{"id":13133,"date":"2014-07-09T10:19:37","date_gmt":"2014-07-09T09:19:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cgtvalencia.org\/?p=13133"},"modified":"2014-07-09T10:19:37","modified_gmt":"2014-07-09T09:19:37","slug":"bicentenari-de-mijail-bakunin-1914-2014","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2014\/07\/09\/bicentenari-de-mijail-bakunin-1914-2014\/","title":{"rendered":"Bicentenari de Mijail Bakunin (1914-2014)"},"content":{"rendered":"
\n

\"arton10416-7d702\"Mijail Alexandrovich Bakunin va n\u00e9ixer el 30 de maig de 1814 a Prem\u00fakhino, a la prov\u00edncia de Tver (R\u00fassia), on va passar la inf\u00e0ncia amb els seus pares i els seus nou germans. La seva fam\u00edlia formava part de la noblesa russa i era d\u2019arrelada creen\u00e7a religiosa. El 1829 ingressa a l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Artilleria on despr\u00e9s de quatre anys de carrera militar va passar de cadet a oficial de l\u2019ex\u00e8rcit. Durant dos anys ser\u00e0 comandant d\u2019escamot de l\u2019ex\u00e8rcit del tsar.<\/strong><\/p>\n

A finals de 1835 abandona la carrera militar per entrar de funcionari al govern civil de Tver. Per aquesta \u00e8poca deixa la casa dels pares i es trasllada a viure a Moscou, entre 1836 i1840) es dedica a estudiar filosofia. Bakunin esdev\u00e9 un gran lector d\u2019autors com Schelling, Kant, Fitche i Hegel. Freq\u00fcenta els cercles literaris de la Universitat i crea un grup d\u2019estudi amb Herzen i altres companys que estudien Shakespeare, Goethe, Schiller, Puixkin i Hofmann.<\/p>\n

L\u2019any1841 s\u2019inscriu a la Universitat de Berl\u00edn on amplia els seus estudis de filosofia, entre els seus companys hi ha l\u2019escriptor rus Ivan Turguenev. Seguidament s\u2019instal\u00b7la una temporada a Dresde on participa en discussions pol\u00edtiques, publica en una revista l\u2019article \u201cLa reacci\u00f3 alemanya\u201d amb el pseud\u00f2nim de Jules Eliza i escriu els Discursos escolars de Hegel<\/i>. Bakunin i Herzen viatgen a Zuric (Su\u00efssa), fent-hi amistat amb el sastre revolucionari Wilhem Weitling, autor del llibre La humanitat tal com \u00e9s i tal com ha d\u2019\u00e9sser<\/i>. El 1844 el govern rus crida a Bakunin a incorporar-se al seu lloc de treball, la seva negativa a tornar a R\u00fassia ser\u00e0 motiu per declarar-lo insubm\u00eds i a condemnar-lo en abs\u00e8ncia a la incautaci\u00f3 dels seus bens i a ser deportat i efectuar treballs for\u00e7ats a Sib\u00e8ria. Bakunin resta deambulant per Europa relacionant-se amb grups paneslaus i revolucionaris.<\/p>\n

El 1846 coneix a Marx i Engels, amb els quals es reuneix sovint per parlar de Hegel, Feuebach, Fitche i Babeuf. El mateix any es trasllada a Brussel\u00b7les amb el m\u00fasic August Reichel on fa amistat amb l\u2019historiador \u00c9mile de Laveleye. L\u2019any seg\u00fcent \u00e9s a Par\u00eds on es relaciona amb l\u2019escriptora George Sand i amb els socialistes Louis Blanc, Auguste Blanqui i Proudhon. La insurrecci\u00f3 de camperols a Crac\u00f2via motiva el seu pronunciament d\u2019un emotiu discurs en una acte organitzat pels polonesos a Par\u00eds. Bakunin participa activament, al costat de Herzen i Ogarev, en la Revoluci\u00f3 de 1848 a Par\u00eds i viatja a peu a Valenciennes instal\u00b7lant-se a les casernes de la Gu\u00e0rdia Revolucion\u00e0ria. L\u2019any seg\u00fcent participa en el Congr\u00e9s dels eslaus a Praga.<\/p>\n

Bakunin continua la seva vida d\u2019agitador social per diverses ciutats alemanyes. Per les seves activitats revolucion\u00e0ries \u00e9s expulsat de Berl\u00edn i detingut a Dresde on l\u2019any 1845 \u00e9s condemnat a mort, commutada per cadena perpetua. Finalment \u00e9s lliurat a les autoritats russes que el tanquen a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, on hi restar\u00e0 fins el 1857, en qu\u00e8 el tsar Alexandre II el trasllada a Tonks, Sib\u00e8ria. En la seva estada a la pres\u00f3 escriu Confessions<\/i>.<\/p>\n

A Sib\u00e8ria hi passar\u00e0 tres anys, all\u00e0 fa amistat amb Ksaveri Vassili\u00e8vitx Kviatkovski, treballador de l\u2019empresa explotadora de les mines d\u2019or. Bakunin d\u00f3na classe d\u2019idiomes a les filles del seu amic i fins i tot es casa amb una d\u2019elles, Ant\u00f2nia. El 1861 aconsegueix perm\u00eds per anar a Irkutsk i, des d\u2019aquest port, fuig en un vaixell rumb a Fukuyama (Jap\u00f3) i des d\u2019aqu\u00ed s\u2019embarca cap a San Francisco. Creua els Estats Units fins a Nova York on s\u2019embarca cap a Londres.<\/p>\n

A la capital anglesa es reunir\u00e0 amb la seva esposa que abandona Sib\u00e8ria i arriba a Europa en vaixell a Estocolm cam\u00ed d\u2019Anglaterra. Els seg\u00fcents anys es dedica a propagar les seves idees a trav\u00e9s de cartes als seus correligionaris d\u2019arreu d\u2019Europa, manifestant-se eslav\u00f2fil i publica articles a la revista K\u00f2locol<\/i> (La Campana) que dirigeix el seu amic Herzen. A Londres escriu La Causa Popular. Pugatxov, Romanov o P\u00e8stel<\/i>.<\/p>\n

Esclata la insurrecci\u00f3 polonesa contra el despotisme rus, i, malgrat que \u00e9s una revoluci\u00f3 burgesa, la recolza perqu\u00e8 creu que ser\u00e0 la metxa que far\u00e0 encendre la revoluci\u00f3 popular a R\u00fassia. Viatja a Su\u00e8cia per posar en marxa una insurrecci\u00f3, i ho fa contractant el vaixell angl\u00e8s \u201cWard Jacson\u201d, per\u00f2 l\u2019expedici\u00f3 fracassa.<\/p>\n

Entre els anys 1864 i 1867 es dedica a fomentar la seva organitzaci\u00f3 secreta internacional i viatja per It\u00e0lia relacionant-se amb Fanelli, Malatesta i Cafiero. A N\u00e0pols funda el peri\u00f2dic Libert\u00e0 e Giustizia<\/i>, en el primer n\u00famero exposa el seu programa: \u201cAquesta societat t\u00e9 com objectiu la vict\u00f2ria del principi de la revoluci\u00f3 sobre la terra, amb la dissoluci\u00f3 radical de totes les organitzacions existents en l\u2019actualitat, religioses, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques o socials, i la formaci\u00f3 d\u2019una societat, primer europea i despr\u00e9s universal, basada en la llibertat, en la ra\u00f3, en la just\u00edcia i en el treball.\u201d S\u00f3n els anys en qu\u00e8 Bakunin redacta el Catecisme revolucionari<\/i>.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament a Londres Marx i altres revolucionaris han creat l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Treballadors (AIT). Bakunin, el setembre de 1967, participa en el Primer Congr\u00e9s de la Lliga de la Pau i de la Llibertat, entre els congressistes hi havia Victor Hugo, Stuart Mill, Louis Blanc, Elis\u00e9e Reclus i Giuseppe Garibaldi. Al Congr\u00e9s Bakunin proposa la creaci\u00f3 de la Fraternitat Universal, i en la seva intervenci\u00f3 fa un discurs a favor del socialisme i el federalisme. El pensador rus propos\u00e0 que la Federaci\u00f3 de Municipis esdevingu\u00e9s prov\u00edncia i la prov\u00edncia naci\u00f3 i que les nacions siguin el nucli constitutiu dels Estats Units d\u2019Europa. Fins i tot el Comit\u00e8 Central de la Lliga de la Pau i de la Llibertat cre\u00e0 un \u00f2rgan d\u2019expressi\u00f3, Les \u00c9tats Units d\u2019Europe<\/i>, un peri\u00f2dic que \u00e9s dirigit per Elies Reclus. Bakunin residir\u00e0 un temps a Su\u00efssa on escriu Federalisme, socialisme i ateologisme<\/i>.<\/p>\n

En el Congr\u00e9s de Berna de 1868 intenta que els congressistes de la Lliga votin resolucions socialistes. La proposta dels bakuninistes fou minorit\u00e0ria, per tal ra\u00f3 s\u2019escindiren de la Lliga i fundaren l\u2019Alian\u00e7a Internacional de la Democr\u00e0cia Socialista. La nova organitzaci\u00f3 pol\u00edtica va demanar tot seguit l\u2019ingr\u00e9s a l\u2019AIT, per\u00f2 el Consell de Londres no els va admetre com a organitzaci\u00f3. Bakunin va transformar l\u2019Alian\u00e7a, en Secci\u00f3 de la Internacional, i, aleshores, va ser definitivament admesa per l\u2019AIT, el juliol de 1869. A trav\u00e9s dels seus col\u00b7laboradors funda seccions de la Lliga de la Democr\u00e0cia Socialista a Espanya, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica i Su\u00efssa.<\/p>\n

La Internacional de fet queda dividida en dos tend\u00e8ncies, una que es influenciada pel pensament de Marx i l\u2019altra, antiautorit\u00e0ria o bakuninista. De fet \u00e9s a Su\u00efssa on el trencament es fa efectiu en el Congr\u00e9s de la Federaci\u00f3 celebrat a La Chaux-de-Fonds el mes d\u2019abril de 1870. Les seccions bakuninistes s\u2019adhereixen a la Federaci\u00f3 del Jura. \u00c9s el moment que Europa viu la guerra de Fran\u00e7a amb Alemanya. La primavera de 1871 Bakunin d\u00f3na suport a la Comuna de Par\u00eds.<\/p>\n

La Confer\u00e8ncia Internacional de Londres planteja la q\u00fcesti\u00f3 de Bakunin dins de l\u2019AIT i sobre les seves relacions amb Netx\u00e0iev (implicat en actes terroristes). La divisi\u00f3 entre els partidaris de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica (marxistes) i els partidaris de l\u2019acci\u00f3 apol\u00edtica (bakuninistes es fa cada vegada m\u00e9s gran. En el Congr\u00e9s de la Internacional de l\u2019Haya de 1872 es pren la resoluci\u00f3 en qu\u00e8 es reafirma la relaci\u00f3 indestructible entre el moviment pol\u00edtic i econ\u00f2mic de la classe obrera i la necessitat de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un partit obrer independent.<\/p>\n

El Congr\u00e9s decideix expulsar Bakunin i els seus partidaris de la Internacional. El Consell General de l\u2019AIT trasllada la seva seu a Nova York. El 16 de setembre d\u2019aquell mateix any, en el Congr\u00e9s de Saint Imier (Su\u00efssa), les federacions antiautorit\u00e0ries rebutgen les resolucions de l\u2019Haia. La Internacional de fet no solament s\u2019havia trencat sin\u00f3 que aviat acabaria desapareixent.<\/p>\n

Bakunin es retira a Locarno (Su\u00efssa) vivint a una casa de Cafiero. El pensador anarquista aprofita la tranquil\u00b7litat per publicar llibres com D\u00e9u i l\u2019Estat<\/i>, L\u2019Estat i la Comuna<\/i> i Estatisme i anarquia<\/i>. L\u2019any 1874 torna a participar en un intent d\u2019insurrecci\u00f3 a Bol\u00f2nia, per\u00f2 despr\u00e9s del frac\u00e0s retorna a Locarno on ja s\u2019hi va quedar a viure. En els seus darrers anys es dedica a traduir El Capital<\/i> de Marx al franc\u00e8s. L\u2019u de juliol de 1876 Mijail Bakunin mor a Berna.<\/p>\n

Article de l\u2019escriptor i historiador Ferran Aisa publicat al n\u00fam. 162 de la revista Catalunya.<\/i><\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mijail Alexandrovich Bakunin va n\u00e9ixer el 30 de maig de 1814 a Prem\u00fakhino, a la prov\u00edncia de Tver (R\u00fassia), on va passar la inf\u00e0ncia amb els seus pares i els seus nou germans. La seva fam\u00edlia formava part de la noblesa russa i era d\u2019arrelada creen\u00e7a religiosa. El 1829 ingressa a l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Artilleria on despr\u00e9s de quatre anys de carrera … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":13134,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-13133","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13133"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13133\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}