{"id":4569,"date":"2009-10-09T12:00:00","date_gmt":"2009-10-09T12:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/10\/09\/lesperanto-te-un-caracter-igualitari-essencialment-diferent-del-caracter-imperial-de-langles"},"modified":"2009-10-09T12:00:00","modified_gmt":"2009-10-09T12:00:00","slug":"lesperanto-te-un-caracter-igualitari-essencialment-diferent-del-caracter-imperial-de-langles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/10\/09\/lesperanto-te-un-caracter-igualitari-essencialment-diferent-del-caracter-imperial-de-langles\/","title":{"rendered":"\u00abL’esperanto t\u00e9 un car\u00e0cter igualitari essencialment diferent del car\u00e0cter imperial de\n\nl’angl\u00e9s\u00bb ."},"content":{"rendered":"
<\/a>Entrevista amb l’Associaci\u00f3 Esquerra i Esperanto.<\/span>Moltes s\u00f3n les revolucions que s’han intentat aconseguir al<\/p>\n

llarg dels anys. Encara queda pendent una reflexi\u00f3 profunda sobre la necessitat un idioma com\u00fa d’enteniment, deslligat<\/p>\n

d’interessos pol\u00edtics i nacionals. Esquerra i Esperanto, en esta entrevista, analitzen el significat real de l’esperanto,<\/p>\n

despr\u00e9s de 150 anys d’hist\u00f2ria.<\/span> AIDA M. PEREDA\/Lumpen<\/span><\/span><\/span>.<\/div>\n


Enguany es commemora el 150 aniversari del naixement<\/p>\n

del Doctor L\u00e1zaro Zamenhof, a qui s’atribu\u00efx la creaci\u00f3 de l’idioma a finals del segle XIX (1887), quin era el seu<\/p>\n

desig?<\/span><\/p>\n

Zamenhof va cr\u00e9ixer en un mitj\u00e0 de gran diversitat cultural. La conviv\u00e8ncia entre les distintes<\/p>\n

comunitats (jueus, polonesos, russos, alemanys, bielorrusos…) no sempre era f\u00e0cil, produint-se freq\u00fcents enfrontaments. Ell<\/p>\n

creia en la possibilitat que tots els sers humans, independentment del seu origen i formaci\u00f3, poden arribar a conviure de<\/p>\n

forma harm\u00f2nica, respectant-se els uns als altres. Per a aix\u00f2 era necessari el mutu enteniment, i este vindria dau a trav\u00e9s<\/p>\n

de l’adopci\u00f3 d’una llengua comuna. La ferramenta que desenrotlla Zamenhof \u00e9s extraordin\u00e0riament pr\u00e0ctica, encara que,<\/p>\n

curiosament, les seues pretensions s\u00f3n extraordin\u00e0riament idealistes.<\/p>\n

Quants<\/p>\n

parlants d’esperanto es calcula que existixen en el m\u00f3n? Com es distribu\u00efxen geogr\u00e0ficament?<\/span><\/p>\n

Les<\/p>\n

estimacions a este respecte varien enormement. Calcular els parlants natius d’un idioma \u00e9s relativament senzill, per\u00f2 la<\/p>\n

situaci\u00f3 \u00e9s molt distinta quan ens referim a idiomes apresos en segona inst\u00e0ncia. La primera dificultat es troba en el fet<\/p>\n

mateix de determinar el nivell de domini de l’idioma en q\u00fcesti\u00f3 que es considera suficient com per a entrar en dita<\/p>\n

estad\u00edstica d’usuaris d’un idioma. I la segona en el propi fet de comptar-los.<\/p>\n

L’estudi m\u00e9s exhaustiu sobre<\/p>\n

este tema \u00e9s el desenrotllat per Sidney Spence Culbert, qui va dedicar 20 anys de la seua vida a investigar el nombre<\/p>\n

d’usuaris de diverses lleng\u00fces. Respecte a l’esperanto, i considerant com parlant d’esperanto a tot aquell que ha<\/p>\n

aconseguit un nivell que li permet, encara que nom\u00e9s siga espor\u00e0dicament, expressar-se encara que siga sense soltesa en el<\/p>\n

dit idioma, va estimar l’exist\u00e8ncia d’1,6 milions, xifra que posteriorment va elevar a 2 milions.<\/p>\n

No obstant<\/p>\n

aix\u00f2, qualsevol xifra donada, ara com ara, com a resposta a esta demanda, t\u00e9 una gran c\u00e0rrega de subjectivitat, i el grau de<\/p>\n

fiabilitat no \u00e9s major que el de les especulatives xifres que es poden donar com a estimaci\u00f3 del n\u00famero existent de, per<\/p>\n

exemple, practicants d’escacs.<\/p>\n

L’esperanto es distribu\u00efx, en major o menor grau, per tot el m\u00f3n. Algunes zones<\/p>\n

especialment rellevants s\u00f3n: a Europa Occidental, Fran\u00e7a i Alemanya; a Europa Oriental, Hongria i Litu\u00e0nia; a Am\u00e8rica, Brasil<\/p>\n

i Cuba; a \u00c0sia, Jap\u00f3 i Xina; a \u00c0frica, Togo i Madagascar.<\/p>\n

Tinc ent\u00e9s que t\u00e9 un<\/p>\n

cert \u00e8xit en Xina… Si tenim en compte que el xin\u00e9s \u00e9s l’idioma amb nombre m\u00e9s gran de parlant no deixa de resultar<\/p>\n

curi\u00f3s.<\/span><\/p>\n

L’esperanto va entrar en Xina a principis del segle passat de la m\u00e0 de l’anarquisme, per la qual<\/p>\n

cosa va ser objecte de repressi\u00f3. Per\u00f2 amb l’adveniment de la Rep\u00fablica Popular de Mao l’esperanto passa a tindre una<\/p>\n

posici\u00f3 de relatiu prestigi, i aix\u00f2 perqu\u00e8 alguns influents personatges del nou r\u00e8gim eren esperantistes. Aix\u00f2 va permetre<\/p>\n

que el seu desenrotllament tinguera cobertura, i incl\u00fas suport, per part d’inst\u00e0ncies estatals (universitats i altres<\/p>\n

inst\u00e0ncies educatives, emissores de r\u00e0dio, editorials…). Com a mostra de la solidesa de la pres\u00e8ncia de l’esperanto en<\/p>\n

Xina basta assenyalar l’exist\u00e8ncia d’una secci\u00f3 en esperanto de l’emissora estatal R\u00e0dio Xina Internacional; les seues<\/p>\n

emissions es poden escoltar en tot el m\u00f3n per Internet (http:\/\/esperanto.cri.cn\/r\u00e0dio\/xinesa.htm).<\/p>\n

Precisament durant la revoluci\u00f3 de Xinhai en 1911 es va estudiar la idea de declarar-ho idioma<\/p>\n

oficial. Per qu\u00e8 han fallat tots els intents per establir un estat esperantista?<\/span><\/p>\n

\u00c9s normal que en<\/p>\n

situacions revolucion\u00e0ries distintes tend\u00e8ncies facen especial insist\u00e8ncia a tirar endavant els seus plantejaments. Tamb\u00e9 en<\/p>\n

el marc de la revoluci\u00f3 bolxevic es va discutir la idea d’adoptar l’esperanto. Per\u00f2 estos intents no poden sin\u00f3 fracassar.<\/p>\n

Perqu\u00e8 l’esperanto puga arribar a ser considerat com una verdadera alternativa de comunicaci\u00f3 \u00e9s necessari que primer mostre<\/p>\n

un grau d’implantaci\u00f3 prou rellevant. Mentres a\u00e7\u00f2 no oc\u00f3rrega, eixos intents no passaran de ser pretensions sense fonament,<\/p>\n

incl\u00fas en moments revolucionaris. Per un altre costat no hi ha un especial inter\u00e9s entre la majoria dels esperantistes a<\/p>\n

aconseguir la dita oficialitat. Encara que \u00e9s cert que la dita situaci\u00f3 seria, en general, ben rebuda, si b\u00e9 els esfor\u00e7os de<\/p>\n

la major part dels esperantistes no s’encaminen especialment cap al dit fi.<\/p>\n

A<\/p>\n

finals dels anys 30 l’expansi\u00f3 de l’esperanto es va paralitzar amb la II Guerra Mundial; en l’actualitat, es pot parlar<\/p>\n

d’un estancament o d’incl\u00fas un retroc\u00e9s en la seua utilitzaci\u00f3? Hi ha risc de desaparici\u00f3?<\/span><\/p>\n

Can\u00e7\u00f3 a les barricades en castell\u00e0,esperanto i<\/p>\n

franc\u00e9s<\/span><\/span><\/p>\n

Amb la creixent utilitzaci\u00f3 d’Internet s’ha notat un creixement del nombre d’esperantistes,<\/p>\n

la qual cosa es manifesta en la seua activa participaci\u00f3 en el m\u00f3n dels blogs i xarxes socials. No hi ha s\u00edmptomes de risc de<\/p>\n

desaparici\u00f3, sin\u00f3 tot al contrari: estem assistint a un moment de clara expansi\u00f3. Com a signe de la seua vitalitat en la<\/p>\n

Xarxa, baste dir que en la Wikipedia el nombre d’articles en esperanto supera \u00e0mpliament la xifra de cent mil, tractant-se<\/p>\n

sense complexos amb les grans lleng\u00fces nacionals.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no s’ha aconseguit<\/p>\n

la seua implantaci\u00f3? Un dels inconvenients \u00e9s que l’ensenyan\u00e7a de l’esperanto pr\u00e0cticament no existix i els que volen<\/p>\n

aprendre-ho han de fer-ho de manera autodidacta.<\/span><\/p>\n

L’esperanto est\u00e0 implantat. En cercles minoritaris, per\u00f2<\/p>\n

ho est\u00e0. L’ensenyan\u00e7a de l’esperanto s\u00ed que existix, per\u00f2, igual que succe\u00efx amb la resta d’idiomes minoritaris, cal<\/p>\n

buscar-la, no \u00e9s ubiqua com l’oferta d’ensenyan\u00e7a de l’angl\u00e9s. L’esperanto, efectivament, es presta especialment a ser<\/p>\n

apr\u00e9s de manera autodidacta, la qual cosa, unit a l’esmentada falta d’ubiq\u00fcitat de l’oferta de cursos presencials, fa que<\/p>\n

un gran nombre d’esperantistes haja apr\u00e9s de manera, almenys en gran part, autodidacta.<\/p>\n

A pesar de la seua marginalitat, l’esperanto \u00e9s l’idioma planificat que m\u00e9s \u00e8xit ha obtingut,<\/p>\n

enfront del volap\u00fck, a l’interlingua o al solresol, qu\u00e8 li va fer resultar triat?<\/span><\/p>\n

No hi ha idioma<\/p>\n

planificat alternatiu que resistisca la comparaci\u00f3 amb l’esperanto. La genial senzillesa de la seua estructura gramatical i<\/p>\n

la derivaci\u00f3 de paraules a partir d’arrels d’\u00e0mplia difusi\u00f3 li conferixen una pot\u00e8ncia i facilitat d’aprenentatge<\/p>\n

insuperables. Els projectes anteriors a l’esperanto pecaven de complexitat gramatical, molts, i de complexitat l\u00e8xica, la<\/p>\n

immensa majoria. I a\u00e7\u00f2 per l’afany, mal ent\u00e9s, de pretendre construir una ferramenta neutral, per a la qual cosa s’acudia a<\/p>\n

establir el l\u00e8xic basant-se en formulacions matem\u00e0tiques i\/o filos\u00f2fiques que pretenien emmascarar l’origen de les arrels de<\/p>\n

tal manera que no tingueren paregut a les dels idiomes naturals. Per\u00f2 aix\u00f2 els feia pr\u00e0cticament impossibles d’aprendre.<\/p>\n

L’esperanto \u00e9s la superaci\u00f3 hist\u00f2rica d’estes contradiccions, i d’ac\u00ed el seu triomf absolut i sense discussi\u00f3.<\/p>\n

Els seus detractors sostenen que l’esperanto no t\u00e9 patrimoni cultural, la qual cosa<\/p>\n

per a ells ho convertix en un idioma artificialment i merament utilitari, sense folklore propi.<\/span><\/p>\n

Esta \u00e9s una<\/p>\n

afirmaci\u00f3 sense cap tipus de fonament real. Un acostament, incl\u00fas superficial, al m\u00f3n esperantista ens descobrix una<\/p>\n

important i variada activitat cultural. S’editen centenars de llibres i revistes en esperanto tots els anys, aix\u00ed com discos<\/p>\n

musicals, i aix\u00f2 a pesar que tant la realitzaci\u00f3 com els canals de distribuci\u00f3 d’estes produccions han de superar<\/p>\n

l’handicap que suposa el fet que el seu mercat \u00e9s minoritari i dispers.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament, l’esperanto ha sigut perseguit pels r\u00e8gims pol\u00edtics. Va ser molt utilitzat pel<\/p>\n

moviment obrer, per aix\u00f2 a Alemanya era cridat el \u201cllat\u00ed dels obrers\u201d. A Espanya, la seua extensi\u00f3 es va interrompre amb el<\/p>\n

franquisme. Hitler, un altre dictador, tenia por de l’esperanto, una llengua que podria ser usada \u201cper a la dominaci\u00f3 del<\/p>\n

m\u00f3n per una conspiraci\u00f3 fesol internacional\u201d i per aix\u00f2 va perseguir els esperantistes durant l’Holocaust. Hui en dia,<\/p>\n

continuen existint impediments pol\u00edtics o d’un altre \u00e0mbit?<\/span><\/p>\n

No tenim const\u00e0ncia de persecuci\u00f3 de<\/p>\n

l’esperanto com a tal. Encara que \u00e9s cert que alguns grups que usen l’esperanto patixen persecuci\u00f3, esta no es produ\u00efx pel<\/p>\n

propi fet d’usar l’idioma.<\/p>\n

La supremacia de l’angl\u00e9s \u00e9s resultat del<\/p>\n

capitalisme i de la globalitzaci\u00f3, \u00e9s potser l’esperanto un idioma d’igualtat i d’esquerres? Per qu\u00e8?<\/span>
No<\/p>\n

necess\u00e0riament. L’esperanto \u00e9s un idioma i, com a tal, pot ser usat per qualsevol a favor dels m\u00e9s diversos fins. El propi<\/p>\n

r\u00e8gim nazi, abans de decantar-se per combatre radicalment qualsevol forma d’esperantisme, va enviar inspectors a diverses<\/p>\n

associacions esperantistes a fi de supervisar i dirigir les seues activitats. Com resultat l’esperantisme compta amb el<\/p>\n

dubt\u00f3s honor hist\u00f2ric d’haver produ\u00eft materials de propaganda pronazi. A Espanya va haver-hi una \u00fanica associaci\u00f3<\/p>\n

esperantista que no va tancar les seues portes despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Franco, i aix\u00f2 perqu\u00e8 un dels seus dirigents era<\/p>\n

militar d’un cert rang. El moviment organitzat va ressorgir a mitjan anys 50 de la m\u00e0 de militars, membres del clero i<\/p>\n

altres persones que el r\u00e8gim considerava fora de tota sospita. Aix\u00ed, doncs, l’idioma esperanto, en si mateix, no \u00e9s una<\/p>\n

garantia de progr\u00e9s social ni d’esquerranisme. Per\u00f2 \u00e9s cert que les caracter\u00edstiques de l’esperanto li fan ser especialment<\/p>\n

procliu al desenrotllament de relacions interpersonals basades en la igualtat i el respecte mutu. La seua utilitzaci\u00f3 per<\/p>\n

mitjans esquerrans \u00e9s decepcionantment escassa. Hui en dia, \u00e9s trist dir-ho, saca molt m\u00e9s profit de l’esperanto la<\/p>\n

burgesia.<\/p>\n

Tal vegada, el tret anticolonial de l’esperanto, que li distingix<\/p>\n

de l’afany imperialista de l’angl\u00e9s, fa que siga impossible la seua extensi\u00f3. Segons els esc\u00e8ptics, si aix\u00ed i tot<\/p>\n

l’esperanto aconseguira convertir-se en un idioma universal, no seria una contradicci\u00f3?, qu\u00e8 li diferenciaria llavors de<\/p>\n

l’angl\u00e9s?<\/span><\/p>\n

Este punt \u00e9s extraordin\u00e0riament pol\u00e8mic, i les respostes donades pels distints col\u00b7lectius<\/p>\n

esperantistes s\u00f3n molt dispars. En primer lloc cal dir que si l’esperanto \u00e9s essencialment anticolonial, la qual cosa \u00e9s<\/p>\n

dubt\u00f3s, el seu progr\u00e9s en mitjans antiimperialistes deguera ser important. La seua extensi\u00f3 no sols no seria impossible, sin\u00f3<\/p>\n

que estaria garantida precisament en dites mitjos. Per\u00f2 este raonament \u00e9s purament especulatiu ja que no s’observa dita<\/p>\n

pronosticada efervesc\u00e8ncia esperantista en eixos mitjans. Per\u00f2 el que s\u00ed s’observa \u00e9s que una part res menyspreable<\/p>\n

d’esperantistes ho s\u00f3n per conviccions nacionalistes. La percepci\u00f3 de l’amena\u00e7a de desaparici\u00f3 de les seues lleng\u00fces<\/p>\n

minorit\u00e0ries els fa concebre l’esperanto com una taula de salvaci\u00f3. \u00c9s una idea molt estesa, incl\u00fas dominant actualment,<\/p>\n

aquella que considera a l’esperanto com a garant de la diversitat ling\u00fc\u00edstica mundial. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui considera que la<\/p>\n

dita diversitat idiom\u00e0tica no \u00e9s sin\u00f3 una alifac digna de passar a la hist\u00f2ria, i veu en l’esperanto un instrument cridat a<\/p>\n

alliberar la humanitat de la dita alifac. Entre ambd\u00f3s extrems caben multitud de matisos. El fet de no ser un idioma natiu de<\/p>\n

cap naci\u00f3 li conferix a la universalitat de l’esperanto un car\u00e0cter igualitari essencialment diferent del car\u00e0cter imperial<\/p>\n

de l’angl\u00e9s.<\/p>\n

En teoria, l’esperanto no perseguix fer desapar\u00e9ixer l’idioma<\/p>\n

d’un poble, sin\u00f3 que la seua funci\u00f3 \u00e9s ser utilitzat com una llengua de comunicaci\u00f3 auxiliar a nivell internacional a m\u00e9s de<\/p>\n

la llengua natal, qu\u00e8 faria l’esperanto per a protegir els idiomes minoritaris sense caure en la trampa de l’angl\u00e9s,<\/p>\n

l’aprenentatge de la qual va en detriment de les lleng\u00fces cooficials en llocs com a Pa\u00eds Basc, Catalunya, Val\u00e8ncia o<\/p>\n

Gal\u00edcia?<\/span><\/p>\n

Al ser molt\u00edssim m\u00e9s senzill l’estudi de l’esperanto que el de l’angl\u00e9s, \u00e9s evident que<\/p>\n

quedaria prou m\u00e9s temps als alumnes per a dedicar-ho a l’estudi de les lleng\u00fces cooficials. No obstant aix\u00f2, \u00e9s molt<\/p>\n

discutible quin seria l’efecte real sobre les lleng\u00fces vernacles en un hipot\u00e8tic escenari en qu\u00e8 el prestigi de l’esperanto<\/p>\n

fora important. Podem imaginar-nos un panorama en qu\u00e8 l’esperanto s’associe a qualitats positives (\u00e0mplia visi\u00f3 del m\u00f3n,<\/p>\n

ment oberta,\u2026) i les lleng\u00fces nacionals a qualitats negatives (estretor de mires, ment tancada,\u2026). En una situaci\u00f3 aix\u00ed, el<\/p>\n

desenrotllament d’un aniria, encara que no f\u00f3ra este l’objectiu buscat conscientment, en detriment de l’altre, sent<\/p>\n

l’efecte m\u00e9s acusat com m\u00e9s minoritari fora este. Totes estes hip\u00f2tesis no passen de ser especulacions, i nom\u00e9s la hist\u00f2ria<\/p>\n

ens permetr\u00e0 saber la resposta i si realment s’arriba a presentar un escenari d’eixe tipus. L’important ara mateix \u00e9s<\/p>\n

assenyalar que, incl\u00fas entre els propis esperantistes, les visions sobre l’esperanto s\u00f3n molt variades i, en molts casos,<\/p>\n

divergents.<\/p>\n

<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista amb l’Associaci\u00f3 Esquerra i Esperanto.Moltes s\u00f3n les revolucions que s’han intentat aconseguir al llarg dels anys. Encara queda pendent una reflexi\u00f3 profunda sobre la necessitat un idioma com\u00fa d’enteniment, deslligat d’interessos pol\u00edtics i nacionals. Esquerra i Esperanto, en esta entrevista, analitzen el significat real de l’esperanto, despr\u00e9s de 150 anys d’hist\u00f2ria. AIDA M. PEREDA\/Lumpen. Enguany es commemora el 150 … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-4569","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-social","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4569","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4569"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4569\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}