{"id":4570,"date":"2009-10-08T23:58:00","date_gmt":"2009-10-08T23:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/10\/08\/ferrer-i-guardia-sha-de-rehabilitar"},"modified":"2009-10-08T23:58:00","modified_gmt":"2009-10-08T23:58:00","slug":"ferrer-i-guardia-sha-de-rehabilitar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/10\/08\/ferrer-i-guardia-sha-de-rehabilitar\/","title":{"rendered":"\u00abFerrer i Gu\u00e0rdia s\u2019ha de rehabilitar\u00bb"},"content":{"rendered":"
<\/a>Entrevista a Pere Sol\u00e0 Gussinyer<\/p>\n

publicada al diari El Punt.<\/span> <\/span><\/div>\n

El 13<\/p>\n

d\u2019octubre far\u00e0 cent anys que Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia va ser afusellat a Montju\u00efc. Un crim d\u2019Estat propiciat per la<\/p>\n

debilitat de la monarquia i l\u2019\u00e0nim de revenja d\u2019una esgl\u00e9sia i una burgesia que van convertir el pedagog en cap de turc de la<\/p>\n

Setmana Tr\u00e0gica<\/span><\/span>.

Pere Sol\u00e0, expert coneixedor de la figura i l\u2019obra del pare<\/p>\n

de l\u2019Escola Moderna, recorda que si el van matar va ser perqu\u00e8 Ferrer i Gu\u00e0rdia volia convertir l\u2019educaci\u00f3 en motor del canvi<\/p>\n

social, i reclama la seva rehabilitaci\u00f3 p\u00fablica per part d\u2019unes institucions que massa sovint obliden les aportacions pagades<\/p>\n

amb l\u2019exili i la mort d\u2019uns homes i dones que van apostar per la cultura popular.<\/p>\n

El 13 d\u2019octubre del 1909 van afusellar a Montju\u00efc Ferrer i Gu\u00e0rdia, acusat<\/p>\n

d\u2019haver promogut la Setmana Tr\u00e0gica. En realitat va ser un crim d\u2019Estat. Tanta por feia l\u2019aposta per l\u2019educaci\u00f3 com a motor<\/p>\n

de canvi social?<\/span><\/p>\n

\u00abFerrer es va convertir en la icona medi\u00e0tica de l\u2019enemic social i religi\u00f3s a abatre. Era<\/p>\n

un temps amb una gran polaritzaci\u00f3 en q\u00fcestions socials i religioses, per\u00f2 la balan\u00e7a no estava equilibrada, ja que mentre<\/p>\n

els clericals tenien la for\u00e7a pol\u00edtica i econ\u00f2mica, els anticlericals amb prou feines tenien la paraula.\u00bb<\/p>\n

La Setmana Tr\u00e0gica queda redu\u00efda a Barcelona, quan va ser un moviment de tot<\/p>\n

el Principat?<\/span>
\u2013\u00abInicialment va ser una revolta popular que va arrencar com una vaga general el 26 de juliol de<\/p>\n

1909 a Barcelona. Despr\u00e9s, tot va cr\u00e9ixer. Hi hagu\u00e9 revoltes a moltes comarques, per\u00f2 el pes de la gran ciutat industrial, on<\/p>\n

hi havia una classe obrera molt combativa, ha fet que es tingu\u00e9s menys en compte la dimensi\u00f3 catalana de la revolta pol\u00edtica<\/p>\n

i social.\u00bb<\/p>\n

Quin paper hi van jugar, per la por de perdre els<\/p>\n

seus privilegis, la burgesia catalanista i l\u2019Esgl\u00e9sia?<\/span><\/p>\n

\u00abLa burgesia, la catalanista i l\u2019espanyolista, van<\/p>\n

apostar per una sortida que referm\u00e9s l\u2019ordre social i que fos un sonat escarment. La dreta espanyola i la dreta catalana que<\/p>\n

donava suport a Maura, es mostr\u00e0 resoluda, terriblement resoluda, i des del primer dia de la revolta, prohoms com Llu\u00eds<\/p>\n

Muntadas, de Foment del Treball, apuntaren Ferrer com a imaginari cap dels revolucionaris. En acabar els aldarulls exigiren<\/p>\n

m\u00e0 de ferro i c\u00e0stigs exemplars. Pel que fa a l\u2019Esgl\u00e9sia oficial, malgrat la postura valenta i evang\u00e8lica de persones com<\/p>\n

Joan Maragall, l\u2019actitud va ser hip\u00f2crita i inconseq\u00fcent amb el mandat del perd\u00f3.\u00bb<\/p>\n

I la premsa?<\/span><\/p>\n

\u00abLa premsa d\u2019ordre de la Lliga, carlina o<\/p>\n

burgesa, va jugar un paper fosqu\u00edssim avalant la repressi\u00f3. Pol, \u00e9s a dir, Ferran Agull\u00f3, a La Veu de Catalunya del 12<\/p>\n

d\u2019agost de 1909, va parlar gen\u00e8ricament de denunciar. Francesc Camb\u00f3, va escriure al ministre de Governaci\u00f3, Juan de la<\/p>\n

Cierva, dient que calia un c\u00e0stig sever\u00edssim per als culpables i tamb\u00e9 atacar els \u2018focus d\u2019infecci\u00f3 social\u2019 que havien<\/p>\n

provocat la revolta. Una part de la premsa republicana va denunciar la repressi\u00f3 indiscriminada, poc justa. Destaquen els<\/p>\n

escrits de Gabriel Alomar i de Roberto Castrovido Sanz.\u00bb<\/p>\n

L\u2019execuci\u00f3 de Ferrer va posar en perill la monarquia?<\/span><\/p>\n

\u00abL\u2019afer Ferrer va minar a escala interna i internacional la credibilitat i legitimitat de la monarquia d\u2019Alfons XIII. El<\/p>\n

rei va intentar superar l\u2019atzucac recorrent a l\u2019alternan\u00e7a de partits i va donar el poder a Canalejas, que va impulsar un<\/p>\n

programa reformista que inclo\u00efa el servei militar obligatori en temps de guerra, la llei per posar fre a l\u2019expansionisme dels<\/p>\n

ordes religiosos o la Llei de Mancomunitats, que va aturar el Senat.\u00bb<\/p>\n

Uns el presenten com un mite i altres com un terrorista, per\u00f2 la figura Ferrer<\/p>\n

i Gu\u00e0rdia continua essent desconeguda a Catalunya?<\/span><\/p>\n

\u00abFerrer va ser el s\u00edmbol d\u2019una altra societat i d\u2019una<\/p>\n

altra forma d\u2019entendre la cultura popular. Va ser un pedagog i editor que va dur a la pr\u00e0ctica de forma genial idees<\/p>\n

d\u2019educaci\u00f3 popular integral de l\u2019experi\u00e8ncia progressista i la praxi socialista. \u00c9s recordat pel seu model de pedagogia<\/p>\n

popular, laica, humanit\u00e0ria i en sintonia amb un projecte d\u2019emancipaci\u00f3 econ\u00f2mica universal.\u00bb<\/p>\n

Per\u00f2 no l\u2019han rehabilitat.<\/span><\/p>\n

\u00abCal llegir els fets de juliol de<\/p>\n

1909 i el crim d\u2019estat com\u00e8s en Ferrer i Gu\u00e0rdia en clau de present i de futur. Ni la jerarquia cat\u00f2lica, ni l\u2019ex\u00e8rcit, ni la<\/p>\n

monarquia restablerta no han demanat perd\u00f3 per la seva injusta execuci\u00f3, motiu pel qual s\u2019escauria una reparaci\u00f3 p\u00fablica<\/p>\n

retrospectiva. \u00danicament l\u2019Ajuntament de Barcelona va fer un gest simb\u00f2lic per recon\u00e8ixer el valor c\u00edvic del fundador de<\/p>\n

l\u2019Escola Moderna i ha obert un proc\u00e9s per canviar el nom de l\u2019avinguda Marqu\u00e8s de Comillas, a Montju\u00efc, pel de Francesc<\/p>\n

Ferrer i Gu\u00e0rdia, No es compr\u00e8n que la in\u00e8rcia institucional no reconegui les aportacions, sovint pagades amb l\u2019exili i fins<\/p>\n

la mort, de tants homes i dones a favor de l\u2019educaci\u00f3 i la cultura popular.\u00bb
Qu\u00e8 es pot dir del tractament literari sobre la persona de Ferrer i el seu<\/p>\n

entorn?<\/span><\/p>\n

\u00abQueda per escriure una bona obra de teatre catal\u00e0 sobre la trag\u00e8dia de Ferrer i Gu\u00e0rdia, un drama<\/p>\n

que va interessar escriptors com Albert Camus o P\u00edo Baroja. Recentment un escriptor andal\u00fas, Juli\u00e1n Granado, ha publicat De<\/p>\n

Hermandad y Polilla. Todas las caras de Ferrer Gu\u00e0rdia, una novel\u00b7la que es pot valorar com a oportunista i precipitada. Una<\/p>\n

novel\u00b7la hist\u00f2rica no pot anar contra la hist\u00f2ria ni servir per deformar la realitat dels fets amb palm\u00e0ries inexactituds. En<\/p>\n

aquest aspecte, vull destacar l\u2019enorme dignitat amb qu\u00e8 la part progressista de la fam\u00edlia del pedagog que pat\u00ed el crim<\/p>\n

d\u2019estat el 1909 s\u2019ha captingut, donant documentaci\u00f3 a arxius com el de la Fundaci\u00f3 Ferrer i Gu\u00e0rdia i el de la Universitat de<\/p>\n

San Diego-La Jolla.\u00bb
PERE SOL\u00c0 I<\/p>\n

GUSSINYER CATEDR\u00c0TIC D\u2019HIST\u00d2RIA DE L\u2019EDUCACI\u00d3 DE LA UAB<\/span><\/span><\/p>\n

Oficialment \u00e9s catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria de<\/p>\n

l\u2019Educaci\u00f3 a l\u2019Aut\u00f2noma, per\u00f2 en realitat \u00e9s un dels grans experts europeus en l\u2019estudi dels moviments socials, associatius,<\/p>\n

pedag\u00f2gics o racionalistes.<\/p>\n

Entrevista extreta del diari El Punt<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Pere Sol\u00e0 Gussinyer publicada al diari El Punt. El 13 d\u2019octubre far\u00e0 cent anys que Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia va ser afusellat a Montju\u00efc. Un crim d\u2019Estat propiciat per la debilitat de la monarquia i l\u2019\u00e0nim de revenja d\u2019una esgl\u00e9sia i una burgesia que van convertir el pedagog en cap de turc de la Setmana Tr\u00e0gica.Pere Sol\u00e0, expert … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,50],"tags":[],"class_list":["post-4570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-social","category-memoria","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4570"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4570\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}