{"id":4557,"date":"2009-10-14T12:58:00","date_gmt":"2009-10-14T12:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/mianmorfe.wordpress.com\/2009\/10\/14\/qui-va-matar-ferrer-i-guardia"},"modified":"2009-10-14T12:58:00","modified_gmt":"2009-10-14T12:58:00","slug":"qui-va-matar-ferrer-i-guardia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2009\/10\/14\/qui-va-matar-ferrer-i-guardia\/","title":{"rendered":"Qui va matar Ferrer i Gu\u00e0rdia?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00c9s un llibre ben preparat i amb l’avantatge de reproduir nombrosos<\/p>\n

documents judicials i textos de l’\u00e8poca amb an\u00e0lisis sensates. Es brinda una profusi\u00f3 de documents i informacions fidedignes<\/p>\n

de gran import\u00e0ncia, completades pel material i les fonts esmentades en les notes. En la part judicial, l’autor \u00e9s brillant<\/p>\n

tant en l’evocaci\u00f3 dels testimonis com en el seu \u00fas absurd per la just\u00edcia militar.<\/span><\/span>
<\/a>Bergasa demostra la ineptitud del sumari. La import\u00e0ncia dels temes i de la documentaci\u00f3 hauria merescut un<\/p>\n

\u00edndex tem\u00e0tic, per\u00f2 esta sana costum de les editorials anglosaxones continua sent poc aplicada. Els prop\u00f2sits de l’autor s\u00f3n<\/p>\n

clars: \u201cL’estudi la lectura dels quals ara es proposa \u00e9s, al fil d’eixe buit [d’an\u00e0lisi] i per damunt de qualsevol altra<\/p>\n

pretensi\u00f3, la cr\u00f2nica d’eixe irregular proc\u00e9s\u201d (p. 17). I corresponen les metes de l’analista al t\u00edtol de l’obra \u201cqui va<\/p>\n

matar\u201d i s’inferix que Ferrer i Gu\u00e0rdia \u00e9s un element marginal no molt simp\u00e0tic \u201cactivitats subversives\u201d, \u201csoscavar el<\/p>\n

sistema de valors\u201d, \u201cconducta pol\u00edtica i moral de contingut subversiu\u201d (Pp. 12, 16). El conjunt del proc\u00e9s i de l’enjudiciat<\/p>\n

\u201cva convertir un pedagog llibertari, a un agitador cultural i a un conspirador m\u00e9s a l’\u00fas de l’\u00e8poca en un inesperat m\u00e0rtir<\/p>\n

de les llibertats i dels drets civils, i va obrir, en definitiva, un recurrent debat [\u2026] de les dos Espa\u00f1as, prolongat fins<\/p>\n

als nostres dies [\u2026]\u201d (p. 20).<\/p>\n

La meua lectura \u00e9s distinta i consistix a constatar que Ferrer va ser empresonat<\/p>\n

durant un any per suposada complicitat en un magnicidi (atemptat de Mateo Morral contra la vida del rei) i absolt en 1907. I<\/p>\n

el mateix r\u00e8gim el va fer afusellar als dos anys sense tindre m\u00e9s proves de culpabilitat. No \u00e9s un problema espanyol, \u00e9s el<\/p>\n

de la just\u00edcia de les classes explotadores que es valen de l’equanimitat i de la just\u00edcia quan els conv\u00e9 i les tiren a la<\/p>\n

cuneta quan sacien els seus odis, com va ser i \u00e9s el cas dels EUA amb el sindicat IWW, Sacco i Vanzetti i les desenes de<\/p>\n

militants per la igualtat de drets entre blancs i negres, en contra de la guerra de Vietnam, els segrestos i vols secrets i<\/p>\n

Guant\u00e1namo com a lloc quasi fora de la llei, etc. La just\u00edcia de classe continua en la gran majoria dels casos \u2013Entre el 85 i<\/p>\n

el 99 % segons els pa\u00efsos- beneficiant als \u00fanics explotadors i criminals no tipificats com a tals (ministres de la Sanitat<\/p>\n

provincials i nacionals que no complixen amb la vigil\u00e0ncia sanit\u00e0ria \u2013Epid\u00e8mies d’escarafalls i de grip a en 2009; executius<\/p>\n

de laboratoris farmac\u00e8utics que continuen fabricant a posta f\u00e0rmacs amb una certa perillositat en el primer m\u00f3n i de gran<\/p>\n

perillositat en el tercer m\u00f3n, emparant-se en car\u00e8ncies de la legalitat; i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera que inclou la majoria de<\/p>\n

la sinistralitat laboral, i minera en particular). Per a sintetitzar, el capitalisme tendix a la criminalitat indirecta per a<\/p>\n

rendibilitzar (i els suposats beneficis serien pocs o negatius si els jutges aplicaren les lleis vigents).<\/p>\n

De fet,<\/p>\n

l’obra \u00e9s m\u00e9s abarcativa i en l’\u00faltima partix del llibre, \u201cLes responsabilitats\u201d, una mena de conclusi\u00f3 de fet, l’autor<\/p>\n

demostra en certa manera la justeza pol\u00edtica del r\u00e8gim mon\u00e0rquic en l’elecci\u00f3 de la v\u00edctima a l’agafar-se de l’anella m\u00e9s<\/p>\n

d\u00e8bil i a\u00efllat de la llarga cadena d’elements pol\u00edtics i sindicals que va provocar la setmana tr\u00e0gica de juliol de 1909 a<\/p>\n

Barcelona. Per descomptat, considere que \u00e9s insuficient. Es tracta de posar en el mateix pla, de juxtaposar tots els actors<\/p>\n

per a acabar amb una cita de juny de 1916 (quasi set anys despr\u00e9s) del catalanista Camb\u00f3: \u201cTots els barcelonins, sense<\/p>\n

excepci\u00f3, hem afusellat Ferrer al no moure un sol dit per a reclamar la seua amnistia.\u201d (p. 570). I l’autor postil\u00b7la que<\/p>\n

\u201ctiris i troians es van confabular [\u2026 per a permetre] l’assassinat legal de Francisco Ferrer i Gu\u00e0rdia.\u201d<\/p>\n

Hi ha<\/p>\n

dos elements contradictoris evidents. Els assassins legals -des del rei i el seu govern fins a l’oficial que mana el gran<\/p>\n

grup d’execuci\u00f3- complixen un paper de botx\u00ed oficial, continuat despr\u00e9s amb la guerra colonial i la dictadura de Primo de<\/p>\n

Rivera amb la v\u00e8nia del rei. Ells tenen el 98 % de la criminalitat de l’acte i al segon element li correspon el 2 %, o siga<\/p>\n

a la seudo oposici\u00f3, i amb un pes major per als catalanistes, eixa engrudoses classes alta i mitjana penjada del poder<\/p>\n

central per a explotar millor els seus compatriotes i als emigrats, i tamb\u00e9 els socialistes i radicals. Es nota que El Govern<\/p>\n

va incloure en les forces deixades de costat per a prosseguir un eventual di\u00e0leg social a Solidaritat Obrera, nucli de la CNT<\/p>\n

creada l’any seg\u00fcent en 1910 , sens dubte per estimar que era manipulable directament o indirectament. De fet, el t\u00edtol real<\/p>\n

de l’obra ve a ser \u201cqui va matar Ferrer i Gu\u00e0rdia? I per qu\u00e8 nom\u00e9s a ell?\u201d.<\/p>\n

Altres difer\u00e8ncies d’enfocaments<\/p>\n

queden, per exemple \u00e9s indubtable que l’autor reconstru\u00efx cuidadosament la Catalunya i la Barcelona de l’\u00e8poca assenyalant<\/p>\n

els abismes entre les classes socials. Per\u00f2 jo hi hauria assenyalat que la mateixa ceguera de Madrid davant de Catalunya era<\/p>\n

visible entre els portaveus pol\u00edtics de la burgesia catalana (tant de l’ala quasi aristocr\u00e0tica i racista com de la mas<\/p>\n

reformista) cap a les classes prolet\u00e0ries. El llibre de Chris Ealham \u201cLa lluita per Barcelona (classe, cultura i conflictes<\/p>\n

1898-1937)\u201d, Alian\u00e7a 2005, ho demostra magistralment.<\/p>\n

Una altra difer\u00e8ncia d’enfocaments \u00e9s la descripci\u00f3 dels<\/p>\n

esdeveniments de la setmana tr\u00e0gica -recognoscible en una recent emissi\u00f3 de TVE amb la participaci\u00f3 de diversos universitaris<\/p>\n

i del propi Bergasa-, quasi tota la viol\u00e8ncia ve atribu\u00efda a proxenetes i prostitutes, els disturbis anticlericals a elements<\/p>\n

manipuladors del partit radical de Lerroux. \u00c9s la quasi repetici\u00f3 de l’esquema interpretatiu addu\u00eft durant la Transici\u00f3 per<\/p>\n

a explicar la guerra civil, la teoria dels extremistes de dreta i d’esquerra, sent la sensatesa i la justa pol\u00edtica la de<\/p>\n

grups il\u00b7lustrats i els seus seguidors del centre. El problema \u00e9s que no existien ni en la Barcelona de juliol de 1909 ni<\/p>\n

tampoc en l’Espanya de 1936 – 1939, llevat que es prenga Manuel Aza\u00f1a (responsable de la massacre de Casas Velles) per un<\/p>\n

pacifista i un socialista.<\/p>\n

Bergasa, en la seua obra, matisa amb exactitud evoca el vandalisme i la viol\u00e8ncia, per\u00f2<\/p>\n

addu\u00efx una \u201cmultitud de comptes pendents [\u2026] contra l’orde establit, personalitzat, segons fora una o altra l’\u00f2ptica que<\/p>\n

cada u ho mirara, que al cap i a la fi igual d\u00f3na, en El Govern, l’Esgl\u00e9sia, l’Ex\u00e8rcit, la Judicatura, la for\u00e7a p\u00fablica,<\/p>\n

les lleis imperants, la monarquia com a instituci\u00f3 o el propi Estat. (p. 168)\u201d L’incendi \u00e9s una clau d’interpretaci\u00f3 social<\/p>\n

de l’odi principal dels explotats: en la Barcelona de 1909 els centres de l’Esgl\u00e9sia, en la Budapest de 1956 les<\/p>\n

comiss\u00e0ries de la \u201cpolicia popular\u201d, en la Fran\u00e7a de 2005-2009 les vehicles i comiss\u00e0ries de la \u201cpolicia de la republica\u201d,<\/p>\n

escoles, farm\u00e0cia, estafetes de correus per j\u00f3vens pobres i marginats (que siguen francesos de soca-rel o d’origen<\/p>\n

estranger). En els tres casos, la teoria del vandalisme o d’una minoria d’extremistes \u00e9s jugar a l’estru\u00e7 amb el cap<\/p>\n

amagat en l’arena, \u00e9s no ser capa\u00e7 d’admetre el frac\u00e0s terrenal i filos\u00f2fic del catolicisme, del marxisme leninisme i del<\/p>\n

capitalisme.<\/p>\n

La descripci\u00f3 dels tumults de 1909 en ple franquisme (o siga amb censura de tall feixista cat\u00f2lic,<\/p>\n

per\u00f2 en un llibre en catal\u00e0, o siga de lectorat limitat en eixa \u00e8poca) dels saquejos de propietats religioses per Josep Benet<\/p>\n

insistix en la indifer\u00e8ncia de les forces armades de seguretat com per exemple en la protesta del Vicari Capitular de<\/p>\n

Barcelona al president del Consells de ministres el 6 d’agost de 1909 (\u201cMaragall davant la Setmana Tr\u00e0gica\u201d, Barcelona,<\/p>\n

edicions 62, 1964, Pp. 50-51). El mateix autor nota per al dimarts \u201cla vaga s’anava transformant en revolta, com vam dir; A<\/p>\n

les tres de de la vesprada es van al\u00e7ar centenars de barricades, defeses per milers d’h\u00f2mens, estimulats i aplaudits per una<\/p>\n

important massa popular.[\u2026] de la multitud agrupada en la ronda de Sant Antoni es va separar un xicotet grup que va apegar<\/p>\n

foc al convent dels monjos jer\u00f3nimos, del barri de Sant Pere, i un altre inici la crema del gran col\u00b7legi i de la resid\u00e8ncia<\/p>\n

dels escolapis.\u201d (Mateixa font) \u00c9s f\u00e0cil advertir que la \u201cmassa popular\u201d que victorejava les barricades -d’haver tingut la<\/p>\n

fe cat\u00f2lica que alguns li atribu\u00efen i li continuen atribuint (segons pareix)- no va intervindre de cap manera per a reduir<\/p>\n

els grupets de violents anticlericals.<\/p>\n

Ac\u00ed \u00e9s interessant acudir a gran poeta i gran cat\u00f2lic Joan Maragall que<\/p>\n

Bergasa hauria pogut usar millor quan cita que dos articles seus van ser censurats per \u201cLa Veu de Catalunya\u201d, en particular<\/p>\n

l’\u00faltim \u201cla ciutat del perd\u00f3\u201d, escrit tres dies abans de l’afusellament. \u201c [\u2026] Com podeu quedar-vos aix\u00ed tranquils en les<\/p>\n

vostres cases i amb els vostres quefers, sabent que un dia al despuntar l’alba, all\u00ed dalt en el Montjuic trauran del castell<\/p>\n

a un home lligat, i ho passaran davant del cel, de la muntanya i del mar, i del port en plena activitat i de la ciutat que<\/p>\n

s’al\u00e7a indiferent i a poc a poc , molt a poc a poc, perqu\u00e8 \u201cno calga esperar\u201d, ho portaran a un rac\u00f3 de la trapa, i all\u00ed,<\/p>\n

quan sone l’hora, aquell home, aquella obra magna de D\u00e9u en cos i \u00e0nima, viu en totes les seues pot\u00e8ncies i sentits, amb el<\/p>\n

mateix afany de vida que teniu, s’agenollar\u00e0 de cara a un mur [Ferrer va aconseguir l’autoritzaci\u00f3 del militar cap de la<\/p>\n

fortalesa de morir de peu], i li ficaran cinc bales en el cap, i ell far\u00e0 un salt i caur\u00e0 mort com un conill, ell que era un<\/p>\n

home, tan home com vosaltres, potser m\u00e9s que vosaltres? (p. 507, traducci\u00f3 corregida
– i sense els llargs talls- segons<\/p>\n

l’original catal\u00e0 en Josep Benet, o. C., p. 151).<\/p>\n

Joan Maragall no combregava amb Ferrer i Gu\u00e0rdia \u201cDepurar la<\/p>\n

massa, expulsar la gent ro\u00efna, inutilitzar-la per al mal, vigilar-la, impedir noves propagandes criminals, est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2<\/p>\n

matar i matar a sang freda \u2026, D\u00e9u meu! [\u2026] \u201c(carta a Camb\u00f3, que tractava d’ablanir al govern, quatre dies abans de<\/p>\n

l’afusellament, Josep Benet, o. C., tradu\u00eft del catal\u00e0, p. 145). Per\u00f2 Maragall afirmava en una carta en castell\u00e0 a<\/p>\n

l’exgovernador de Catalunya Ossorio i Gallardo \u201cNing\u00fa, dic, pot veure sense dolor i sense espant el sacrifici en va fregir<\/p>\n

de tantes vides l’\u00fanica tatxa del qual haja sigut tal vegada l’exaltaci\u00f3 per una idea, la maliciosa propaganda de la qual<\/p>\n

no li ha sabut o volgut evitar esta mateixa societat que ara tan durament li castiga en el cap mateixa pel seu culpa<\/p>\n

extraviada. A\u00e7\u00f2 \u00e9s espant\u00f3s: deixar totes les gents si una altra educaci\u00f3 moral que l’alternativa d’un terror a un altre.<\/p>\n

Jo no puc callar a\u00e7\u00f2 [\u2026]\u201d (Josep Benet, o. C., p. 146).<\/p>\n

Si prenem el mateix enfocament per a aplicar-ho a<\/p>\n

Kronstadt en 1921, a les torres bessones de Nova York en 2001, \u00e9s el propi sistema marxista leninista, \u00e9s el mateix<\/p>\n

capitalisme nord-americ\u00e0 que estan castigats per la seua incapacitat de veure la mis\u00e8ria que estan provocant. Per tant, els<\/p>\n

afusellaments, que van aplicar la monarquia espanyola en 1909, Lenin i Trotsky i els seus chekistas, els segrestos<\/p>\n

clandestins i les tortures m\u00faltiples -i la guerra contra Iraq- de Busch i els seus sicaris de la CIA, FBI, s\u00f3n un desbarat<\/p>\n

per a ocultar els seus propis errors. L’autor Francisco Bergasa anota un \u201ccomportament melodram\u00e0tic com va ser la profanaci\u00f3<\/p>\n

de diversos cementeris conventuals, en els que els revolucionaris, suggestionats emocionalment, donada la seua escassa<\/p>\n

formaci\u00f3, per fulletonesques llegendes relatives a segrestos for\u00e7ats i tortures en l’interior de les clausures, van penetrar<\/p>\n

en els edificis [\u2026] (p. 172)\u201d. En un altre mes de juliol, a Barcelona, en 1936, van ser obertes tombes en convents de<\/p>\n

Barcelona i el cenetista Llibert Sarrau (16 anys en eixe moment) em Deia que ell havia vist en la vorera enfront del convent<\/p>\n

un cad\u00e0ver, entre altres, amb el senyal inequ\u00edvoc d’un embar\u00e0s (i deu existir alguna foto en els arxius). La \u201cprofanaci\u00f3\u201d en<\/p>\n

el dit cas no tenia res de \u201cllegenda\u201d: era molt cat\u00f2lica, apost\u00f2lica i romana, com els catorze capellans bascos afusellats<\/p>\n

pels franquistes.<\/p>\n

I el que no veu Bergasa en 2009 era visible en 1964 amb total vig\u00e8ncia de la censura del<\/p>\n

catolicisme feixista espanyol: \u201cL’any 1835 van ser assassinats nombrosos religiosos regulars; en canvi, en 1909 es respecta<\/p>\n

vida dels uns i els altres, a excepci\u00f3 de poqu\u00edssims casos. Va caldre llegar a l’any 1936 perqu\u00e8 no es fera cap distinci\u00f3<\/p>\n

entre temples parroquials i convents, entre religiosos regulars i seculars. Aix\u00f2 representa un \u201ccrescendo\u201d tr\u00e0gic, que<\/p>\n

for\u00e7osament obliga a una profunda reflexi\u00f3.\u201d (Josep Benet en \u201cMaragall davant la Setmana Tr\u00e0gica\u201d, Barcelona, edicions 62,<\/p>\n

1964, tradu\u00eft del catal\u00e0, p. 183).<\/p>\n

Una altra visi\u00f3 defectuosa en la p\u00e0gina seg\u00fcent (173): \u201c[\u2026] van comen\u00e7ar a<\/p>\n

percebre’s indicis d’un reflux del vandalisme. Els soldats van ser vencent, amb l’ocupaci\u00f3 incl\u00fas de l’artilleria, els<\/p>\n

debilitats nuclis de resist\u00e8ncia que encara subsistien [\u2026]\u201d Potser no \u00e9s \u201cvandalisme\u201d, pur sadisme, esclafar a canonades als<\/p>\n

rebels? Millor dita, \u00e9s l’esperit castrense tal com es manifestava al Marroc i tal com va funcionar a Ast\u00faries en 1934, per<\/p>\n

a prosseguir en 1936-1939, a la xusma (mora i roja) se l’aniquila amb benedicci\u00f3 cat\u00f2lica. Per la seua actuaci\u00f3, el militar<\/p>\n

professional assass\u00ed de Carlos Colom\u00ed al novembre del 2007 est\u00e0 formatat de la mateixa manera (aix\u00ed com els seus companys de<\/p>\n

quarter, pense jo, un futur macabre per als \u201cdesafectes\u201d a la societat capitalista.). L’autor sintetitza a diversos<\/p>\n

historiadors (\u00e9s una qualitat del llibre) sobre la personalitat de Francisco Ferrer i Gu\u00e0rdia \u201cper als anarquistes, era un<\/p>\n

burg\u00e9s adinerat; per als republicans un \u00e0crata que finan\u00e7ava a Solidaritat Obrera (p. 180)\u201d. De fet, de les mateixes p\u00e0gines<\/p>\n

de Bergasa es dedu\u00efx que Ferrer i Gu\u00e0rdia mantenia lla\u00e7os amb els radicals i amb els sindicalistes (una actitud ma\u00e7\u00f2nica<\/p>\n

cl\u00e0ssica) que sol fer bambolles ahir com hui, si b\u00e9 en el cas de Ferrer hi havia una clara elecci\u00f3 aliena a la ma\u00e7oneria a<\/p>\n

favor dels anticat\u00f2lics i exclosos de la societat.<\/p>\n

Des de la p\u00e0gina 189 fins a la 570, Bergasa ens brinda una<\/p>\n

cr\u00edtica magistral dels procediments de la just\u00edcia civil i de la militar. I amb justa ra\u00f3, l’autor remarca en fet que \u201centre<\/p>\n

el 18 de juliol i el 2 d’agost, dates en qu\u00e8 es van desenrotllar els successos,\u201d no va haver-hi la menor al\u00b7lusi\u00f3 a Ferrer i<\/p>\n

Gu\u00e0rdia de part de \u201ccap inst\u00e0ncia de l’Ex\u00e8rcit, ni la Gu\u00e0rdia Civil, la policia, o els cossos de Seguretat, ni els primers<\/p>\n

tribunals civils o militars establits a este efecte, ni el vicari capitular, ni el Comit\u00e9 de defensa Social, ni la premsa<\/p>\n

conservadora [\u2026] (Pp. 187-188)\u201d Una detenci\u00f3 precedent d’un any per la suposada complicitat de Ferrer i Gu\u00e0rdia en un<\/p>\n

atemptat contra el rei de Mateu Morral (empleat de l’escola Moderna i que va ser ) va acabar amb l’absoluci\u00f3 de Ferrer.<\/p>\n

Per\u00f2 per al proc\u00e9s es va presentar com una quasi prova de la seua perillositat.<\/p>\n

Noam Chomsky, especialista de la<\/p>\n

fabricaci\u00f3 del consens i la manipulaci\u00f3 de les masses per l’Estat, hauria pogut inspirar-se en aquella campanya<\/p>\n

d’invencions calumniadores, de testimonis subornats (escarcerats poc despr\u00e9s de declarar -p. 245- i amb l’emigraci\u00f3 sobtada<\/p>\n

a Argentina del principal testimoni de c\u00e0rrec, el barber Francisco Dom\u00e9nech -p. 268- que poques setmanes abans no tenia<\/p>\n

estalvis com per a pagar-se el passatge all\u00e0). L’Espanya castissa, obscurantista i cat\u00f2lica s\u00f2lidament apareix de fet molt<\/p>\n

moderna amb el seu sistema judicial podrit i la seua premsa ordin\u00e0ria. O, com hauria dit el general\u00edssim \u201cels altres pa\u00efsos<\/p>\n

ens imiten\u201d, sent EUA en eixe pla i des de la primera guerra mundial a nivell de la just\u00edcia i de la premsa, un digne<\/p>\n

deixeble de l’Espanya negra. Francisco Bergasa donen nombroses cartes de Ferrer i Gu\u00e0rdia en la pres\u00f3, la transcripci\u00f3 dels<\/p>\n

interrogatoris ( que es nota l’enteresa de Ferrer), aix\u00ed com testimonis registrats en el sumari. Ferrer i Gu\u00e0rdia respon a<\/p>\n

un jutge militar \u201cPel que es referix a la crema d’esgl\u00e9sies i convents, pareix que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de com es troba<\/p>\n

d’oprimit en els seus interessos el poble espanyol davant del favor que l’Estat dispensa a les ordes i congregacions<\/p>\n

religioses, contra les que ha volgut d’esta manera venjar-se. (p. 254)\u201d<\/p>\n

Entre els nombrosos documents que per dos<\/p>\n

vegades es van requisar en el domicili de Ferrer i Gu\u00e0rdia hi ha un document de 1892 (17 anys abans dels c\u00e0rrecs atribu\u00efts<\/p>\n

per la just\u00edcia militar) que va ser motiu d’\u00e0mplies disquisicions i que apareix en un altre interrogatori. Un jutge militar<\/p>\n

distint va preguntar: \u201c\u00bfPer a qu\u00e8 volia saber si els 300 companys de qu\u00e8 parla en un dels seus manifestos estaven en<\/p>\n

possessi\u00f3 de \u201cqueviures\u201d, expressi\u00f3 esta que es tradu\u00efx a continuaci\u00f3 com a dinamita?\u201d i Ferrer li va respondre: \u201cEixa<\/p>\n

traducci\u00f3 no passa de ser una suposici\u00f3 gratu\u00efta, en quant que la paraula dinamita est\u00e0 esborrada com pot apreciar-se. Per\u00f2<\/p>\n

per si aix\u00f2 no f\u00f3ra suficient, dir\u00e9 que el dit missatge, que ni es va imprimir ni va ser mostrat a ning\u00fa, ho escriuria<\/p>\n

possiblement en un moment de fervor o passi\u00f3 (Pp. 343-344)\u201d<\/p>\n

El document sencer es reprodu\u00efx en les p\u00e0gines 305-306<\/p>\n

i va estar distribu\u00eft per Ferrer i Gu\u00e0rdia a ma\u00e7ons en un esdeveniment a Madrid que va ser interromput per l’autoritat<\/p>\n

governativa. Bergasa ho jutja \u201cdesgavellat [\u2026] extravagant (p. 92)\u201d perqu\u00e8 al\u00b7ludix \u201cper a fer possible la revoluci\u00f3 [\u2026] a<\/p>\n

uns tres-cents que, com nosaltres, estiguen disposats a jugar-se el cap per a iniciar el moviment. [\u2026] Viva la revoluci\u00f3<\/p>\n

social! Viva la dinamita! [\u2026] \u201d<\/p>\n

Qualsevol persona que haja llegit amb serietat a Bakunin recorda: \u201cPer a<\/p>\n

l’organitzaci\u00f3 internacional en tota Europa basten cent revolucionaris fort i seriosament aliats. Dos, tres centenars de<\/p>\n

revolucionaris bastaran per a l’organitzaci\u00f3 del major pa\u00eds.\u201d (1868 Statuts secrets de l’Alliance: Programme et objet de<\/p>\n

l’organisation r\u00e9volutionnaire d\u00f3nes Fr\u00e8res internationaux, CDR de les Bakunin editat per l’Institut internacional<\/p>\n

d’Hist\u00f2ria Social d’Amsterdam). Per descomptat Bakunin es refira a organitzadors i coordinadors d’una s\u00e8rie de grups i<\/p>\n

col\u00b7lectius populars. I l’al\u00b7lusi\u00f3 a la dinamita era una moda que va haver-hi en el moviment anarquista franc\u00e9s en els<\/p>\n

1880-1890.<\/p>\n

L’error cras de Francisco Ferrer va ser confondre els ma\u00e7ons amb organitzadors operaris i llibertaris,<\/p>\n

una ingenu\u00eftat que va conservar fins per als radicals.<\/p>\n

En oposici\u00f3 a la brut\u00edcia de jutges, militars i pol\u00edtics<\/p>\n

que evoca Francisco Bergasa, una figura es destaca l’advocat defensor que havia triat Ferrer i Gu\u00e0rdia: \u201cTrie llavors [en<\/p>\n

una llista d’oficials per a la seua defensa] al capit\u00e0 el senyor Francisco Galcer\u00e1n Ferrer, encara que tan sols siga pel fet<\/p>\n

que tant el seu nom com el segon dels seus cognoms coincidixen amb el meu (p. 361)\u201d. Va haver-hi una empatia m\u00fatua que va fer<\/p>\n

que els jutges militars acusaren el defensor \u201cd’exagerar la defensa del reu (p. 368). \u00c9s un ostentaci\u00f3 important que posa a<\/p>\n

l’abast de tots una documentaci\u00f3 esgotada.<\/p>\n

Ja es va destacar que la monarquia es va valdre de mode s\u00e0dic de<\/p>\n

l’a\u00efllament Ferrer i Gu\u00e0rdia per a servir-se d’ell com a \u00fanic boc expiatori, apartant a les forces actuants durant la<\/p>\n

insurrecci\u00f3. La t\u00e0ctica maquiav\u00e8l\u00b7lica comportava impl\u00edcitament que no feren res per a salvar Ferrer i Gu\u00e0rdia i tots van<\/p>\n

caure en la complicitat que l’autor den\u00fancia sense fer cap difer\u00e8ncia entre els uns i els altres, encara que Bergasa tinga<\/p>\n

ra\u00f3 des del pla \u00e8tic, sempre que haguera assenyalat com la \u201creligi\u00f3 d’amor\u201d va estar sempre (fins als anys 1950) del costat<\/p>\n

del Poder.<\/p>\n

Potser el turment de l’espera, l’aclaparament d’un engranatge despietat es destacaren millor amb una<\/p>\n

breu cronologia dels \u00faltims dies de Francisco Ferrer i Gu\u00e0rdia a l’octubre del 2009. Dia 4, afusellament d’un jove amb<\/p>\n

defici\u00e8ncia mental provada per participaci\u00f3 en l’al\u00e7ament d’una barricada i haver-hi ballat amb el cad\u00e0ver d’una monja.<\/p>\n

Dia 5, res notable. Dia 6, un comandant jutge militar demana la formaci\u00f3 d’un consell de guerra; el mateix dia, carta de<\/p>\n

Ferrer i Gu\u00e0rdia a una amiga \u201cEl meu advocat est\u00e0 segur de la meua absoluci\u00f3 quantes a les interlocut\u00f2ries, per\u00f2 -te’m que<\/p>\n

el Tribunal es deixe influir per l’atmosfera desfavorable creada entorn de mi (p. 374).\u201d Dia 7, carta de Ferrer a la seua<\/p>\n

companya. Dia 8, telegrama a Alfred Naquet -cofundador de la Lliga Internacional per a l’Educaci\u00f3 de la Inf\u00e0ncia- \u201cEst\u00e0 clar<\/p>\n

que l’\u00fanica cosa que es pret\u00e9n \u00e9s condemnar-me.\u201d Dia 9, ju\u00ed oral en la pres\u00f3 Model de Barcelona, al\u00b7legat del defensor \u201cem<\/p>\n

trobe amb un proc\u00e9s concl\u00f2s, en el que, despr\u00e9s de la lectura dels c\u00e0rrecs, m’han negat totes les proves he que sol\u00b7licitat,<\/p>\n

on no he pogut aconseguir que anessen o\u00efdes els testimonis que ho pretenien (p. 428)\u201d Pena de mort dictada pels jutges<\/p>\n

militars. Dia 10, confirmaci\u00f3 de la pena de mort pel capit\u00e0 general de Catalunya. Dia 11, 1 h 30 de la matinada, trasllat de<\/p>\n

Ferrer i Gu\u00e0rdia a la fortalesa de Montjuic. Dia 12, El Govern d\u00f3na el vistiplau a l’execuci\u00f3-assassinat. Carta de Ferrer a<\/p>\n

la seua companya \u201cNing\u00fa ha pogut estar millor def\u00e9s que jo. El capit\u00e0 Galcer\u00e1n no sols ha def\u00e9s la meua causa sin\u00f3 tamb\u00e9 la<\/p>\n

de l’escola Moderna, i la de la nostra labor educativa. [\u2026] Ara vull repetir-te que et vull, com vull a tots quants em volen<\/p>\n

(p. 519)\u201d. Tamb\u00e9 dicte el seu testament: Desig que en cap moment, pr\u00f2xim ni lluny\u00e0, es facen manifestacions de car\u00e0cter<\/p>\n

religi\u00f3s o pol\u00edtic davant de les meues restes, perqu\u00e8 entenc que el temps que es dedica a ocupar-se dels morts seria molt<\/p>\n

millor profit\u00f3s destinar-ho a millorar la condici\u00f3 dels vius, de la que tanta necessitat est\u00e0 precisada la gran majoria dels<\/p>\n

h\u00f2mens. [\u2026] Tampoc desig que en el futur es parle de mi, perqu\u00e8 s\u00f3c contrari a la idea de crear \u00eddols, quelcom que trobada<\/p>\n

inconvenient per a l’esdevenidor hum\u00e0. S\u00f3n els fets i no les persones, els que han de lloar-se o vituperar-se, exal\u00e7ant-los<\/p>\n

quan redunden en el b\u00e9 com\u00fa i criticant-los, en canvi, perqu\u00e8 no tornen a repetir-se, en aquells cas en qu\u00e8 es consideren<\/p>\n

nocius per al benestar general (p. 522)\u201d. Dia 13, 9 h, d’acord al relat d’un oficial present, Francisco Ferrer va exclamar<\/p>\n

abans dels tirs \u201cXics, apunteu b\u00e9 i dispareu sense por! S\u00f3c innocent! Viva l’Escola Moderna! (p. 528)\u201d<\/p>\n

Frank<\/p>\n

Mintz<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s un llibre ben preparat i amb l’avantatge de reproduir nombrosos documents judicials i textos de l’\u00e8poca amb an\u00e0lisis sensates. Es brinda una profusi\u00f3 de documents i informacions fidedignes de gran import\u00e0ncia, completades pel material i les fonts esmentades en les notes. En la part judicial, l’autor \u00e9s brillant tant en l’evocaci\u00f3 dels testimonis com en el seu \u00fas absurd … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[50],"tags":[],"class_list":["post-4557","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-memoria","no-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4557","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4557"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4557\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}