{"id":4566,"date":"2009-10-10T17:06:00","date_gmt":"2009-10-10T17:06:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/10\/10\/la-injusticia-social-de-lestat-espanyol-en-xifres"},"modified":"2009-10-10T17:06:00","modified_gmt":"2009-10-10T17:06:00","slug":"la-injusticia-social-de-lestat-espanyol-en-xifres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/10\/10\/la-injusticia-social-de-lestat-espanyol-en-xifres\/","title":{"rendered":"La injust\u00edcia social de l’estat\n\nespanyol, en xifres."},"content":{"rendered":"
L’Estructura Salarial i la Pol\u00edtica d’Impostos reflectixen la<\/p>\n

desigualtat i injust\u00edcia social que existix com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la classe social, del g\u00e8nere, del pa\u00eds d’origen o del<\/p>\n

territori on es treballa.<\/span><\/span><\/div>\n


L’enquesta de l’Institut Nacional<\/p>\n

d’Estad\u00edstica (INE) sobre l’estructura salarial en l’estat espanyol, mostra les greus desigualtats que les treballadores i<\/p>\n

treballadors patim, depenent de :<\/p>\n

1. La posici\u00f3 que s’ocupa en l’escala social i en l’empresa. Els directius de<\/p>\n

les empreses de m\u00e9s de 10 trabajador@s guanyen 61.660,60\u20ac, tres vegades m\u00e9s que el salari mitj\u00e0 (20.390,35\u20ac).<\/p>\n

2.<\/p>\n

Ser home o dona. El guany mitjana anual se situa en 20.390,35\u20ac. Els h\u00f2mens tenen un guany mitjana de 22.780,29\u20ac i les dones<\/p>\n

de 16.943,89\u20ac. A m\u00e9s, esta desigualtat es patix en totes les franges salarials (en la franja alta les remuneracions de la<\/p>\n

dona s\u00f3n menors en un 50% ; en la franja mitjana s\u00f3n significativament menors ; i en la franja baixa, les dones que perceben<\/p>\n

el SMI suposen quasi 3 vegades la dels h\u00f2mens).<\/p>\n

3. La nacionalitat : Un asalariad@ nacional (mitja d’ambd\u00f3s<\/p>\n

sexes), percep 20.390\u20ac. Si \u00e9s d’algun pa\u00eds europeu no pertanyent a la UE, percep 12.630\u20ac i si \u00e9s d’algun pa\u00eds d’Am\u00e8rica<\/p>\n

Llatina percep 13.494\u20ac.<\/p>\n

4. Lloc de resid\u00e8ncia. Mentres una persona assalariada que residix a Madrid percep<\/p>\n

24.242,08\u20ac, una altra que treballa a Extremadura, s’ha de conformar amb 16.298,30\u20ac. La desigualtat entre l’extrem alt i el<\/p>\n

davall, suposen 8.000\u20ac, \u00e9s a dir perceben un 33% menys.<\/p>\n

5. El tipus de contracte laboral. Si la persona<\/p>\n

assalariada t\u00e9 un contracte temporal (+ de 5 milions), el seu guany mitjana anual disminu\u00efx en un 31,4% respecte a la d’una<\/p>\n

persona assalariada amb contracte indefinit.<\/p>\n

6. El sector laboral. En el sector financer, el salari mitj\u00e0 \u00e9s de<\/p>\n

38.870,30\u20ac, mentres que en el sector d’hostaleria el seu salari es queda en 14.000,12\u20ac.<\/p>\n

Esta desigualtat social<\/p>\n

reflectida en l’estructura salarial augmenta o disminu\u00efx segons les pol\u00edtiques fiscals que s’apliquen, podent servir de<\/p>\n

correcci\u00f3 o d’agreujant de la dita desigualtat. Les pol\u00edtiques fiscals progressives, redistribu\u00efxen la renda ja que<\/p>\n

contribu\u00efxen m\u00e9s els que perceben m\u00e9s rendes mentres que amb les pol\u00edtiques fiscals regressives, els que menys perceben, que<\/p>\n

som la majoria, financem les rendes i patrimonis de la minoria rica.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques fiscals, des de l’entrada en<\/p>\n

vigor del Tractat de Maastricht (1993) dels distints governs de l’estat espanyol, s’han posat al servici dels rics,<\/p>\n

poderosos, financers i multinacionals. Tots han legislat per a limitar el d\u00e8ficit de l’estat al 3% i que el deute no<\/p>\n

sobrepasse el 60%, actuant sobre els gastos i reduint sensiblement els gastos socials : la sanitat p\u00fablica en regressi\u00f3 ; els<\/p>\n

subsidis de desocupaci\u00f3 no garantixen ni en quantia ni en temps la possibilitat d’una vida \u201cdigna\u201d ; les pensions seguixen<\/p>\n

sense cobrir les necessitats vitals per a arribar a la sufici\u00e8ncia ; no hi ha escoles infantils p\u00fabliques suficients ; no es<\/p>\n

protegix a les persones amb depend\u00e8ncia ; la pobresa relativa i absoluta o l’exclusi\u00f3 agafa cada vegada a m\u00e9s persones\u2026<\/p>\n

La mesura fiscal de pujar l’IVA, adoptada en la proposta de PGE per al 2010, no sols \u00e9s una estafa per requerir, de<\/p>\n

la immensa majoria de la poblaci\u00f3, que transferim les nostres escasses rendes salarials (el 63% de la poblaci\u00f3 assalariada<\/p>\n

percep menys d’1.100 euros) i les nostres exig\u00fces prestacions de desocupaci\u00f3 (mitges de 833 euros) i\/o pensions (mitges de<\/p>\n

735 euros), a les arques p\u00fabliques, a trav\u00e9s de l’IVA general en el consum vital (alimentaci\u00f3, transport, energia), sin\u00f3<\/p>\n

que, a m\u00e9s, actua en el sentit contrari de l’equitat. El sistema financer seguix amb els avals i fons de reserva garantits<\/p>\n

amb diners p\u00fablics. Els empresaris, que s\u00f3n els que destru\u00efxen ocupaci\u00f3 i despedixen a milers i milers de persones, continuen<\/p>\n

percebent de les arques p\u00fabliques m\u00e9s de 10.000 milions d’euros per mitj\u00e0 de pol\u00edtiques denominades \u201cfoment d’ocupaci\u00f3\u201d i<\/p>\n

reduccions significatives dels seus impostos (b\u00e9 de rendes de capital, b\u00e9 d’impostos de societats).<\/p>\n

No hi ha<\/p>\n

pol\u00edtiques diferenciades en cap \u201cfor\u00e7a\u201d pol\u00edtica. Totes perseguixen el mateix : assegurar el mercat privat, el sistema<\/p>\n

capitalista i la taxa de guany dels rics, patronal, directius, alts c\u00e0rrecs. Per a CGT, nom\u00e9s la ruptura amb este model, ens<\/p>\n

donar\u00e0 una possibilitat a les persones i al planeta, per a poder tindre una vida digna basada en la just\u00edcia social per a<\/p>\n

tots i totes.<\/p>\n

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT\u00c9 CONFEDERAL
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Estructura Salarial i la Pol\u00edtica d’Impostos reflectixen la desigualtat i injust\u00edcia social que existix com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la classe social, del g\u00e8nere, del pa\u00eds d’origen o del territori on es treballa. L’enquesta de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE) sobre l’estructura salarial en l’estat espanyol, mostra les greus desigualtats que les treballadores i treballadors patim, depenent de : 1. La posici\u00f3 … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-4566","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-social","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4566"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4566\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}