documentar, consten m\u00e9s avall, encara que el nombre real de morts i desapareguts, pareix que mai el sabrem, precisament per<\/p>\n

no haver estat enregistrat l\u2019empresonament de molts dels presos,<\/p>\n

Al complir-se el 50 aniversari de la fuga, en<\/p>\n

1.988, en el cim de la muntanya Ezcaba, en la seua vessant est, diverses entitats van erigir un petit t\u00famul en homenatge als<\/p>\n

presos escapats i assassinats en el Fort per la llibertat i la rep\u00fablica, ja amagat entre la mala herba. I el Fort actualment<\/p>\n

continua pertanyent a Defensa, est\u00e0 tancat r\u00edgidament i cau a trossos, encara que aix\u00f2 s\u00ed, diuen que est\u00e0 previst<\/p>\n

restaurar-lo per organitzar-hi visites guiades i tur\u00edstiques.<\/p>\n

Dades dels nascuts en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 caiguts en el<\/p>\n

Fort dels quals s\u2019han pogut con\u00e9ixer les dades:<\/p>\n

– Antonio Chacopino Manzanedo, de 37 anys. Nascut a Alacant, va<\/p>\n

morir el dia 5 d\u2019agost de 1.944 i est\u00e0 soterrat en el cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 1a, Fossa 95.<\/p>\n

– Antonio<\/p>\n

Ferrer Molina, de 29 anys, casat. Nascut a Carcaixent (Val\u00e8ncia), va morir el dia 22 de maig de 1944 i est\u00e0 soterrat en el<\/p>\n

cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 4a, Fossa 85.<\/p>\n

– Francisco Mira Pons, de 40 anys, casat. Nascut a Alcoi (Alacant),<\/p>\n

va morir el dia 15 de desembre de 1.943. Est\u00e0 soterrat en el cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 3a, Fossa 69.<\/p>\n

–<\/p>\n

Pedro Cayetano Gonz\u00e1lez Hern\u00e1ndez, se\u2019n desconeix l\u2019edat. Va n\u00e0ixer a Segorbe (Castell\u00f3) Va morir el dia 11 de novembre de<\/p>\n

1941 i est\u00e0 soterrat en el cementeri de Berriosuso.<\/p>\n

– Miguel Castro San Andr\u00e9s, no se\u2019n coneix l\u2019 edat. Va n\u00e0ixer<\/p>\n

a Val\u00e8ncia, va morir el dia 13 de juny de 1940 a l\u2019hospital de Pamplona. Es desconeix el motiu pel qual va ser traslladat des<\/p>\n

del Fort a l\u2019hospital.<\/p>\n

– Jos\u00e9 Fuster Mascar\u00f3s, de 39 anys, casat. Va n\u00e0ixer a X\u00e0tiva (Val\u00e8ncia), va morir el dia<\/p>\n

29 de mar\u00e7 de 1944. Est\u00e0 soterrat en el Cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 4a, Fossa 81.<\/p>\n

– Vicente Royo Tena, de 26<\/p>\n

anys, fadr\u00ed. Va n\u00e0ixer a Tavernes Blanques (Val\u00e8ncia). Va morir el dia 26 de novembre de 1944, est\u00e0 soterrat en el Cementeri<\/p>\n

de San Crist\u00f3bal, Fila 1, Fossa 110.<\/p>\n

– Manuel Sospedra Villaplana, de 37 anys, casat. Va n\u00e0ixer a Saladillo<\/p>\n

(Castell\u00f3). Va morir el dia 15 de setembre de 1943, est\u00e0 soterrat en el Cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 3a, Fossa 59.<\/p>\n

– Ram\u00f3n Peris Garc\u00eda, de 23 anys, casat, de professi\u00f3 forner. Va n\u00e0ixer a Almassora (Castell\u00f3). Havia estat condemnat<\/p>\n

per l\u2019Audi\u00e8ncia de Val\u00e8ncia a 8 anys de presidi menor el 7 de juny de 1935. Va ser assassinat per la for\u00e7a p\u00fablica a<\/p>\n

l\u2019escapar-se el dia 22 de maig de 1938.<\/p>\n

– Henry Ransal Habif, de 25 anys, fadr\u00ed, de professi\u00f3 impressor. Va n\u00e0ixer<\/p>\n

a Alzira (Val\u00e8ncia). L\u20191 d\u2019agost de 1.935 va ser condemnat a 3 anys i 4 mesos de pres\u00f3 menor en un Consell de Guerra en<\/p>\n

Ciudad Real. Va ser assassinat per la for\u00e7a p\u00fablica a l\u2019intentar escapar-se el dia 22 de maig d\u20191.938.<\/p>\n

– Jes\u00fas<\/p>\n

Gar\u00edn Moreno, de 28 anys, casat. Va n\u00e0ixer en Benim\u00e0met (Val\u00e8ncia) Va morir el 8 de gener de 1943, est\u00e0 soterrat en el<\/p>\n

cementeri de San Crist\u00f3bal, Fila 1, Fossa 40.<\/p>\n

– Juan Bou Nadal, de 23 anys, fadr\u00ed, de professi\u00f3 obrer. Va n\u00e0ixer a<\/p>\n

Alcoi (Alacant) El 14 de juny de 1.934 va ser condemnat per l\u2019Audi\u00e8ncia d\u2019Alacant a 25 anys, 9 mesos i 11 dies de reclusi\u00f3<\/p>\n

major. Va ser assassinat per la for\u00e7a p\u00fablica a l\u2019escapar-se el 22 de maig d\u20191.938.<\/p>\n

– Salvador B\u00e1denas Blasco,<\/p>\n

se\u2019n desconeix l\u2019edat. Va n\u00e0ixer a Borriana (Castell\u00f3). Va morir el 23 de juliol de 1940. Est\u00e0 soterrat en el cementeri de<\/p>\n

Pisa.<\/p>\n

– Antonio Mariner Estupi\u00f1a, de 41 anys, fadr\u00ed, de professi\u00f3 sabater. Va n\u00e0ixer en Castell\u00f3. Va ser condemnat<\/p>\n

per l\u2019Audi\u00e8ncia de Madrid a 6 anys i 1 dia de pres\u00f3 major. Va ser assassinat per la for\u00e7a p\u00fablica en l\u2019intent de fuga de l\u20191<\/p>\n

de novembre de 1936. Est\u00e0 soterrat en el cementeri de Berriozar.<\/p>\n

– Manuel Gonz\u00e1lez Amor\u00f3s, de 28 anys, fadr\u00ed, de<\/p>\n

professi\u00f3 miner. Va n\u00e0ixer a Torrevieja (Alacant) Va ser condemnat per l\u2019Audi\u00e8ncia d\u2019Orense a 2 anys i 4 mesos de presidi<\/p>\n

menor el dia 1 de novembre d\u20191.936. \u00c9s assassinat per la for\u00e7a p\u00fablica a l\u2019escapar-se el 22 de maig de 1938. Li van aplicar<\/p>\n

la \u201cLlei de Fugues\u201d Est\u00e0 soterrat en el cementeri de Berriozar.<\/p>\n

En Mem\u00f2ria seua.<\/p>\n

Moltes dades de la<\/p>\n

fuga s\u2019han pogut con\u00e9ixer per mitj\u00e0 del treball realitzat per F\u00e9lix Sierra Hoyos. Va trobar en un porxe la documentaci\u00f3 dels<\/p>\n

judicis sumar\u00edssims de la fuga, i junt amb la narraci\u00f3 de supervivents, va realitzar un llibre editat per Pamiela en<\/p>\n

1990.<\/span><\/span><\/p>\n

LLISTATS DE GENT SOTERRADA ALS FOSSARS COMUNS DEL CEMENTIRI DE VAL\u00c8NCIA<\/span><\/span><\/h1>\n

<\/p>\n

FOSSAR COM\u00da SECCI\u00d3 10a<\/a><\/p>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

FOSSAR COM\u00da SECCI\u00d3 8a DRETA<\/a><\/p>\n

\"-\" FOSSAR COM\u00da SECCI\u00d3 7a DRETA<\/a><\/p>\n

\"-\" FOSSAR COM\u00da SECCI\u00d3 5a ESQUERRA<\/a><\/p>\n

\"-\" FOSSAR COM\u00da SECCI\u00d3 4a ESQUERRA<\/p>\n

(Cementeri Civil)<\/a><\/p>\n

\"-\" Llistat de gent republicana morta a les presons de Val\u00e8ncia i soterrades a les Fosses Comunes<\/p>\n

| Al<\/p>\n

Convent de Santa_Clara<\/a> | | A l\u2019 Hospital i Hospital<\/p>\n

Provincial<\/a> |<\/p>\n

| A l\u2019Hospital_militar<\/a> | | A la pres\u00f3 Model o Pres\u00f3 Celular<\/a> | | Al Manicomi<\/a> |<\/p>\n

| A Montolivet<\/a> | | A la parr\u00f2quia de Sant Miquel<\/a> | | A la pres\u00f3 de Dones<\/a> |<\/p>\n

| A Sant Miquel dels Reis<\/a> | | A<\/p>\n

la parr\u00f2quia de Sant<\/p>\n

Miquel i Sant Sebasti\u00e0<\/a> |<\/p>\n

ACLARACIONES AL LISTADO<\/p>\n

Disponemos de m\u00e1s<\/p>\n

informaci\u00f3n sobre cada persona, entre otras, lugar exacto donde est\u00e1 enterrada, Juzgado que entendi\u00f3 el caso, si fu\u00e9 exhumada<\/p>\n

o trasladada de lugar, si hubo intervenci\u00f3n judicial…que facilitaremos a todas las personas interesadas, escribiendo a<\/p>\n

forumperlamemoria@nodo50.org.<\/p>\n

Los datos descritos son copia literal de lo expresado en los Libros de Registro de<\/p>\n

Enterramientos del cementerio de Valencia, no se ha introducido ninguna variaci\u00f3n en la recogida de los datos, es por eso que<\/p>\n

a veces las palabras est\u00e1n escritas incorrectamente.
Las palabras escritas en<\/p>\n

may\u00fasculas o que tienen asterisco, son en parte ilegibles por lo que pueden ser diferentes a como est\u00e1n<\/p>\n

escritas.<\/p>\n

<\/span><\/span>
<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Se sap que nom\u00e9s es registrava els presos que arribaven amb condemna ferma; a banda estaven els anomenats \u201cgovernatius\u201d, que van poder ser milers, detinguts que eren portats al Fort i sense ser registrats ni jutjats, eren afusellats en arribar o en els dies seg\u00fcents. A m\u00e9s, a molts, els anunciaven la \u00abposada en llibertat\u00bb i els assassinaven disparant-los quan … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,50],"tags":[],"class_list":["post-4617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-social","category-memoria","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4617"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4617\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}