{"id":4558,"date":"2009-10-13T22:54:00","date_gmt":"2009-10-13T22:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/10\/13\/recordant-a-marin-civera"},"modified":"2009-10-13T22:54:00","modified_gmt":"2009-10-13T22:54:00","slug":"recordant-a-marin-civera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/10\/13\/recordant-a-marin-civera\/","title":{"rendered":"Recordant a Mar\u00edn Civera."},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Mar\u00edn Civera Mart\u00ednez (Val\u00e8ncia, 15 d’abril de 1900 \u2013 M\u00e8xic, 23 de maig de1975)<\/p>\n

va destacar, dins del moviment llibertari espanyol dels anys 30, per la seua intensa labor com a publicista. Vinculat a<\/p>\n

l’inici de la Segona Rep\u00fablica al sector treintiste de la CNT, al final d’este per\u00edode es comptava entre els dirigents del<\/p>\n

Partit Sindicalista de \u00c1ngel Pestanya[1].<\/span><\/span>
<\/a>Esta traject\u00f2ria permet considerar Mar\u00edn<\/p>\n

Civera un clar exponent del possibilisme llibertari, concepte amb qu\u00e8 designem la postura d’aquells anarquistes que, sense<\/p>\n

renunciar als seus fins revolucionaris, la destrucci\u00f3 de l’Estat i del sistema capitalista, van decidir recolzar a la Segona<\/p>\n

Rep\u00fablica i integrar-se en el sistema democr\u00e0tic, actitud que en alguns casos es va plasmar en la participaci\u00f3 en el poder<\/p>\n

pol\u00edtic[2].<\/p>\n

Un aspecte menys conegut de la seua biografia \u00e9s la seua dilatada pertinen\u00e7a a la ma\u00e7oneria, que es va<\/p>\n

estendre de mitjan dels anys 20 fins al final de la Segona Rep\u00fablica i, probablement, de la Guerra Civil.<\/p>\n

En el<\/p>\n

seg\u00fcent article s’analitza la vinculaci\u00f3 entre l’activitat de Mar\u00edn Civera com a llibertari i aquella que va desenrotllar<\/p>\n

dins de la ma\u00e7oneria, i en especial, el seu projecte que esta instituci\u00f3 creara un partit espec\u00edfic amb l’objecte<\/p>\n

d’establir la democr\u00e0cia a Espanya, que va plantejar en 1928 i que permet identificar-li com a possibilista amb anterioritat<\/p>\n

a la Segona Rep\u00fablica. Amb la dita an\u00e0lisi es prentende, en primer lloc, precisar els termes de la compatibilitat entre<\/p>\n

anarquisme i ma\u00e7oneria, i, en segon lloc, establir els principis ideol\u00f2gics en qu\u00e8 Mar\u00edn Civera va basar la seua postura<\/p>\n

possibilista.<\/p>\n

1. MAR\u00cdN CIVERA, SINDICALISTA REVOLUCIONARI<\/p>\n

Mar\u00edn Civera va n\u00e0ixer en el si<\/p>\n

d’una fam\u00edlia de classe mitjana, la qual cosa li va permetre cursar estudis de comptabilitat, que va ampliar pel seu compte<\/p>\n

amb altres de literatura, filosofia i economia, adquirint una extensa formaci\u00f3 intel\u00b7lectual. Professional t\u00e8cnic, va<\/p>\n

treballar en un empresa consignataria de fustes de Grau, i en 1933 es va traslladar a Madrid, despr\u00e9s d’obtindre una pla\u00e7a<\/p>\n

en l’Institut Nacional del Vi[3].<\/p>\n

La relaci\u00f3 de Mar\u00edn Civera amb l’anarcosindicalisme, i en particular amb els<\/p>\n

corrents sindicalistes revolucionaris dins de la CNT, es remunta a la seua primera joventut[4]. Al desembre de 1919 va<\/p>\n

assistir al Congr\u00e9s Nacional de la CNT, celebrat en el Teatre de la Com\u00e8dia de Madrid, en qualitat de delegat pel Sindicat<\/p>\n

\u00danic d’Emplados de Comer\u00e7 de Val\u00e8ncia, junt amb Francisco Ferr\u00e1ndiz[5]. En el dit Congr\u00e9s la delegaci\u00f3 de qu\u00e8 formava part<\/p>\n

Civera va ser l’encarregada de proposar la creaci\u00f3 de Sindicats de Professions Liberals i Sindicats de Distribuci\u00f3 per a<\/p>\n

enquadrar els t\u00e8cnics i intel\u00b7lectuals en el si de la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball. L’acceptaci\u00f3 d’esta mesura va<\/p>\n

suposar un avan\u00e7 en la direcci\u00f3 de les tesis del sindicalisme revolucionari, per quant estava encaminada a posar a<\/p>\n

l’organitzaci\u00f3 sindical en condicions de gestionar la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 industrial, \u00e9s a dir, de substituir amb \u00e8xit<\/p>\n

al sistema capitalista[6].<\/p>\n

De 1930 al per\u00edode final de la Segona Rep\u00fablica la faceta per la qual Mar\u00edn Civera va<\/p>\n

aconseguir relleu nacional, i a la que va consagrar tots els seus esfor\u00e7os, va ser la de publicista i editor, entregat a la<\/p>\n

divulgaci\u00f3 cultural entre els treballadors i, en particular, a la difusi\u00f3 dels principis del sindicalisme revolucionari. Va<\/p>\n

emprendre esta tasca amb l’edici\u00f3 d’una biblioteca de fullets a preus assequibles, Quaderns de Cultura, que entre 1930 i<\/p>\n

1933 va aconseguir quasi el centenar d’exemplars publicats[7]. Dirigida a l’educaci\u00f3 autodidacta, oferia llibres sobre una<\/p>\n

gran varietat de disciplines, \u201cPol\u00edtica, Economia, Sociologia, Dret, Ci\u00e8ncies Naturals i Aplicades, Geografia, Hist\u00f2ria,<\/p>\n

Filosofia, Religions, Art, Literatura, Fisiologia i Higiene\u201d, tractades tant per cient\u00edfics com per autors de distintes<\/p>\n

tend\u00e8ncies pol\u00edtiques (llibertaris, republicans, socialistes, comunistes), encara que tots ells units, en paraules de Mar\u00edn<\/p>\n

Civera, per la seua condici\u00f3 \u201cliberal\u201d[8]. Es tractava per tant d’una col\u00b7lecci\u00f3 plural en temes i perspectives, \u201cde sentit<\/p>\n

ecl\u00e8ctic\u201d, tal com es va presentar davant dels lectors[9]. Este eclecticisme implicava una particular concepci\u00f3 de<\/p>\n

l’educaci\u00f3: en oposici\u00f3 a l’adoctrinament, passiu i un\u00edvoc, s’oferien al lector materials d’estudi perqu\u00e8, reflexionant<\/p>\n

sobre ells, arribara a formar-se un criteri sobre les q\u00fcestions tractades[10].<\/p>\n

\u201cExposarem perqu\u00e8<\/p>\n

l’home trie, accepte o reforme; nosaltres no recomanem cap sistema, ni ens fem solidaris de qualsevol deducci\u00f3 doctrinal que<\/p>\n

puguen lliscar els col\u00b7laboradors\u201d[11].<\/p>\n

El segon projecte editorial de divulgaci\u00f3 animat per Mar\u00edn<\/p>\n

Civera va ser la revista Orto, publicada entre 1932 i 1934. La dita revista tamb\u00e9 va fer gala d’eclecticisme, i si b\u00e9 es va<\/p>\n

centrar a desentranyar el funcionament de l’economia i les propostes alternatives a l’organitzaci\u00f3 capitalista, concedint<\/p>\n

protagonisme a l’exposici\u00f3 de les an\u00e0lisis i concepcions del sindicalisme revolucionari de la m\u00e0 dels seus representants m\u00e9s<\/p>\n

destacats (Cornelissen, Besnard, Pestanya), tamb\u00e9 va incloure els treballs d’autors marxistes, i no va desdenyar abordar<\/p>\n

temes laterals, com l’eugen\u00e8sia o l’anticlericalisme[12].<\/p>\n

A la labor realitzada des d’estes plataformes<\/p>\n

editorials cal unir la publicaci\u00f3 d’obres d’autoria pr\u00f2pia, la major part, al seu torn, de divulgaci\u00f3, plantejades com a<\/p>\n

introducci\u00f3 a la traject\u00f2ria hist\u00f2rica i els plantejaments d’alguns corrents de pensament pol\u00edtic i econ\u00f2mic, en particular<\/p>\n

el socialisme marxista i el sindicalisme revolucionari: El marxisme. Origen, Desenrotllament i Transformaci\u00f3, Madrid, 1930,<\/p>\n

Socialisme (N\u00daM.1 de Quaderns de Cultura), Val\u00e8ncia, 1930, La formaci\u00f3 de l’Economia Pol\u00edtica (N\u00daM.5 de Quaderns de<\/p>\n

Cultura), Val\u00e8ncia, 1930, El Sindicalisme. Hist\u00f2ria, Filosofia, Economia, Val\u00e8ncia, 1931, i El sindicalisme i l’economia<\/p>\n

actual, Madrid, 1936.<\/p>\n

En l’\u00faltima etapa de la Segona Rep\u00fablica va tindre lloc l’adhesi\u00f3 de Mar\u00edn Civera al<\/p>\n

Partit Sindicalista, concebut com a instrument de participaci\u00f3 pol\u00edtica al servici del sindicalisme revolucionari. Destacat<\/p>\n

membre del mateix, a l’inici de la Guerra Civil es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 d’El Poble, de Val\u00e8ncia, i Dem\u00e0, de<\/p>\n

Barcelona, \u00f2rgans del PS i, despr\u00e9s de la mort de \u00c1ngel Pestanya, al novembre de 1937, va passar a substituir-li com a<\/p>\n

president del partit a escala nacional[13].<\/p>\n

2. MAR\u00cdN CIVERA, MA\u00c7\u00d3<\/p>\n

Mar\u00edn Civera va ser<\/p>\n

iniciat el 20 de gener de 1925 en la L\u00f2gia P\u00e0tria Nova N\u00daM. 4 de Grau, Val\u00e8ncia, pertanyent al Gran Orient Espanyol, amb el<\/p>\n

nom simb\u00f2lic \u201cMario\u201d. Exaltat al Grau 2n al juny de 1925 i al 3r al novembre de 1925, va exercir ben sovint, dins de la seua<\/p>\n

L\u00f2gia, els c\u00e0rrecs de major responsabilitat: Venerable Mestre, en 1928, Segon Vigilant, en 1932, i Primer Vigilant, en<\/p>\n

1933[14]. Aix\u00ed mateix va gaudir de la confian\u00e7a i el reconeixement de la Gran L\u00f2gia Regional de llevant, que li va triar per<\/p>\n

a ostentar la seua representaci\u00f3 en distintes tasques[15]: quan la dita L\u00f2gia Regional va constituir, al mar\u00e7 de 1928, la<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Cultural Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Mar\u00edn Civera va formar part, com a Vocal, de la Comissi\u00f3 Gestora encarregada d’iniciar el<\/p>\n

seu funcionament[16]; tres mesos m\u00e9s tard va assistir com a representant oficial de la ma\u00e7oneria de llevant a l’Assemblea<\/p>\n

Nacional Simb\u00f2lica celebrada a Gij\u00f3n[17]; a mitjan 1930 se li va designar Segon Vigilant de la Comissi\u00f3 de Govern de la<\/p>\n

Regional Centre, establida de mode inter\u00ed a Val\u00e8ncia per decisi\u00f3 del Gran Consell Federal Simb\u00f2lic, davant dels conflictes<\/p>\n

interns sorgits en el si de la ma\u00e7oneria madrilenya[18]; i al juliol de 1934 se li va incloure entre els Mestres Ma\u00e7ons que<\/p>\n

reunien condicions per a ser triats Gran Mestre Nacional.<\/p>\n

Encara que l’anterior constitu\u00efx l’\u00faltima dada<\/p>\n

inequ\u00edvoca de la continu\u00eftat de Mar\u00edn Civera com a membre actiu dins de l’Orde, hi ha indicis que esta es va prolongar fins<\/p>\n

al final de la Guerra Civil. El primer, la carta escrita per Civera a un germ\u00e0 ma\u00e7\u00f3 datada el 15 de juliol de 1936, del text<\/p>\n

del qual, que comentarem m\u00e9s avant, es dedu\u00efx la perviv\u00e8ncia de la seua identificaci\u00f3 amb les institucions ma\u00e7\u00f2niques[19]. El<\/p>\n

segon, l’article de Mar\u00edn Civera, que tamb\u00e9 es comentar\u00e0 m\u00e9s avant, \u201cRecordant Anselmo Lorenzo, anarquista i ma\u00e7\u00f3\u201d, escrit<\/p>\n

durant la Guerra Civil per a la seua publicaci\u00f3 en El Sindicalista, de Madrid, un dels \u00f2rgans del PS[20]. En tercer lloc, a<\/p>\n

l’inici del seu exili a Fran\u00e7a, per\u00edode en qu\u00e8 va quedar recl\u00f2s en un camp de refugiats, va rebre per part d’alguns ma\u00e7ons<\/p>\n

l’oferta de gestionar la seua eixida, tracte de favor que va rebutjar per camaraderia cap a la resta d’internats, i que<\/p>\n

permet suposar que encara formava part de l’Orde, o almenys mantenia amb ella relacions molt cordials[21].<\/p>\n

3. COMPATIBILITAT ENTRE MA\u00c7ONERIA I MOVIMENT LLIBERTARI<\/p>\n

Mar\u00edn Civera va conciliar durant diversos anys la<\/p>\n

seua pertinen\u00e7a a la ma\u00e7oneria amb la seua condici\u00f3 de destacat te\u00f2ric i publicista llibertari. Este fet ens obliga a abordar<\/p>\n

una q\u00fcesti\u00f3 a qu\u00e8 la historiografia especialitzada ja ha realitzat algunes aproximacions: els termes en qu\u00e8 es va establir la<\/p>\n

relaci\u00f3 entre ma\u00e7oneria i anarquisme.<\/p>\n

3.1. Estat de la q\u00fcesti\u00f3<\/p>\n

Per a explicar la pertinen\u00e7a<\/p>\n

ma\u00e7\u00f2nica de destacades figures del moviment llibertari espanyol, entre l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX i el primer del segle XX,<\/p>\n

s’ha assenyalat, amb encert, l’exist\u00e8ncia de diversos elements d’identitat entre anarquisme i ma\u00e7oneria. En primer lloc,<\/p>\n

ambd\u00f3s corrents pretenien transformar moralment l’individu a fi d’aconseguir una societat perfecta, basada en la<\/p>\n

fraternitat de tots els h\u00f2mens, i confiaven en l’educaci\u00f3 com a mitj\u00e0 per a aconseguir tal objectiu. I, en estreta<\/p>\n

vinculaci\u00f3 amb el punt anterior, ambd\u00f3s compartien la fe en la ci\u00e8ncia i la ra\u00f3, concebudes com a impulsores del benestar i<\/p>\n

el progr\u00e9s de l’home, l’exercici del lliurepensament i un marcat anticlericalisme, derivat de considerar a l’Esgl\u00e9sia un<\/p>\n

poder\u00f3s agent de control ideol\u00f2gic, garant de la reacci\u00f3 i responsable del fanatisme i el retard de la societat[22].<\/p>\n

Junt amb esta base ideol\u00f2gica comuna s’ha subratllat com principal obstacle a la compatibilitat entre ma\u00e7oneria i<\/p>\n

anarquisme el car\u00e0cter peque\u00f1oburgu\u00e9s i reformista de la primera, contraposat a la condici\u00f3 obrera i revolucion\u00e0ria del<\/p>\n

segon[23]. Este enfocament es correspon, de fet, amb la cr\u00edtica a la ma\u00e7oneria expressada en l’\u00e8poca per part del moviment<\/p>\n

obrer, tant de marxista com anarquista[24]. A l’assumir este plantejament els autors que han abordat el tema solen<\/p>\n

adjudicar-li rang de contradicci\u00f3 indefugible, font de tensi\u00f3 cont\u00ednua en els llibertaris que van optar per ingressar en la<\/p>\n

ma\u00e7oneria. Tal perspectiva acaba per negar la compatibilitat entre anarquisme i ma\u00e7oneria: condu\u00efx a la conclusi\u00f3 que un<\/p>\n

anarquista no podia ser, sincerament i amb ple coneixement de causa, un ma\u00e7\u00f3 aut\u00e8ntic. Partint d’esta premissa, l’ingr\u00e9s<\/p>\n

d’\u00e0crates en l’Orde queda explicat basant-se en una combinaci\u00f3 de: (1) elements favorables: les analogies ideol\u00f2giques ja<\/p>\n

exposades, (2) factors conjunturals: pel normal, una situaci\u00f3 de repressi\u00f3 sobre el moviment llibertari, i (3) consideracions<\/p>\n

instrumentals: el desig d’usar les l\u00f2gies com a caixa de resson\u00e0ncia per a exercir el proselitisme[25].<\/p>\n

No<\/p>\n

obstant aix\u00f2, com pret\u00e9n demostrar-se al llarg del present treball, Mar\u00edn Civera va constituir un exemple de pertinen\u00e7a<\/p>\n

conseq\u00fcent a l’Orde. L’estudi del seu cas contribuir\u00e0 a precisar les premisses en qu\u00e8 residia la compatibilitat entre<\/p>\n

anarquisme i ma\u00e7oneria i a provar, per tant, que esta va ser possible[26]. Quelcom que, per descomptat, no refuta la hip\u00f2tesi<\/p>\n

que la traject\u00f2ria ma\u00e7\u00f2nica d’altres llibertaris responguera a motius diferents de la convicci\u00f3 personal, de tipus t\u00e0ctic o<\/p>\n

instrumental.<\/p>\n

3. 2. La pertinen\u00e7a ma\u00e7\u00f2nica com a convicci\u00f3 personal<\/p>\n

Qu\u00e8 significava ser<\/p>\n

ma\u00e7\u00f3?<\/p>\n

Sense ens atenim a la definici\u00f3 subministrada tant per la historiografia com per la pr\u00f2pia instituci\u00f3, la<\/p>\n

ma\u00e7oneria era abans que res una escola de formaci\u00f3 de l’esperit, intel\u00b7lectual i moral, caracteritzada per l’humanisme,<\/p>\n

entenent per este el sistema de pensament que assenta la seua escala de valors en el desenrotllament ple dels individus.<\/p>\n

\u201cLa ma\u00e7oneria no \u00e9s un partit pol\u00edtic, ni un sindicat; tampoc \u00e9s una religi\u00f3, ni una secta\u201d[27].<\/p>\n

\u201cLa ma\u00e7oneria es pot considerar, (…), des del seu naixement, com una escola de formaci\u00f3 humana (…), (…) una<\/p>\n

associaci\u00f3 cosmopolita que acull en el seu si a h\u00f2mens de diferent llengua, cultura, religi\u00f3, ra\u00e7a, i incl\u00fas conviccions<\/p>\n

pol\u00edtiques, per\u00f2 que coincidixen en el desig com\u00fa de perfeccionar-se per mitj\u00e0 d’una simbologia de naturalesa m\u00edstica o<\/p>\n

racional, i de prestar ajuda als altres a trav\u00e9s de la filantropia i l’educaci\u00f3\u201d[28].<\/p>\n

\u201cLa Francma\u00e7oneria \u00e9s un<\/p>\n

moviment de l’esperit, dins del qual tenen cabuda totes les tend\u00e8ncies i conviccions favorables al millorament moral i<\/p>\n

material del g\u00e8nere hum\u00e0. La Francma\u00e7oneria no es fa \u00f2rgan de cap tend\u00e8ncia pol\u00edtica o social determinada. La seua missi\u00f3 \u00e9s<\/p>\n

la d’estudiar desinteressadament tots els problemes que concernixen a la vida de la humanitat per a fer la seua vida m\u00e9s<\/p>\n

fraternal\u201d[29].<\/p>\n

L’activitat quotidiana de les l\u00f2gies estava dedicada, de manera primordial, a la<\/p>\n

formaci\u00f3 m\u00fatua dels seus membres, a trav\u00e9s de la discussi\u00f3 de temes de debat. I comportava, junt amb este tipus de<\/p>\n

\u201ctreballs\u201d, gran nombre de tasques rutin\u00e0ries. Aix\u00ed ho va destacar el dirigent anarcosindicalista Vicente Ballester, membre<\/p>\n

de la Gran L\u00f2gia Espanyola durant la Dictadura de Primo de Rivera, al fer notar els seus companys que alguns \u201celements<\/p>\n

valuosos\u201d, despr\u00e9s de ser iniciats, \u201cquan veuen la llum i amb ella la monotonia dels treballs es van decebuts\u201d[30].<\/p>\n

Si b\u00e9 la ma\u00e7oneria va demostrar ser sensible davant de \u201cla q\u00fcesti\u00f3 social\u201d, conforme esta es feia un problema m\u00e9s<\/p>\n

apressant, i la va integrar als temes discutits en els tallers, mai va arribar a adoptar una postura concloent enfront de la<\/p>\n

mateixa, i esta va ocupar un lloc accessori entre les seues preocupacions. Conv\u00e9 tamb\u00e9 matisar el seu reformisme, que va<\/p>\n

consistir, no a garantir la intangibilitat del sistema capitalista en si, sin\u00f3 a excloure les solucions violentes al<\/p>\n

conflicte entre capital i treball, com es despr\u00e9n tant de les seues espor\u00e0diques actuacions en el m\u00f3n prof\u00e0 en labors de<\/p>\n

mediaci\u00f3 com de la tend\u00e8ncia que va predominar en les seues declaracions, el reconeixement del treball com a \u00fanica font<\/p>\n

leg\u00edtima de riquesa[31].<\/p>\n

L’ingr\u00e9s en la ma\u00e7oneria, com a decisi\u00f3 personal, implicava el desig de cooperar en<\/p>\n

l’aprenentatge amb persones que compartien les mateixes inquietuds de formaci\u00f3 de l’esperit. El que alguns anarquistes<\/p>\n

pogueren acceptar com a interlocutors en esta tasca als germans de les l\u00f2gies, majorit\u00e0riament burgesos, i atribuir a<\/p>\n

l’intercanvi intel\u00b7lectual amb ells una qualitat perfeccionadora constitu\u00efx una expressi\u00f3 m\u00e9s de l’eclecticisme llibertari<\/p>\n

i el concepte de l’educaci\u00f3 inherent al mateix. Com ja s’ha comentat, resulta paradigm\u00e0tica en este aspecte l’actitud de<\/p>\n

Mar\u00edn Civera, la col\u00b7lecci\u00f3 del qual Quaderns de Cultura no vacil\u00b7lava a incorporar autors burgesos, elecci\u00f3 que equivalia a<\/p>\n

apreciar com valuosos els seus coneixements i argumentacions.<\/p>\n

La hip\u00f2tesi anterior queda avalada pel fet que<\/p>\n

l’atracci\u00f3 per la ma\u00e7oneria es donara entre llibertaris que disposaven d’una educaci\u00f3 excel\u00b7lent. Si una cosa tenien en<\/p>\n

com\u00fa Anselmo Lorenzo, Francisco Ferrer Gu\u00e0rdia, Jos\u00e9 S\u00e1nchez Rosa, Eleuterio Quintanilla, Vicente Ballester, Pedro Vallina i<\/p>\n

Mar\u00edn Civera, esta era el posseir una notable formaci\u00f3 intel\u00b7lectual.<\/p>\n

3. 3. Una afinitat b\u00e0sica:<\/p>\n

l’humanisme<\/p>\n

L’ingr\u00e9s en la ma\u00e7oneria, com a convicci\u00f3 personal, requeria una afinitat profunda. D’entre els<\/p>\n

referents ideol\u00f2gics comuns a anarquisme i ma\u00e7oneria, exposats al principi d’este apartat, destaca un b\u00e0sic: l’\u00e8tica de<\/p>\n

tipus humanista.<\/p>\n

L’anarquisme es funda, en ess\u00e8ncia, en un imperatiu moral, inspirat en l’humanisme: el seu<\/p>\n

objectiu \u00e9s passar d’una organitzaci\u00f3 de la societat basada en el benefici propi, el domini d’uns h\u00f2mens sobre altres i<\/p>\n

l’enfrontament, a una altra regida per la fraternitat i la cooperaci\u00f3. L’anarquia, la m\u00e9s completa llibertat i igualtat,<\/p>\n

nom\u00e9s es pot aconseguir alliberant la humanitat del llast de l’egoisme i els fanatismes (racisme, nacionalisme) que la<\/p>\n

dividixen. Per als llibertaris la formaci\u00f3 d’un home nou, desposse\u00eft de tals tares, objectiu que, com hem vist, compartien<\/p>\n

amb la ma\u00e7oneria, equivalia a complir la seua aspiraci\u00f3 suprema. Una vegada aconseguida esta transformaci\u00f3 moral, el<\/p>\n

capitalisme i l’Estat, l’explotaci\u00f3 i la tirania, no podrien perviure, i desapareixerien junt amb la seua causes[32].<\/p>\n

L’humanisme va constituir un ingredient fonamental en el pensament sindicalista de Mar\u00edn Civera. Un bon exemple ho<\/p>\n

representa l’article amb qu\u00e8, a manera de declaraci\u00f3 de principis, va obrir el primer nombre d’Orto, \u201cA manera<\/p>\n

d’introducci\u00f3. El sentit hum\u00e0 de l’economia\u201d, triat tamb\u00e9, significativament, per a encap\u00e7alar quatre anys despr\u00e9s la seua<\/p>\n

obra El Sindicalisme i l’economia actual[33].<\/p>\n

Este text constitu\u00efx un atac a l’organitzaci\u00f3 de l’economia<\/p>\n

capitalista basat en raons morals: la seua inefic\u00e0cia en termes socials, \u00e9s a dir, humans, pel fet que nom\u00e9s est\u00e0 regida per<\/p>\n

l’egoisme. La soluci\u00f3 defesa per Mar\u00edn Civera \u00e9s aquella que concilia la racionalitat i l’\u00e8tica: posar el progr\u00e9s t\u00e8cnic,<\/p>\n

les immenses capacitats productives desenrotllades pel capitalisme, al servici de l’home, \u201cperqu\u00e8 contr\u00e0riament al que<\/p>\n

ocorre en l’actualitat servisca per a realitzar fins humans que no siguen bastardeados per la intenci\u00f3 del lucre\u201d[34].<\/p>\n

Quelcom que proposa utilitzant precisament la met\u00e0fora ma\u00e7\u00f2nica de \u201cpolir la pedra\u201d:<\/p>\n

El signe del<\/p>\n

nostre temps \u00e9s el de donar una \u00e0nima a la m\u00e0quina, el de v\u00e9ncer eixa for\u00e7a cega. Com? Unint-la al carro d’una \u00c8tica<\/p>\n

superior. D’una \u00c8tica que polisca la rebava de la seua inconsci\u00e8ncia[35].<\/p>\n

Mar\u00edn Civera definix esta<\/p>\n

tasca, redemptora de la humanitat en el seu conjunt, com un \u201cvast pla de construcci\u00f3 i rectificaci\u00f3 de tots els valors<\/p>\n

humans\u201d, sent la seua meta \u201cla conviv\u00e8ncia harm\u00f2nica\u201d, sense dominacions d’una classe sobre una altra[36].<\/p>\n

De<\/p>\n

mode paral\u00b7lel Civera va identificar tamb\u00e9 l’ess\u00e8ncia de la ma\u00e7oneria en l’\u00e8tica de tipus humanista. Aix\u00ed va fer residir en<\/p>\n

ella el fonament de la seua apologia d’Anselmo Lorenzo com a ma\u00e7\u00f3:<\/p>\n

\u201cAnselmo Lorenzo havia triat el<\/p>\n

cam\u00ed de l’acr\u00e0cia com una superaci\u00f3 profana de la seua iniciaci\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica. El seu somni era l’home perfecte en virtut<\/p>\n

d’aix\u00f2 austera i en el seu alta moral.<\/p>\n

El seu anarquisme naixia m\u00e9s a\u00efna de la contemplaci\u00f3 serena del dolor hum\u00e0<\/p>\n

i de la rebusca del sentiment entre els afanys per a l’\u00e8xit d’una moral natural\u00edsima i allunyada per complet de la freda<\/p>\n

dial\u00e8ctica especulativa. (…)<\/p>\n

(…) Anarquista i ma\u00e7\u00f3, Anselmo Lorenzo viur\u00e0 en la mem\u00f2ria de tots com a exemple<\/p>\n

m\u00e0xim de bondat i de virtut\u201d[37].<\/p>\n

Un altre exemple ho constitu\u00efx la planxa que Mar\u00edn Civera va elevar<\/p>\n

a la GLR de llevant amb el prop\u00f3stio que fora defesa en l’Assemblea Nacional Simb\u00f2lica de 1928. L’extensa argumentaci\u00f3<\/p>\n

inclosa en la mateixa representa una condemna en termes morals del capitalisme, considerat com el triomf del \u201cindividualisme<\/p>\n

liberal\u201d, basat en l’ambici\u00f3 i caracteritzat pel menyspreu al \u201cfactor home\u201d, i comanda a la ma\u00e7oneria la labor d’orientar a<\/p>\n

la humanitat cap a una nova organitzaci\u00f3 de la societat, en la que cada persona puga desenrotllar-se plenament, cobertes les<\/p>\n

seues necessitats materials i intel\u00b7lectuals. I en contraposici\u00f3 a l’egoisme, Civera proposa com a principi \u00e8tic el formulat<\/p>\n

per Kant: \u201cl’home \u00e9s un fi en si mateix\u201d[38].<\/p>\n

3.4. L’educaci\u00f3 com a origen de la transformaci\u00f3<\/p>\n

social<\/p>\n

Anarquistes i ma\u00e7ons van propugnar l’educaci\u00f3 com a mitj\u00e0 de reforma moral, condici\u00f3 i germen de la<\/p>\n

transformaci\u00f3 social. I precisament la intervenci\u00f3 de la ma\u00e7oneria en el m\u00f3n prof\u00e0 va destacar en el camp de la pedagogia, a<\/p>\n

trav\u00e9s del patrocini a l’ensenyan\u00e7a laica i racionalista. En el cas de Mar\u00edn Civera l’esfor\u00e7 resulta m\u00e9s patent, en tant la<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Cultural Blasco Ib\u00e1\u00f1ez va constituir un projecte educatiu promogut en exclusiva per la Gran L\u00f2gia Regional de<\/p>\n

llevant, que contemplava la creaci\u00f3 d’una Biblioteca popular, la construcci\u00f3 d’un grup d’Escoles Noves i la formaci\u00f3<\/p>\n

d’una Col\u00f2nia Escolar permanent a Bu\u00f1ol[39]. Actuacions en el mateix sentit poden rastrejar-se en l’activitat d’algunes de<\/p>\n

les l\u00f2gies a qu\u00e8 van pert\u00e0nyer llibertaris (Anselmo Lorenzo, Eleuterio Quintanilla, Vicente Ballester)[40]; un esfor\u00e7<\/p>\n

pedag\u00f2gic complementari del desenrotllat pels mateixos anarquistes ma\u00e7ons: junt amb el cas paradigm\u00e0tic de Ferrer Gu\u00e0rdia,<\/p>\n

cal assenyalar que Anselmo Lorenzo va treballar com a traductor per a l’Escola Moderna, i S\u00e1nchez Rosa i Eleuterio<\/p>\n

Quintanilla eren al seu torn mestres racionalistes.<\/p>\n

Pel que fa a Mar\u00edn Civera, sabem que va identificar<\/p>\n

expl\u00edcitament els objectius de la ma\u00e7oneria amb els perseguits en la seua activitat com a publicista i editor en pro de la<\/p>\n

divulgaci\u00f3 cultural. Aix\u00ed va sol\u00b7licitar la col\u00b7laboraci\u00f3 de les l\u00f2gies en la promoci\u00f3 de Quaderns de Cultura, que va definir<\/p>\n

com \u201cobra completament ma\u00e7\u00f2nica i inspirada per un noble desig de liberalitzaci\u00f3 cultural\u201d que \u201cnecessita del suport de tots<\/p>\n

els HH.: i profans que assenten el desinteressat impuls de la dignificaci\u00f3 humana\u201d [41]. I de la mateixa manera es va referir<\/p>\n

al seu llibre El Sindicalisme i l’economia actual, publicat a l’abril de 1936, moment en qu\u00e8 ja pertanyia al Partit<\/p>\n

Sindicalista, com \u201cinspirat en les normes fraternes apreses en la conviv\u00e8ncia human\u00edstica i elevada de les nostres<\/p>\n

institucions\u201d[42].<\/p>\n

Finalment cal assenyalar el fet que com a editor Mar\u00edn Civera va publicar, tant en Quaderns de<\/p>\n

Cultura com en la Biblioteca Orto, obres sobre la ma\u00e7oneria, escrites pels ma\u00e7ons Mat\u00edas Usero Torrent i Pedro<\/p>\n

Gonz\u00e1lez-Blanc, i incl\u00fas un tractat ma\u00e7\u00f2nic, el primer volum de Bateguemeua[43]. La difusi\u00f3 dels principis de la ma\u00e7oneria,<\/p>\n

que ja havia proposat en la mencionada planxa de 1928, quedava aix\u00ed integrada en el seu projecte d’emancipaci\u00f3 a trav\u00e9s de<\/p>\n

la cultura.<\/p>\n

4. MA\u00c7ONERIA I POSSIBILISME LLIBERTARI<\/p>\n

Fins ac\u00ed hem exposat l’afinitat<\/p>\n

essencial que va possibilitar la conciliaci\u00f3 entre anarquisme i ma\u00e7oneria, evident en el cas de Mar\u00edn Civera, i de la que hi<\/p>\n

ha almenys indicis en el d’altres \u00e0crates ma\u00e7ons. Ara analitzarem els termes en qu\u00e8 Mar\u00edn Civera es va mostrar partidari de<\/p>\n

la intervenci\u00f3 de l’Orde en la pol\u00edtica nacional, a fi d’identificar els principis ideol\u00f2gics en qu\u00e8 es va fundar el seu<\/p>\n

possibilisme, saldat al final de l’etapa republicana amb l’afiliaci\u00f3 al Partit Sindicalista.<\/p>\n

Mar\u00edn Civera va<\/p>\n

formalitzar la seua proposta en aquella planxa, ja al\u00b7ludida nombroses vegades, que va confeccionar amb la intenci\u00f3 que es<\/p>\n

discutira en l’Assemblea Nacional Simb\u00f2lica de 1928. Civera va remetre la planxa a Jos\u00e9 Estruch, Gran Mestre de la GLR de<\/p>\n

llevant, acompanyada d’una carta, datada el 13 de febrer de 1928, en la que presentava el treball com \u201cl’ampliaci\u00f3, raonada<\/p>\n

i concreta de la nostra proposici\u00f3 elevada a l’anterior Gran Assemblea Nacional\u201d[44]. Ens inclinem a pensar que l’autoria<\/p>\n

de tal proposici\u00f3 precedent va correspondre al mateix Civera, per raons de concepte i estil. En ella s’establia la<\/p>\n

depend\u00e8ncia de la redempci\u00f3 espiritual respecte de l’econ\u00f2mica, i es postulava la consecuci\u00f3 d’ambd\u00f3s com el deure de la<\/p>\n

ma\u00e7oneria, proposant com a mitj\u00e0 per a dur a terme la dita tasca \u201cla propaganda per l’emancipaci\u00f3 integral de l’home\u201d i el<\/p>\n

foment de la instrucci\u00f3, en particular \u201cl’ensenyan\u00e7a laica\u201d[45]. La planxa que ara remetia Civera a Estruch, m\u00e9s extensa, i<\/p>\n

m\u00e9s concreta pel que fa a la definici\u00f3 d’objectius, va c\u00f3rrer pitjor sort i no va arribar a debatre’s l’Assemblea<\/p>\n

Nacional[46].<\/p>\n

En el document redactat en 1928 Mar\u00edn Civera proposa la intervenci\u00f3 de la ma\u00e7oneria en la vida<\/p>\n

profana amb l’objectiu d’instaurar una democr\u00e0cia, tasca que presenta com de realitzaci\u00f3 dels principis ma\u00e7\u00f2nics. La<\/p>\n

necessitat este intervencionsimo es justifica davant de la vig\u00e8ncia de la Dictadura, per\u00f2 tamb\u00e9 davant de la perspectiva de<\/p>\n

la seua caiguda, a fi que la transformaci\u00f3 social es fa\u00e7a de mode ordenat.<\/p>\n

\u201cQuan hi ha, com en<\/p>\n

l’actualitat, tants obstacles a derrocar, que s’oposen al lliure desenvolupament de la humanitat, [l’Orde] ha d’eixir de<\/p>\n

la seua acci\u00f3 contemplativa; mai romandre inactiva. Els temps aix\u00ed ho reclamen.\u201d<\/p>\n

\u201cEl poble es cansa ja d’esperar<\/p>\n

i \u00e9s molt possible que sobrepasse els seus llits normals per a conduir-nos, a la for\u00e7a, per camins que despr\u00e9s reprovar\u00edem,<\/p>\n

per\u00f2 que els justificaria la nostra in\u00e8rcia.<\/p>\n

Que siga la Francma\u00e7oneria el fre dels dos extremismes.<\/p>\n

Que isca del camp de l’acci\u00f3 i plasme \u2013 Amb el desinter\u00e9s, noblesa i altruisme que la caracteritza \u2013 Els bells postulats<\/p>\n

que li servixen de norma. Postulats que, com veurem m\u00e9s avant, encaixen perfectament en una Democr\u00e0cia pura.\u201d<\/p>\n

Civera definix la pol\u00edtica com \u201cfilosofia aplicada\u201d, disciplina encarregada de fer progressar a la humanitat en la<\/p>\n

mesura de les possibilitats oferides per la realitat.<\/p>\n

\u201cEl pol\u00edtic (…) \u00e9s el que sap evitar les<\/p>\n

revolucions per l’evoluci\u00f3 constant.\u201d<\/p>\n

\u201cLa Francma\u00e7oneria, ja que ostenta un ideal fonamentalment hum\u00e0, ha de<\/p>\n

tractar de realitzar-ho de la manera m\u00e9s convenient, podent, per a\u00e7\u00f2, dir-se que \u00e9s per ess\u00e8ncia pol\u00edtica, en el m\u00e9s elevat<\/p>\n

sentit de la paraula.\u201d<\/p>\n

Existix ac\u00ed analogia amb un dels principis del sindicalisme, la necessitat<\/p>\n

escometre la transformaci\u00f3 social d’acord amb un pla prec\u00eds; de fet Orto va n\u00e0ixer amb esta vocaci\u00f3, la d’establir amb<\/p>\n

claredat la forma de construir la nova societat a partir de l’estudi de la vigent. Civera revela una vegada m\u00e9s l’\u00edntima<\/p>\n

relaci\u00f3 entre la seua concepci\u00f3 de la ma\u00e7oneria i la seua activitat dins del moviment llibertari al transvasar un comesa<\/p>\n

semblant a l’Orde, que, segons les seues paraules, per a trobar la f\u00f3rmula de l’emancipaci\u00f3, \u201cuna soluci\u00f3 precisa\u201d,<\/p>\n

s’encarregaria d’analitzar \u201cels fen\u00f2mens humans\u201d; la qual cosa li porta a afirmar: \u201cLa Francma\u00e7oneria \u00e9s la sociologia\u201d.<\/p>\n

Mar\u00edn Civera, per a m\u00e9s claredat, inclou en el treball \u201cuna s\u00edntesi del que s’ha dit en mat\u00e8ria sociol\u00f2gica\u201d,<\/p>\n

l’argumentaci\u00f3 de la qual \u00e8tica ja s’ha comentat. Del rep\u00e0s que fa a l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de les societats sorgix la<\/p>\n

propopuesta d’un objectiu immediat: la democr\u00e0cia. A desenrotllar les caracter\u00edstica d’este sistema dedica un esquema de<\/p>\n

punts m\u00ednims, d’entre els que destaquen, per definir esta democr\u00e0cia com a burgesa:<\/p>\n

\u201cNORMES<\/p>\n

FORMALS<\/p>\n

Rep\u00fablica democr\u00e0tica<\/p>\n

Llibertat absoluta de pensament, manifestaci\u00f3 i reuni\u00f3<\/p>\n

PROCEDIMENT<\/p>\n

Sufragi universal<\/p>\n

Organismes t\u00e8cnics triats\u201d<\/p>\n

L’\u00faltim aspecte es<\/p>\n

troba relacionat amb una organitzaci\u00f3 racional de l’economia, i comporta un cert intervencionisme, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s tot. Dins<\/p>\n

d’estos punts m\u00ednims Civera es limita a plantejar certes garanties laborals, entre elles \u201csindicaci\u00f3 professional\u201d i<\/p>\n

\u201cretribuci\u00f3 justa del treball\u201d.<\/p>\n

No obstant trobem desenrotllat a part, com no podia ser menys, en qualitat<\/p>\n

d’ampliaci\u00f3 a esta \u201cbase program\u00e0tica\u201d, la qual cosa pot considerar-se un plantejament d’acord amb una organitzaci\u00f3 de<\/p>\n

l’economia de tipus socialista (sensu lat):<\/p>\n

\u201cEl treball \u00e9s la font de tota riquesa (…). Abolici\u00f3 de<\/p>\n

tot privilegi econ\u00f2mic que no es fon en l’esfor\u00e7 i en la capacitat\u201d.<\/p>\n

\u201cOrganitzaci\u00f3 cient\u00edfica del treball i<\/p>\n

racionalitzaci\u00f3 del mateix\u201d.<\/p>\n

\u201cTend\u00e8ncia a l’abolici\u00f3 de l’home com a concepte d’HOME-MERCADERIA\u201d.<\/p>\n

El que planteja Mar\u00edn Civera com a objectiu immediat de la ma\u00e7oneria \u00e9s la instauraci\u00f3 d’una democr\u00e0cia de<\/p>\n

tipus burg\u00e9s, encara que correctora de les desigualtats econ\u00f2miques, en tant respectuosa amb els drets laborals. Per\u00f2, i<\/p>\n

d’ac\u00ed l’ampliaci\u00f3 als m\u00ednims, reconeix que el dit r\u00e8gim constitu\u00efx un estadi que ser\u00e0 superat en el futur per altres de<\/p>\n

tipus socialista, que identifica amb la \u201cDemocr\u00e0cia pura\u201d.<\/p>\n

\u201cAra b\u00e9: del punt mitj\u00e0 democr\u00e0tic partixen<\/p>\n

noves direccions d’avan\u00e7, unes en via de realitzaci\u00f3 i altres en teoria pura, per\u00f2 quasi totes de car\u00e0cter<\/p>\n

antiindividualista\u201d.<\/p>\n

Civera es limita a enumerar breument estes organitzacions alternatives, sense<\/p>\n

pronunciar-se per cap, \u201cdeixant a banda la ra\u00f3 o ab\u00fas de totes les teories exposades\u201d: anarquisme, socialisme d’Estat,<\/p>\n

sindicalisme revolucionari, el \u201csindicalisme integral\u201d de Lle\u00f3 Duguit i la \u201csociocracia\u201d de Fourniere. No obstant el principi<\/p>\n

que actua com a motor en la seua exposici\u00f3 de l’esdevindre social, encap\u00e7alada pel t\u00edtol \u201cde l’autocr\u00e0cia a l’anacracia\u201d,<\/p>\n

\u00e9s la desaparici\u00f3 progressiva del domini de l’autoritat sobre els h\u00f2mens. La qual cosa, unit a les apuntades aspiracions en<\/p>\n

mat\u00e8ria econ\u00f2mica, permet identificar l’organitzaci\u00f3 social futura, com no podia ser menys, de nou, com a sindicalista<\/p>\n

llibert\u00e0ria.<\/p>\n

El mig propugnat per Civera per a aconseguir la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i la seua posterior<\/p>\n

superaci\u00f3, descansa en la creaci\u00f3 d’un partit pol\u00edtic d’inspiraci\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica, encarregat de difondre els principis de la<\/p>\n

ma\u00e7oneria entre el poble.<\/p>\n

\u201c[La ma\u00e7oneria] no deu, en efecte, orientar-se cap a cap partit pol\u00edtic; mes<\/p>\n

no pot defugir a la formaci\u00f3 d’una articulaci\u00f3 pol\u00edtica paral\u00b7lela a la seua Orde i que plasme en la realitat (…) els seus<\/p>\n

sublims postulats\u201d.<\/p>\n

\u201cLa Francma\u00e7oneria no deu, no pot veure amb indifer\u00e8ncia l’opressi\u00f3 i les amputacions<\/p>\n

socials. La Francma\u00e7oneria deu, precisament en estos moments de vacil\u00b7laci\u00f3 pol\u00edtica, d’oscil\u00b7laci\u00f3 entre dos extremismes,<\/p>\n

eixir a l’encontre i vetlar pels drets de la Democr\u00e0cia pura (…).<\/p>\n

\u00c9s prec\u00eds, perqu\u00e8, eixir d’esta confusi\u00f3<\/p>\n

doctrinal i traure de l’actualitat una doctrina coherent, clara, que, tancada en el relatiu, siga el punt de partida de<\/p>\n

noves realitzacions. (…)<\/p>\n

(…) Este partit que propugnem, i que podria formar-se paral\u00b7lelament i al marge de<\/p>\n

l’organitzaci\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica, vindria a ser el bra\u00e7 executor, coherent i ordenat, dels seus postulats.<\/p>\n

Per a la qual<\/p>\n

cosa seria necessari que fera una declaraci\u00f3, igual que la dels drets de l’Home, perqu\u00e8 el poble tinga sempre a la vista els<\/p>\n

seus drets naturals i compare els fets dels seus governants i mai es deixe oprimir per la tirania; (…); perqu\u00e8 s\u00e0pia que el<\/p>\n

fi de la societat \u00e9s la dita comuna i institu\u00efsca un govern que garantisca a l’home el gaudi dels seus drets; (…); perqu\u00e8<\/p>\n

no puga haver-hi desigualtats davant de la llei i perqu\u00e8 esta siga la lliure i solemne expressi\u00f3 de la seua voluntat; (…);<\/p>\n

perqu\u00e8 puga reunir-se sense traves i mantindre lliure la seua consci\u00e8ncia; (…); i perqu\u00e8, finalment, l’home, assentant-se<\/p>\n

en la base de la Democr\u00e0cia, puga exclamar amb orgull que est\u00e0 en cam\u00ed de la seua verdadera salvaci\u00f3 i que comen\u00e7ar\u00e0 la seua<\/p>\n

verdadera hist\u00f2ria.<\/p>\n

Amb estes l\u00ednies program\u00e0tiques, que s\u00f3n, indubtablement, el punt de coincid\u00e8ncia de tots els<\/p>\n

partits, llan\u00e7ar-se a la conquista de pros\u00e8lits en el m\u00f3n prof\u00e0 i anar detallant i estructurant un altre programa definitiu,<\/p>\n

(…) per al qual es pot prendre, si es vol, la seriaci\u00f3 democr\u00e0tica [l’an\u00e0lisi de les caracter\u00edstiques de la Democr\u00e0cia<\/p>\n

pura] expressada en el curs d’este treball\u201d.<\/p>\n

En l’anterior exposici\u00f3 podem identificar els fonaments<\/p>\n

ideol\u00f2gics del possibilisme llibertari en el pensament de Mar\u00edn Civera. Civera es va mostrar partidari de la instauraci\u00f3<\/p>\n

d’una democr\u00e0cia burgesa, definida pel respecte a les llibertats civils i els drets laborals, des del convenciment que<\/p>\n

constitu\u00efa una etapa de necess\u00e0ria transici\u00f3 cap a formes d’organitzaci\u00f3 social m\u00e9s equitatives. Una visi\u00f3 esta \u00faltima<\/p>\n

deutora de la interpretaci\u00f3 teleol\u00f2gica de la hist\u00f2ria com a continu avan\u00e7 cap a formes d’organitzaci\u00f3 social cada vegada<\/p>\n

m\u00e9s perfectes, com\u00fa a tot l’\u00e0mbit de l’esquerra i a la pr\u00f2pia ma\u00e7oneria[47].<\/p>\n

5. CONCLUSI\u00d3<\/p>\n

Junt amb les actuacions de tipus educatiu, l’activitat de la ma\u00e7oneria dins de la vida profana es va centrar en la defensa<\/p>\n

de la democr\u00e0cia, les llibertats i els drets civils[48]. A l’acceptar l’actuaci\u00f3 en este espai des de la convicci\u00f3 que era<\/p>\n

imprescindible aconseguir estos objectius dins del sistema capitalista burg\u00e9s, Mar\u00edn Civera constitu\u00efx un cas red\u00f3 de<\/p>\n

compatibilitat entre anarquisme i ma\u00e7oneria.<\/p>\n

A la llum d’este cas cal plantejar si la pertinen\u00e7a ma\u00e7\u00f2nica de<\/p>\n

llibertaris \u00e9s suscpetible de ser considerada un indici de possibilisme. En principi, la resposta no pot ser concloent,<\/p>\n

havent de sotmetre’s a an\u00e0lisi cada situaci\u00f3 particular.<\/p>\n

D’acord amb la hip\u00f2tesi de partida, avalada pel propi<\/p>\n

exemple de Mar\u00edn Civera, la compatibilitat entre anarquisme i ma\u00e7oneria s’explica de manera suficient per una afinitat<\/p>\n

essencial, basada en principis comuns: l’humanisme i l’objectiu d’aconseguir la transformaci\u00f3 moral de la societat a<\/p>\n

trav\u00e9s de la pedagogia. I les iniciatives garantistas de l’Orde, com ara les reivindicacions de llibertat de premsa i<\/p>\n

associaci\u00f3, les peticions d’indult o les d’amnistia en favor dels presos socials, i la mateixa conspiraci\u00f3 contra la<\/p>\n

Dictadura, van comptar pel normal amb l’adhesi\u00f3 del moviment llibertari.<\/p>\n

S\u00ed es pot afirmar, no obstant aix\u00f2, que<\/p>\n

l’ingr\u00e9s en la ma\u00e7oneria suposava acceptar la col\u00b7laboraci\u00f3 en pro de l’emancipaci\u00f3 social amb una instituci\u00f3 integrada de<\/p>\n

manera majoritari per la burgesia, i en particular per pol\u00edtics de signe liberal o republic\u00e0, la qual cosa situava els<\/p>\n

llibertaris, almenys, en predisposici\u00f3 per a acceptar el possibilisme. A aix\u00f2 apunten, per exemple, les ambig\u00fces relacions de<\/p>\n

Quintanilla cap a Melquiades \u00c1lvarez i els reformistes gijoneses en 1917[49], o, m\u00e9s clarament, el suport prestat per Pedro<\/p>\n

Vallina a la \u201ccandidatura republicana revolucion\u00e0ria federalista andalusa\u201d, en les eleccions a Talls Constituents de 1931, i<\/p>\n

les seues simpaties cap al projecte pol\u00edtic de qui la va animar, l’andalucista Blas infant[50].<\/p>\n

Jes\u00fas RUIZ P\u00c9REZ, \u00abMa\u00e7oneria i possibilisme llibertari: L’activitat ma\u00e7\u00f2nica de Mar\u00edn Civera\u00bb, en<\/p>\n

J. A. FERRER BENIMELI (Coord.), La ma\u00e7oneria a Madrid i a Espanya del segle XVIII al XXI, Tom II, Saragossa, Govern d’Arag\u00f3,<\/p>\n

2004, Pp. 1005-1021
Actes del X Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria Espanyola, Legan\u00e9s (Madrid), del 2<\/p>\n

al 6 de setembre del 2003
ISBN 84-96223-49-3<\/span><\/p>\n

BIBLIOGRAFIA<\/p>\n

\u00c1LVAREZ JUNC, J., La<\/p>\n

ideologia pol\u00edtica de l’anarquisme espanyol (1868-1910), Madrid, 1976<\/p>\n

AYALA, J. A., \u201cRevoluci\u00f3, drets individuals<\/p>\n

i ma\u00e7oneria: Les lligues espanyoles de drets de l’home (1913-1936)\u201d, J. A. FERRER BENIMELI (Coord.), Ma\u00e7oneria, Revoluci\u00f3 i<\/p>\n

Reacci\u00f3. IV Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria Espanyola, Alacant, 1990, Pp. 123-143<\/p>\n

BAR, A., La<\/p>\n

CNT en els anys rojos. Del sindicalisme revolucionari a l’anarcosindicalisme (1910-1926), Madrid, 1981<\/p>\n

BARRI<\/p>\n

ALONSO, A., Anarquisme i anarcosindicalisme a Ast\u00faries (1890-1936), Madrid, 1988<\/p>\n

CNT, Mem\u00f2ria del Congr\u00e9s celebrat<\/p>\n

en el Teatre de la Com\u00e8dia de Madrid els dies 10 al 18 de desembre de 1919, Barcelona, 1932<\/p>\n

CIVERA, M.,<\/p>\n

Socialisme, Val\u00e8ncia, 1930<\/p>\n

CIVERA, M., \u201cA manera d’introducci\u00f3. El sentit hum\u00e0 de l’economia\u201d, Orto, N\u00daM.1, mar\u00e7<\/p>\n

de 1932<\/p>\n

CIVERA, M., El Sindicalisme i l’economia actual, Madrid, 1936<\/p>\n

CIVERA, M., \u201cRecordant Anselmo<\/p>\n

Lorenzo, anarquista i ma\u00e7\u00f3\u201d [AGGCE, Secci\u00f3 Pol\u00edtic Social, Madrid, Leg. 848]\n

FERRER BENIMELI, J. A., \u201cLa ma\u00e7oneria<\/p>\n

espanyola i la q\u00fcesti\u00f3 social\u201d, Estudis d’Hist\u00f2ria Social, Madrid, N\u00daM.40-41 (1987), Pp. 7-47<\/p>\n

FERRER BENIMELI, J.<\/p>\n

A., La ma\u00e7oneria, Madrid, 2001<\/p>\n

POL FRIZ, L., \u201cMikha\u00efl Bakunin i la Ma\u00e7oneria italiana\u201d, Pp. 195-212, FERRER<\/p>\n

BENIMELI, J. A. (Coord.), Ma\u00e7oneria, Revoluci\u00f3 i Reacci\u00f3. IV Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria Espanyola,<\/p>\n

Alacant, 1990<\/p>\n

G\u00d3MEZ MOLLEDA, M. D., La Ma\u00e7oneria en la crisi espanyola del segle XX, Madrid, 1986<\/p>\n

GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cLa ma\u00e7oneria davant de la q\u00fcesti\u00f3 social\u201d, BRAOJOS GARRIDO, A. (Coord.), Ma\u00e7oneria, premsa i<\/p>\n

opini\u00f3 p\u00fablica en l’Espanya contempor\u00e0nia. Actes de les VII Jornades de Comunicaci\u00f3, Hist\u00f2ria i Societat, Sevilla, 1997, Pp.<\/p>\n

71-98<\/p>\n

GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cMa\u00e7oneria, republicanisme i anarquia: Pedro Vallina\u201d, FERRER BENIMELI, J. A.<\/p>\n

(Coord.), La ma\u00e7oneria espanyola i la crisi del 98. VIII Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria Espanyola,<\/p>\n

CEHME, Saragossa, 1999, Pp. 43-63<\/p>\n

G\u00d3MEZ MOLLEDA, M. D., La ma\u00e7oneria en la crisi espanyola del segle XX, Madrid,<\/p>\n

1986<\/p>\n

GOE, VI Assemblea Nacional Simb\u00f2lica. Celebrada en les Valls de Madrid els dies 24, 25, 26, 27 i 28 de maig<\/p>\n

de 1927, Sevilla, 1927<\/p>\n

GOE, VII Assemblea Nacional Simb\u00f2lica. Celebrada en les Valls de Gij\u00f3n els dies 18, 19, 20,<\/p>\n

21, 22, 23 i 24 de juny de 1928, Sevilla, 1928<\/p>\n

GOE, Constituci\u00f3 del Gran Orient Espanyol. Llei de Tributaci\u00f3 i<\/p>\n

Divisi\u00f3 Territorial de la Jurisdicci\u00f3 Ma\u00e7\u00f2nica, Sevilla, s.a. [per\u00f2 inicis de la Segona Rep\u00fablica]\n

GUTI\u00c9RREZ<\/p>\n

MOLINA, J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment Obrer: Vicente Ballester i la L\u00f2gia Ferm\u00edn Salvochea (1926-1930)\u201d, Papers d’Hist\u00f2ria,<\/p>\n

Ubrique, N\u00daM.3 (1993), Pp. 83-93<\/p>\n

HOROWITZ, I. L., \u201cIntroducci\u00f3\u201d, HOROWITZ (Ed.), Els anarquistes, v. 1, La teoria,<\/p>\n

Madrid, 1990, Pp. 13-75<\/p>\n

ELORZA, A., \u201cEl sindicalisme de \u00c1ngel Pestanya\u201d, PESTANYA, A., Traject\u00f2ria sindicalista,<\/p>\n

Madrid, 1974, Pp. 5-77<\/p>\n

L\u00c1ZARO LORENTE, L. M., \u201cBlasco Ib\u00e1\u00f1ez: Ma\u00e7oneria, Lliurepensament, Republicanisme i<\/p>\n

Educaci\u00f3\u201d, en FERRER BENIMELI, J. A. (Coord.), Ma\u00e7oneria, Revoluci\u00f3 i Reacci\u00f3. IV Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la<\/p>\n

Ma\u00e7oneria Espanyola, Alacant, 1990<\/p>\n

MILERS CANTERO, A., Franchy Roca i els federals en el \u201cBienni Aza\u00f1ista\u201d, Las<\/p>\n

Palmas de Gran Can\u00e0ria, 1997<\/p>\n

NAVARRO NAVARRO, F. J., \u201cEl Parad\u00eds de la Ra\u00f3\u201d. La revista Estudis (1928-1937) i el<\/p>\n

m\u00f3n cultural anarquista, Val\u00e8ncia, 1997<\/p>\n

OLIV\u00c9 SERRET, E., \u201cEl moviment anarquista catal\u00e0 i la ma\u00e7oneria en<\/p>\n

l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX. Anselmo Lorenzo i la l\u00f2gia Fills del Treball\u201d, FERRER BENIMELI, J. A. (Coord.), La ma\u00e7oneria en<\/p>\n

la Hist\u00f2ria d’Espanya. Actes del I Symposium de metodologia aplicada a la hist\u00f2ria de la ma\u00e7oneria espanyola, Saragossa,<\/p>\n

1985, Pp. 131-151<\/p>\n

PANIAGUA, J., La societat llibert\u00e0ria. Agrarisme i industrialitzaci\u00f3 en l’anarquisme espanyol<\/p>\n

(1930-1939), Barcelona, 1982<\/p>\n

PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, PANIAGUA, J. (Ed.), Orto (1932-1934). Revista de<\/p>\n

documentaci\u00f3 social, Val\u00e8ncia, 2001, vol. 1, Pp. XV-LVIII<\/p>\n

RUIZ, J., Possibilisme llibertari. F\u00e9lix Morca, alcalde<\/p>\n

de N\u00e1jera (1891-1936) [en premsa] [ja publicat: N\u00e1jera, 2003]\n

RUIZ, J., \u201cFonaments ideol\u00f2gics del possibilisme<\/p>\n

llibertari davall la II Rep\u00fablica. Les raons de F\u00e9lix Morca, alcalde de N\u00e1jera, \u00abcomunista i llibertari\u00bb\u201d, Brocar, Logronyo,<\/p>\n

N\u00daM.25 (2001), Pp. 163-178<\/p>\n

RUIZ, J., \u201cRep\u00fablica i Anarquia: El pensament pol\u00edtic d’Eduardo Barriobero<\/p>\n

(1875-1939)\u201d, Espart bord, Logronyo, N\u00daM.144 (2003), Pp. 177-202 [en premsa] [ja publicat]\n

S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR,<\/p>\n

P., \u201cAnselmo Lorenzo, anarquista i ma\u00e7\u00f3\u201d, Hist\u00f2ria 16, Madrid, N\u00daM.105 (1985), Pp. 25-33<\/p>\n

S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P.,<\/p>\n

La ma\u00e7oneria a Catalunya (1868-1936), Barcelona, Edicions 62, 1990, Pp. 255-277<\/p>\n

SANTONJA, G., La insurrecci\u00f3<\/p>\n

liter\u00e0ria. La novel\u00b7la revolucion\u00e0ria de quiosc (1905-1939), Madrid, 2000<\/p>\n

TAVERA, S., \u201cCivera Mart\u00ednez, Mar\u00ed\u201d,<\/p>\n

MART\u00cdNEZ DE SAS, M. T., i PAG\u00c9S I BLANCH, P. (Coord.), Diccionari biogr\u00e0fic del moviment obrer als pa\u00efsos catalans,<\/p>\n

Barcelona, 2000, Pp. 386-387<\/p>\n

FONTS DOCUMENTALS<\/p>\n

AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19<\/p>\n

AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie A, Leg. 779, Exp. 6<\/p>\n

AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie A, Leg. 556, Exp. 1<\/p>\n

AGGCE, Secci\u00f3<\/p>\n

Pol\u00edtic Social, Madrid, Leg. 848<\/p>\n

ALTRES FONTS<\/p>\n

GARC\u00cdA R\u00daA, J. L., \u201cHumanisme i Filosofia en el discurs<\/p>\n

de l’anarquisme\u201d, Congr\u00e9s Internacional \u201cEduardo Barriobero i Herr\u00e1n (1875-1939): Societat i cultura radical\u201d, Arnedo,<\/p>\n

octubre del 2002 [intervenci\u00f3 no publicada en les Actes]\n

Projecte Filosofia en Espanyol, \u201cQuaderns de Cultura<\/p>\n

(1930-1933)\u201d
http:\/\/www.filosofia.org\/ave\/001\/a047.htm<\/p>\n

NOTAS<\/p>\n[1] Sobre les activitats i el<\/p>\n

pensament de Mar\u00edn Civera en el context de les divisions internes que van aflorar en l’anarcosindicalismo durant la Segona<\/p>\n

Rep\u00fablica, PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, PANIAGUA, J. (Ed.), Orto (1932-1934). Revista de documentaci\u00f3 social, Val\u00e8ncia,<\/p>\n

2001, vol. 1, Pp. XV-LVIII.<\/p>\n[2] El possibilisme llibertari \u00e9s el tema de la Tesi Doctoral que es troba<\/p>\n

desenrotllant l’autor d’estes p\u00e0gines. Constitu\u00efx un primer acostament al dit tema, a trav\u00e9s de l’an\u00e0lisi exhaustiva d’un<\/p>\n

cas concret, el verificat en la localitat riojana de N\u00e1jera, la nostra Tesi de llicenciatura, que es publicar\u00e0 en breu davall<\/p>\n

el t\u00edtol de RUIZ, J., Possibilisme llibertari. F\u00e9lix Morca, alcalde de N\u00e1jera (1891-1936) [ja publicat: N\u00e1jera, 2003]. Veja<\/p>\n

tamb\u00e9 RUIZ, J., \u201cFonaments ideol\u00f2gics del possibilisme llibertari davall la II Rep\u00fablica. Les raons de F\u00e9lix Morca, alcalde<\/p>\n

de N\u00e1jera, \u00abcomunista i llibertari\u00bb\u201d, Brocar, Logronyo, N\u00daM.25 (2001), Pp. 163-178. En PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, Pp.<\/p>\n

XXVII-XXIX, ja s’utilitza el terme possibilisme per a definir l’actitud cap a la pol\u00edtica de les tend\u00e8ncies<\/p>\n

anarcosindicalistes a les que es va vincular Mar\u00edn Civera.<\/p>\n[3] PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, Pp. XVI i LVI;<\/p>\n

tamb\u00e9 TAVERA, S., \u201cCivera Mart\u00ednez, Mar\u00ed\u201d, MART\u00cdNEZ DE SAS, M. T., i PAG\u00c9S I BLANCH, P. (Coord.), Diccionari biogr\u00e0fic del<\/p>\n

moviment obrer als pa\u00efsos catalans, Barcelona, 2000, Pp. 386-387.<\/p>\n[4] Sobre el sindicalisme revolucionari,<\/p>\n

tend\u00e8ncia del moviment llibertari que adjudicava als Sindicats la gesti\u00f3 de l’economia una vegada destru\u00efts el capitalisme i<\/p>\n

l’Estat, PANIAGUA, J., La societat llibert\u00e0ria. Agrarisme i industrialitzaci\u00f3 en l’anarquisme espanyol (1930-1939),<\/p>\n

Barcelona, 1982, Pp. 115-197, on les p\u00e0gines 182-190 es dediquen a la concepci\u00f3 particular sustentada per Mar\u00edn Civera.<\/p>\n[5] CNT, Mem\u00f2ria del Congr\u00e9s celebrat en el Teatre de la Com\u00e8dia de Madrid els dies 10 al 18 de desembre de 1919,<\/p>\n

Barcelona, 1932, p. 27.<\/p>\n[6] CNT, Mem\u00f2ria…, Pp. 44, 200 i 210-212, i BAR, A., La CNT en els anys rojos. Del<\/p>\n

sindicalisme revolucionari a l’anarcosindicalisme (1910-1926), Madrid, 1981, Pp. 543-550, on este dictamen es posa en<\/p>\n

relaci\u00f3 amb altres acords del Congr\u00e9s dirigits en el mateix sentit, d’entre els que destaca l’adopci\u00f3 d’una nova<\/p>\n

estructura organitzativa per a la CNT, basada en els Sindicats \u00danics d’Ind\u00fastria.<\/p>\n[7] Una relaci\u00f3 quasi completa<\/p>\n

dels t\u00edtols de la col\u00b7lecci\u00f3 es troba en la p\u00e0gina web del Projecte Filosofia en Espanyol, \u201cQuaderns de Cultura (1930-1933)\u201d,<\/p>\n

http:\/\/www.filosofia.org\/ave\/001\/a047.Htm.<\/p>\n[8] La cita que cont\u00e9 el \u201cpla d’ensenyances\u201d est\u00e0 presa de la<\/p>\n

declaraci\u00f3 de principis de la col\u00b7lecci\u00f3, que va apar\u00e9ixer en la contraportada del N\u00daM.1, CIVERA, M., Socialisme, Val\u00e8ncia,<\/p>\n

1930; la mateixa s’arreplega literalment en Projecte Filosofia en Espanyol, \u201cQuaderns de Cultura…\u201d, i en NAVARRO NAVARRO,<\/p>\n

F. J., \u201cEl Parad\u00eds de la Ra\u00f3\u201d. La revista Estudis (1928-1937) i el m\u00f3n cultural anarquista, Val\u00e8ncia, 1997, p. 221n. Sobre la<\/p>\n

pluralitat ideol\u00f2gica dels autors, TAVERA, S., \u201cCivera Mart\u00ednez…\u201d, p. 386. Per al qualificatiu \u201cliberal\u201d, carta de Mar\u00edn<\/p>\n

Civera a una l\u00f2gia sense identificar, Val\u00e8ncia, 29 de gener de 1931, en Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (AGGCE),<\/p>\n

Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[9] Nota de l’editorial, en CIVERA, M., Socialisme, p. 4.<\/p>\n[10]\n

Respecte al m\u00e8tode d’ensenyan\u00e7a exposat, propi del moviment llibertari, \u00c1LVAREZ JUNC, J., La ideologia pol\u00edtica de<\/p>\n

l’anarquisme espanyol (1868-1910), Madrid, 1976, Pp. 527-528. Per a la comprensi\u00f3 del concepte d’eclecticisme resulta de<\/p>\n

gran utilitat l’obra de NAVARRO NAVARRO, F. J., \u201cEl Parad\u00eds…\u201d, dedicada a l’an\u00e0lisi d’Estudis, \u201cRevista ecl\u00e8ctica\u201d; una<\/p>\n

interpretaci\u00f3 de l’eclecticisme com a mostra de la flexibilitat ideol\u00f2gica que va caracteritzar al moviment llibertari<\/p>\n

espanyol, enfront de la major rigidesa doctrinal del marxisme, en Pp. 229-230. Consideracions semblants respecte a la<\/p>\n

\u201cBiblioteca Premsa Roja\u201d, descrita com t\u00edpicament anarquista, en SANTONJA, G., La insurrecci\u00f3 liter\u00e0ria. La novel\u00b7la<\/p>\n

revolucion\u00e0ria de quiosc (1905-1939), Madrid, 2000, Pp. 108-111. Cal assenyalar ac\u00ed que Estudis es va ocupar de la<\/p>\n

distribuci\u00f3 i venda de Quaderns de Cultura quan la col\u00b7lecci\u00f3 va iniciar el seu cam\u00ed.<\/p>\n[11] Nota de l’editorial,<\/p>\n

en CIVERA, M., Socialisme, p. 4.<\/p>\n[12] PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, Pp. XV-XIX. Paniagua relaciona la<\/p>\n

pres\u00e8ncia de marxistes en Orto amb la concepci\u00f3 del sindicalisme, per part de Civera, com a s\u00edntesi del marxisme i<\/p>\n

l’anarquisme.<\/p>\n[13] TAVERA, S., \u201cCivera Mart\u00ednez…\u201d, p. 387, i PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, Pp. LVI-LVII i,<\/p>\n

tamb\u00e9, Pp. XXVIIn.-XXVIII. M\u00e9s sobre el Partit Sindicalista en ELORZA, A., \u201cEl sindicalisme de \u00c1ngel Pestanya\u201d, PESTANYA, A.,<\/p>\n

Traject\u00f2ria sindicalista, Madrid, 1974, Pp. 5-77, ac\u00ed Pp. 64-72.<\/p>\n[14] AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19,<\/p>\n

expedient personal de Mar\u00edn Civera Mart\u00ednez, i, tamb\u00e9, AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie A, Leg. 779, Exp. 6, on es troba la<\/p>\n

documentaci\u00f3 de la L\u00f2gia P\u00e0tria Nova, font de la major part de les dades arreplegades per la Delegaci\u00f3 Nacional de<\/p>\n

Recuperaci\u00f3 de Documents en l’esmentat expedient personal.<\/p>\n[15] AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[16] L\u00c1ZARO LORENTE, L. M., \u201cBlasco Ib\u00e1\u00f1ez: Ma\u00e7oneria, Lliurepensament, Republicanisme i Educaci\u00f3\u201d, en FERRER<\/p>\n

BENIMELI, J. A. (Coord.), Ma\u00e7oneria, Revoluci\u00f3 i Reacci\u00f3. IV Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria Espanyola,<\/p>\n

Alacant, 1990, Pp. 213-225, ac\u00ed Pp. 221-222.<\/p>\n[17] GOE, VII Assemblea Nacional Simb\u00f2lica. Celebrada en les Valls de<\/p>\n

Gij\u00f3n els dies 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 de juny de 1928, Sevilla, 1928, p. 8. Mar\u00edn Civera va integrar la delegaci\u00f3 en<\/p>\n

qualitat de representant suplent.<\/p>\n[18] Sobre la constituci\u00f3 d’esta Comissi\u00f3 de Govern interina, i els<\/p>\n

esdeveniments que van motivar la seua creaci\u00f3, veja G\u00d3MEZ MOLLEDA, M. D., La ma\u00e7oneria en la crisi espanyola del segle XX,<\/p>\n

Madrid, 1986, Pp. 174-176 i 227-228.<\/p>\n[19] Com en el cas de les anteriors refer\u00e8ncies, remetem a AGGCE, Ma\u00e7oneria,<\/p>\n

S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[20] AGGCE, Secci\u00f3 Pol\u00edtic Social, Madrid, Leg. 848. La c\u00f2pia que es troba ac\u00ed \u00e9s un<\/p>\n

esborrany escrit a m\u00e0quina, sense data; no hem localitzat encara l’article publicat.<\/p>\n[21] PANIAGUA, J., \u201cEstudi<\/p>\n

preliminar\u201d, p. LIII.<\/p>\n[22] Veja respecte d’aix\u00f2 OLIV\u00c9 SERRET, E., \u201cEl moviment anarquista catal\u00e0 i la ma\u00e7oneria<\/p>\n

en l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX. Anselmo Lorenzo i la l\u00f2gia Fills del Treball\u201d, FERRER BENIMELI, J. A. (Coord.), La ma\u00e7oneria<\/p>\n

en la Hist\u00f2ria d’Espanya. Actes del I Symposium de metodologia aplicada a la hist\u00f2ria de la ma\u00e7oneria espanyola, Saragossa,<\/p>\n

1985, Pp. 131-151, S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., \u201cAnselmo Lorenzo, anarquista i ma\u00e7\u00f3\u201d, Hist\u00f2ria 16, Madrid, N\u00daM.105 (1985), Pp.<\/p>\n

25-33, S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., La ma\u00e7oneria a Catalunya (1868-1936), Barcelona, Edicions 62, 1990, Pp. 255-277, GUTI\u00c9RREZ<\/p>\n

MOLINA, J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment Obrer: Vicente Ballester i la L\u00f2gia Ferm\u00edn Salvochea (1926-1930)\u201d, Papers d’Hist\u00f2ria,<\/p>\n

Ubrique, N\u00daM.3 (1993), Pp. 83-93, GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cLa ma\u00e7oneria davant de la q\u00fcesti\u00f3 social\u201d, BRAOJOS GARRIDO, A.<\/p>\n

(Coord.), Ma\u00e7oneria, premsa i opini\u00f3 p\u00fablica en l’Espanya contempor\u00e0nia. Actes de les VII Jornades de Comunicaci\u00f3, Hist\u00f2ria<\/p>\n

i Societat, Sevilla, 1997, Pp. 71-98, i GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cMa\u00e7oneria, republicanisme i anarquia: Pedro Vallina\u201d, FERRER<\/p>\n

BENIMELI, J. A. (Coord.), La ma\u00e7oneria espanyola i la crisi del 98. VIII Symposium Internacional d’Hist\u00f2ria de la Ma\u00e7oneria<\/p>\n

Espanyola, CEHME, Saragossa, 1999, Pp. 43-63. Un estudi detallat de la pres\u00e8ncia en el pensament llibertari de tots els<\/p>\n

factors assenyalats, i la conseg\u00fcent unitat b\u00e0sica entre este i el pensament sustentat per l’esquerra espanyola de l’\u00e8poca,<\/p>\n

en \u00c1LVAREZ JUNC, J., La ideologia…<\/p>\n[23] OLIV\u00c9 SERRET, E., \u201cEl moviment anarquista…\u201d, Pp. 137-138, S\u00c1NCHEZ VAIG<\/p>\n

FERRAR, P., \u201cAnselmo Lorenzo…\u201d, p. 27, S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., La ma\u00e7oneria…, Pp. 255-256, 267 i 285, GUTI\u00c9RREZ MOLINA,<\/p>\n

J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment…\u201d, p. 88, GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cLa ma\u00e7oneria davant de…\u201d, en particular p. 89, encara que<\/p>\n

la tesi est\u00e0 impl\u00edcita en tot l’article, i GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cMa\u00e7oneria, republicanisme…\u201d, p. 43.<\/p>\n[24] A<\/p>\n

part de en les pr\u00f2pies obres esmentades en la nota anterior, pot trobar-se una mostra representativa de les acusacions de<\/p>\n

conservadorisme formulades contra la ma\u00e7oneria des dels camps llibertari i marxista en FERRER BENIMELI, J. A., \u201cLa ma\u00e7oneria<\/p>\n

espanyola i la q\u00fcesti\u00f3 social\u201d, Estudis d’Hist\u00f2ria Social, Madrid, N\u00daM.40-41 (1987), Pp. 7-47.<\/p>\n[25] A esta<\/p>\n

conclusi\u00f3 arriben OLIV\u00c9 SERRET, E., \u201cEl moviment anarquista…\u201d, GUTI\u00c9RREZ MOLINA, J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment…\u201d, GONZ\u00c1LEZ<\/p>\n

FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cLa ma\u00e7oneria davant de…\u201d, i GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cMa\u00e7oneria, republicanisme…\u201d. De mode m\u00e9s atenuat, en<\/p>\n

S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., La ma\u00e7oneria…, Pp. 267-269, a l’hora d’explicar la pertinen\u00e7a ma\u00e7\u00f2nica d’obrers revolucionaris<\/p>\n

es contemplen, junt amb els personals, motius \u201cestrat\u00e8gics\u201d, i entre ells es destaca el que \u201cels logies eren \u2013 Factor de<\/p>\n

primera import\u00e0ncia- un forum privilegiat per a explicar-hi l’ideari i fer-hi proselitisme de la causa \u00e0crata i prolet\u00e0ria\u201d.<\/p>\n

Mereix citar-se tamb\u00e9 ac\u00ed, per respondre a l’esquema apuntat en el text, encara que aplicat a un cas ali\u00e9 a la ma\u00e7oneria<\/p>\n

espanyola, POL FRIZ, L., \u201cMikha\u00efl Bakunin i la Ma\u00e7oneria italiana\u201d, Pp. 195-212, FERRER BENIMELI, J. A. (Coord.), Ma\u00e7oneria,<\/p>\n

Revoluci\u00f3….<\/p>\n[26] Va constituir un altre exemple de compatibilitat plena el cas d’Anselmo Lorenzo, d’acord amb<\/p>\n

S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., \u201cAnselmo Lorenzo…\u201d, FERRER BENIMELI, J. A., \u201cLa ma\u00e7oneria espanyola…\u201d, Pp. 8-11 i 30, i S\u00c1NCHEZ<\/p>\n

VAIG FERRAR, P., La ma\u00e7oneria…, Pp. 266-277, on l’autor replica la tesi formulada respecte a Lorenzo en OLIV\u00c9 SERRET, E.,<\/p>\n

\u201cEl moviment anarquista…\u201d.<\/p>\n[27] FERRER BENIMELI, J. A., La ma\u00e7oneria, Madrid, 2001, p. 11.<\/p>\n[28]\n

FERRER BENIMELI, J. A., La ma\u00e7oneria, p. 34.<\/p>\n[29] Declaraci\u00f3 de principis que obri GOE, Constituci\u00f3 del Gran<\/p>\n

Orient Espanyol. Llei de Tributaci\u00f3 i Divisi\u00f3 Territorial de la Jurisdicci\u00f3 Ma\u00e7\u00f2nica, Sevilla, s.A. [per\u00f2 inicis de la Segona<\/p>\n

Rep\u00fablica], p. 5.<\/p>\n[30] GUTI\u00c9RREZ MOLINA, J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment…\u201d, p. 91.<\/p>\n[31] FERRER BENIMELI,<\/p>\n

J. A., \u201cLa ma\u00e7oneria espanyola…\u201d. Note’s l’ambig\u00fcitat inherent a l’\u00faltim dels aspectes comentats, en tant constitu\u00efa un<\/p>\n

principi que podien acceptar tant els burgesos liberals com els anarquistes, els que ho resumien amb la consigna: \u201cEl que no<\/p>\n

treballe, que no coma\u201d. Respecte a la nostra interpretaci\u00f3 del reformisme sustentat per la ma\u00e7oneria, constitu\u00efx un aval a la<\/p>\n

mateixa la condemna oficial del r\u00e8gim econ\u00f2mic vigent, basat en l’explotaci\u00f3, que es va adoptar en l’Assemblea General del<\/p>\n

GOE de febrer de 1932; G\u00d3MEZ MOLLEDA, M. D., La Ma\u00e7oneria en la crisi espanyola del segle XX, p. 425.<\/p>\n[32]\n

HOROWITZ, I. L., \u201cIntroducci\u00f3\u201d, HOROWITZ (Ed.), Els anarquistes, v. 1, La teoria, Madrid, 1990, Pp. 13-75, ac\u00ed Pp. 13-24,<\/p>\n

d’especial inter\u00e9s per constituir una s\u00edntesi del pensament anarquista en el seu conjunt, \u00c1LVAREZ JUNC, J., La<\/p>\n

ideologia…, en particular Pp. 197-204 i 515-540, i, tamb\u00e9, PANIAGUA, J., \u201cEstudi preliminar\u201d, p. XXXI. Hem utilitzat, aix\u00ed<\/p>\n

mateix, l’argumentaci\u00f3 abocada en la confer\u00e8ncia de GARC\u00cdA R\u00daA, J. L., \u201cHumanisme i Filosofia en el discurs de<\/p>\n

l’anarquisme\u201d, Congr\u00e9s Internacional \u201cEduardo Barriobero i Herr\u00e1n (1875-1939): Societat i cultura radical\u201d, Arnedo, octubre<\/p>\n

del 2002, intervenci\u00f3 no publicada en les Actes.<\/p>\n[33] CIVERA, M., \u201cA manera d’introducci\u00f3. El sentit hum\u00e0 de<\/p>\n

l’economia\u201d, Orto, N\u00daM.1, mar\u00e7 de 1932, Pp. 1-5, reprodu\u00eft en PANIAGUA, J. (Ed.), Orto, Pp. 1-5, i CIVERA, M., El<\/p>\n

Sindicalisme i l’economia actual, Madrid, 1936, Pp. 8-16.<\/p>\n[34] CIVERA, M., \u201cA mode…\u201d, p. 2.<\/p>\n[35]\n

CIVERA, M., \u201cA mode…\u201d, p. 1.<\/p>\n[36] CIVERA, M., \u201cA mode…\u201d, p. 5.<\/p>\n[37] CIVERA, M., \u201cRecordant Anselmo<\/p>\n

Lorenzo, anarquista i ma\u00e7\u00f3\u201d, en AGGCE, Secci\u00f3 Pol\u00edtic Social, Madrid, Leg. 848.<\/p>\n[38] AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B,<\/p>\n

Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[39] L\u00c1ZARO LORENTE, L. M., \u201cBlasco Ib\u00e1\u00f1ez…\u201d, Pp. 222-225.<\/p>\n[40] Veja,<\/p>\n

respectivament, S\u00c1NCHEZ VAIG FERRAR, P., La ma\u00e7oneria…, Pp. 270-271, FERRER BENIMELI, J. A., \u201cLa ma\u00e7oneria…\u201d, p. 12, i<\/p>\n

GUTI\u00c9RREZ MOLINA, J. L., \u201cMa\u00e7oneria i Moviment…\u201d, p. 89n.<\/p>\n[41] Carta de Mar\u00edn Civera a una l\u00f2gia sense<\/p>\n

identificar, Val\u00e8ncia, 29 de gener de 1931, en AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19. Es conserva una altra carta de<\/p>\n

propaganda de Quaderns de Cultura, redactada en termes semblants, encara que sense data ni firma, entre la documentaci\u00f3 de la<\/p>\n

L\u00f2gia Colom N\u00famero 54, de Port Real (Cadis); AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie A, Leg. 556, Exp. 1.<\/p>\n[42] Carta de Mar\u00edn<\/p>\n

Civera a D. Diego [Mart\u00ednez Barri?], Madrid, 15 de juliol de 1936, en AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[43] Junt amb GONZ\u00c1LEZ-BLANC, P., La Ma\u00e7oneria (N\u00daM.72 de Quaderns de Cultura), Val\u00e8ncia, 1933, van apar\u00e9ixer dins de la<\/p>\n

Biblioteca Orto, d’acord amb la propaganda inclosa en l’obra esmentada, USERO TORRENT, M., Jesu\u00eftisme i ma\u00e7oneria. Dos<\/p>\n

ideals oposats, Val\u00e8ncia, 1932, i Bateguemeua. Primer volum de la colect\u00e1nea ma\u00e7\u00f2nica.<\/p>\n[44] Carta de Mar\u00edn Civera<\/p>\n

a Jos\u00e9 Estruch, Val\u00e8ncia, 13 de febrer de 1928, en AGGCE, Ma\u00e7oneria, S\u00e8rie B, Leg. 25, Exp. 19.<\/p>\n[45] GOE, VI<\/p>\n

Assemblea Nacional Simb\u00f2lica. Celebrada en les Valls de Madrid els dies 24, 25, 26, 27 i 28 de maig de 1927, Sevilla, 1927,<\/p>\n

Pp. 269-277; les cites procedixen de la p. 276. L’Assemblea va acordar sotmetre la proposta al dictamen de la Comissi\u00f3<\/p>\n

Permanent del Gran Consell Federal Simb\u00f2lic, que s’emetria en el seg\u00fcent congr\u00e9s.<\/p>\n[46] Respecte a la proposici\u00f3<\/p>\n

realitzada per llevant en 1927, despr\u00e9s de l’informe favorable de la Comissi\u00f3 Permanent l’Assemblea va acordar \u201cpassar-la a<\/p>\n

la Gran Assemblea extraordin\u00e0ria, encarregada de con\u00e9ixer i votar la declaraci\u00f3 de principis i Constituci\u00f3 del Gran Orient<\/p>\n

Espanyol\u201d; GOE, VII Assemblea…, Pp. 55-56.<\/p>\n[47] S’identifica un pensament semblant com a base del possibilisme<\/p>\n

llibertari en RUIZ, J., \u201cFonaments ideol\u00f2gics…\u201d i RUIZ, J., \u201cRep\u00fablica i Anarquia: El pensament pol\u00edtic d’Eduardo<\/p>\n

Barriobero (1875-1939)\u201d, Espart bord, Logronyo, N\u00daM.144 (2003), Pp. 177-202 (en premsa) [ja publicat].<\/p>\n[48] En<\/p>\n

este sentit van ser les iniciatives pol\u00edtiques adoptades per la ma\u00e7oneria de mode oficial, en tant que instituci\u00f3, durant la<\/p>\n

Dictadura i la primera etapa de la Segona Rep\u00fablica, actuaci\u00f3 d’acord amb l’orientaci\u00f3 que va imprimir Mart\u00ednez Barri al<\/p>\n

Gran Orient Espanyol, segons es descriu en G\u00d3MEZ MOLLEDA, M. D., La Ma\u00e7oneria… Tinga’s en compte respecte d’aix\u00f2 que no<\/p>\n

resulta l\u00edcit atribuir sistem\u00e0ticament a la ma\u00e7oneria l’activitat profana desenrotllada pels seus membres, sin\u00f3, en tot cas,<\/p>\n

els valors en els quins estos s’inspiraven per a actuar; un exemple de bon criteri al tractar esta q\u00fcesti\u00f3 en FERRER<\/p>\n

BENIMELI, J. A., La ma\u00e7oneria, Pp. 101-112. En la defensa dels drets i llibertats civils va destacar el paper desenrotllat a<\/p>\n

Espanya per la Lliga dels Drets de l’Home, vinculada a la ma\u00e7oneria per dirigents i principis; veja l’\u00faltima obra<\/p>\n

esmentada, Pp. 145-155, i AYALA, J. A., \u201cRevoluci\u00f3, drets individuals i ma\u00e7oneria: Les lligues espanyoles de drets de l’home<\/p>\n

(1913-1936)\u201d, J. A. FERRER BENIMELI (Coord.), Ma\u00e7oneria, Revoluci\u00f3…, Pp. 123-143.<\/p>\n[49] BARRI ALONSO, A.,<\/p>\n

Anarquisme i anarcosindicalisme a Ast\u00faries (1890-1936), Madrid, 1988, Pp. 176-182. De fet l’autora interpreta l’ingr\u00e9s en<\/p>\n

la ma\u00e7oneria, el mateix 1917, com un refor\u00e7 de les seues relacions amb els reformistes, i atribu\u00efx a Quintanilla una actitud<\/p>\n

de toler\u00e0ncia cap a l’Agrupaci\u00f3 Sindicalista parlament\u00e0ria, creada en tal any per un grup d’anarcosindicalistes asturians<\/p>\n

per a prendre part en les eleccions a Talls; p. 180.<\/p>\n[50] GONZ\u00c1LEZ FERN\u00c1NDEZ, A., \u201cMa\u00e7oneria, republicanisme…\u201d,<\/p>\n

Pp. 60-61, i MILERS CANTERO, A., Franchy Roca i els federals en el \u201cBienni Aza\u00f1ista\u201d, Las Palmas de Gran Can\u00e0ria, 1997, Pp.<\/p>\n

90-91 i 230n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar\u00edn Civera Mart\u00ednez (Val\u00e8ncia, 15 d’abril de 1900 \u2013 M\u00e8xic, 23 de maig de1975) va destacar, dins del moviment llibertari espanyol dels anys 30, per la seua intensa labor com a publicista. Vinculat a l’inici de la Segona Rep\u00fablica al sector treintiste de la CNT, al final d’este per\u00edode es comptava entre els dirigents del Partit Sindicalista de \u00c1ngel Pestanya[1].Esta … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[50],"tags":[],"class_list":["post-4558","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-memoria","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4558"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4558\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}