{"id":11788,"date":"2014-03-31T08:40:09","date_gmt":"2014-03-31T07:40:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cgtvalencia.org\/?p=11788"},"modified":"2014-03-31T08:40:09","modified_gmt":"2014-03-31T07:40:09","slug":"salvador-segui-o-les-tres-vides-dun-anarcosindicalista-sindicalisme-revolucio-hegemonia-i-frontpopulisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2014\/03\/31\/salvador-segui-o-les-tres-vides-dun-anarcosindicalista-sindicalisme-revolucio-hegemonia-i-frontpopulisme\/","title":{"rendered":"Salvador Segu\u00ed o les tres vides d\u2019un anarcosindicalista (sindicalisme, revoluci\u00f3, hegemonia i frontpopulisme)"},"content":{"rendered":"

\"Salavador\u201cEllos buscan el aprovechamiento de todas las energ\u00edas, poni\u00e9ndolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la multiplicidad y desarrollo de las voluntades lib\u00e9rrimas buscamos la energ\u00eda colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al contrario determinado por \u00e9sta\u201d<\/span><\/i><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

(Salvador Segu\u00ed, 13 de desembre de 1921)
\n<\/span><\/span><\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u2019aixec\u00e0 i es decid\u00ed a parlar. Abans de que ho fes ell ja ho havien intentat Sim\u00f3 Piera, representant als sindicats de la construcci\u00f3, D\u00edaz, com a representant de tota la federaci\u00f3 catalana, en Giron\u00e9s, cap dels tramviaires, i Francesc Miranda en nom dels presos recentment alliberats. Tots ells havien fracassat. Es trobaven enmig de la multitud m\u00e9s gran que, en forma d\u2019assemblea, havia tingut mai davant per davant un sindicalista. Vint mil persones es trobaven aquell 19 de mar\u00e7 de 1923 reunides a la Pl. de les Arenes de Barcelona. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Feia ja 44 dies que durava la vaga de la Canadenca. Un conflicte que, comen\u00e7ant a la Canadenca, havia portat a la paralitzaci\u00f3 total i absoluta de la ciutat. Una demostraci\u00f3 de poder inusitada que el govern havia intentat aturar al declarar l\u2019estat de guerra el 13 de mar\u00e7 i el Capit\u00e0 General de Catalunya, Milans del Bosch, al decretar la militaritzaci\u00f3 dels vaguistes. Un decret, aquest \u00faltim, que mai vei\u00e9 la llum degut a la pr\u00e0ctica de la censura roja, duta a terme el Sindicat d\u2019Arts Gr\u00e0fiques, que impedia la publicaci\u00f3 de qualsevol mesura contraria als obrers. Finalment el govern s\u2019havia doblegat: el 17 de mar\u00e7 s\u2019acorda la readmissi\u00f3 de tots els vaguistes, un augment general de salaris, la llibertat del presos, el cobrament de la meitat del mes en el que els treballadors havien estat en vaga i la consecuci\u00f3 de les 8 hores. No sols a la Canadenca, no sols a Barcelona, no sols a Catalunya. L\u201911 de mar\u00e7 el govern del liberal Romanones decret\u00e0 la implantaci\u00f3 de les 8 hores a tot el sector de la construcci\u00f3 i el 3 d\u2019abril\u00a0 <\/span>s\u2019estenia al total dels oficis. Espanya es convertia aix\u00ed en\u00a0 <\/span>el primer pa\u00eds del m\u00f3n on la vella aspiraci\u00f3 obrera del segle XIX transmutava en una realitat. El que semblava impossible havia esdevingut cert. Per\u00f2 els reunits aquell dia, volien m\u00e9s, molt m\u00e9s. Es tractava d\u2019acceptar l\u2019aconseguit o anar m\u00e9s endavant i m\u00e9s endavant nom\u00e9s hi havia la revoluci\u00f3. Els que havien parlat fins llavors en aquella assemblea apostaven per acceptar l\u2019aconseguit, no es creien amb forces per anar m\u00e9s enll\u00e0. La resposta no era altra que una crid\u00f2ria eixordadora contraria al pacte que apagava la seva pr\u00f2pia veu. Fou llavors quan Segu\u00ed es decid\u00ed a agafar la paraula, malgrat semblar del tot in\u00fatil. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Tenia una forma molt particular la seva orat\u00f2ria. Malgrat tenir una veu extremadament greu i forta, sempre comen\u00e7ava parlant baix, amb molta suavitat. Li fou indiferent en aquest cas que els crits encesos dels reunits encara fessin m\u00e9s inaudible el que ell deia. De fet, a qui no li era pas indiferent era als propis reunits, ja que l\u2019acusaven de quelcom que en realitat no sabien ni si havia dit. Comen\u00e7aren a callar per sentir-lo. Lentament el silenci s\u2019an\u00e0 apoderant de la multitud reunida a la pla\u00e7a. Tamb\u00e9 lentament, a mesura que el silenci creixia, la veu de Segu\u00ed es feia cada cop m\u00e9s present, augmentava el to i la seva for\u00e7a. L\u2019escena, segons els testimonis, deix\u00e0 un impacte inesborrable en la mem\u00f2ria dels presents: una pla\u00e7a absolutament emmudida davant d\u2019uns dels oradors m\u00e9s potents que mai havien vist i que mai m\u00e9s veurien. Fins i tot un personatge tan elitista com Eugeni d\u2019Ors, present en aquell instant de la nostra hist\u00f2ria, qued\u00e0 absolutament fascinat per la figura del Noi del Sucre i conven\u00e7ut d\u2019estar escoltant entre els carrers una can\u00e7\u00f3 que afirmava entre llums d\u2019incendi, potser, per\u00f2 tamb\u00e9 entre llums d\u2019aurora: C\u2019est la lutte finale[1]<\/span><\/span><\/a><\/i>. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Una orat\u00f2ria que afront\u00e0 el problema amb tota la seva for\u00e7a: Ho tenim tot guanyat, som els amos del carrer, per\u00f2 dem\u00e0, dem\u00e0 qu\u00e8 farem?<\/i> La fortalesa d\u2019aquell moviment era Barcelona, per\u00f2 Barcelona era tamb\u00e9 el seu l\u00edmit. Portar la confrontaci\u00f3 amb l\u2019Estat i la patronal nom\u00e9s des de la Rosa de Foc, per poderosa que aquesta pogu\u00e9s semblar, no podia significar altra cosa que la derrota i ara el que calia era guanyar. La pla\u00e7a ho accept\u00e0 i \u00e9s en aquest moment i en aquest instant que Salvador Segu\u00ed esdev\u00e9 no tan sols un l\u00edder sindical i anarquista conegut, ja ho era com a m\u00ednim a Catalunya, sin\u00f3 probablement el sindicalista amb m\u00e9s anomenada arreu d\u2019Espanya i des del passat fins al nostre present: un referent que traspassa el temps en la mem\u00f2ria de les lluites de les classes populars.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Tenia 35 anys i en aquell moment la seva vida es situa en una cru\u00eflla transcendental. La de ser el principal dirigent de la principal organitzaci\u00f3 de masses de tot l\u2019Estat que ha de donar respostes a unes problem\u00e0tiques que anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 del sindicalisme. En aquells moments la CNT catalana, que tot just comptava amb 15.000 afiliats el 1915 i 73.868 a principis de 1918, agrupava a 345.000 cotitzants a principis de 1919. Ben aviat en serien ja mig mili\u00f3 nom\u00e9s al principat. Cap altre partit ni organitzaci\u00f3 social se li acostava. El principal partit de masses a Espanya, el PSOE, comptava amb 21.000 militants a tot l\u2019Estat i la UGT aconsegu\u00ed arribar durant aquest per\u00edode a un m\u00e0xim de 240.000. De fet, tampoc mai m\u00e9s l\u2019organitzaci\u00f3 confederal tornaria a reunir aquesta xifra. Tan sols en el marc de la Guerra Civil, i en aquest cas en un context on la sindicaci\u00f3 fou decretada obligat\u00f2ria, retorn\u00e0 a les xifres de 1919. Les vict\u00f2ries en els conflictes, algunes tan perdudadores com el decret de les 8 hores, i l\u2019abrumadora superioritat organitzativa del sindicalisme, es podia considerar l\u2019\u00e8xit m\u00e9s absolut d\u2019una nova generaci\u00f3 de sindicalistes que tot just ara travessaven la frontera de la trentena.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
De l\u2019anarquisme a l\u2019anarcosindicalisme: l\u2019aposta sindical<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Els Segu\u00ed, Pesta\u00f1a, Peir\u00f3, Quemades o Viadiu, entre d\u2019altres, conformaren una generaci\u00f3 extremadament singular. Formats sota el record dels luctuosos processos de Montju\u00efc de 1896, que portaren a la detenci\u00f3 i tortura de gaireb\u00e9 mig miler de miltants de l\u2019obrerisme d\u2019arrel llibertaria; feren els seus primers passos militants\u00a0 <\/span>durant la vaga general de Barcelona de 1902 que, entesa com un acte insurreccional port\u00e0 a l\u2019a\u00efllament de l\u2019anarquisme, i la Setmana Tr\u00e0gica de 1908. Per\u00edode en el qual Barcelona fou coneguda internacionalment com la Rosa de Foc i en el qual aquesta generaci\u00f3 aprengu\u00e9 de les insufici\u00e8ncies de l\u2019anarquisme existent. Ent\u00e8s aquest com la combinaci\u00f3 d\u2019una activitat tancada en grups d\u2019afinitat amb la pr\u00e0ctica insurreccional en moments propicis. Fou precisament la certesa del frac\u00e0s d\u2019aquest model d\u2019on sorg\u00ed el seu comprom\u00eds sindicalista com a espai de contacte i treball amb la classe obrera. Aquest es cov\u00e0 en el marc de la recent creaci\u00f3 de Solidaritat Obrera el 1907 i es desenvolup\u00e0 en el marc de la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball creada a Barcelona el 1910. Fou en aquest espai on, a partir de 1914, aquesta generaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a prendre el relleu assumint la direcci\u00f3 progressiva del sindicat. No sense certes ruptures que tingueren el seu principal moment de visualitzaci\u00f3 amb la pol\u00e8mica que va desfermar el Manifest del 16. Text que postulava el suport de l\u2019anarquisme internacional a la Triple Entente contra els imperis centrals en el context de la Primera Guerra Mundial, impulsat per personalitats com Kropotkin, Jean Greve o Paul Reclus, tingu\u00e9 el suport de destacats anarquistes de la Pen\u00ednsula, com Federico Urales o Tarrida. Fou Segu\u00ed, acompanyat per la nova generaci\u00f3 de sindicalistes, el que des del c\u00e0rrec de secretari de l\u2019Ateneu Sindicalista, organisme que fomentava la introducci\u00f3 dels anarquistes en el sindicalisme, atac\u00e0 les posicions probelicistes , propugnant en tot cas la necessitat d\u2019impulsar processos revolucionaris per acabar amb la guerra. \u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 la principal marca d\u2019aquesta nova generaci\u00f3 fou la innovaci\u00f3 en el camp del sindicalisme. Proc\u00e9s en el que Salvador Segu\u00ed, conegut com el Noi del Sucre, jug\u00e0 un paper central. Triat president de la Federaci\u00f3 del Ram de la Construcci\u00f3 de Barcelona el gener de 1915, impuls\u00e0 el nou model de sindicat \u00fanic. Fins llavors l\u2019articulaci\u00f3 dels treballadors es feia segons l\u2019ofici que realitzaven en el marc d\u2019una ind\u00fastria o obra, model que portava a un conflictivitat en el marc de l\u2019ofici. Amb la nova proposta els obrers s\u2019organitzarien, independentment de l\u2019ofici o la categoria laboral, en un sol sindicat d\u2019ind\u00fastria i de ram, protagonitzant tamb\u00e9 una conflictivitat conjunta en aquests nivells. La innovaci\u00f3 fou \u00e8xitosa en el sentit que les vagues d\u2019ind\u00fastria i ram bloquejaven completament la producci\u00f3, establien una forta solidaritat entre les diferents realitats laborals i aconseguiren notables millores pels treballadors. Fou precisament aquest \u00e8xit el que impuls\u00e0 al Noi del Sucre primer a la direcci\u00f3 de l\u2019Ateneu Sindicalista i, posteriorment, a la secretaria general de la CNT catalana durant el Congr\u00e9s de Sants de 1918. Congr\u00e9s on el model de Sindicat \u00danic fou establert obligat\u00f2riament per tots els rams de la producci\u00f3 catalana. Malgrat les resist\u00e8ncies que aquesta innovaci\u00f3 trob\u00e0 entre diversos sectors de treballadors, i en termes ideol\u00f2gics des del camp de l\u2019anarquisme individualista representat en aquest cas per Federico Urales, el convenciment de que l\u2019acci\u00f3 conjunta i integrada estava assolint importants conquestes, comport\u00e0 la seva acceptaci\u00f3 final. El Sindicat \u00danic era en aquest sentit una aposta forta per la unitat de la classe que an\u00e0 acompanyada per mesures com la lluita contra el treball dels menors, la sindicaci\u00f3 de les dones, la prohibici\u00f3 de realitzar hores extres mentre hi haguessin treballadors aturats i l\u2019impuls d\u2019un jornal \u00fanic per tots els treballadors i treballadores.[2]<\/span><\/span><\/a> El que va seguir a aquesta transformaci\u00f3 fou el creixement imparable de la CNT a partir d\u2019aquell Congr\u00e9s fins a arribar al mig mili\u00f3 d\u2019afiliats, les successives vict\u00f2ries en els conflictes i la coronaci\u00f3 final que es produ\u00ed amb el resultats de la vaga de la Canadenca. Sense l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019aquest nou tipus de sindicalisme \u00e9s incomprensible l\u2019hegemonia que exercir\u00e0 l\u2019anarcosindicalisme al llarg d\u2019aquest anys entre les classes populars catalanes, ni la mateixa pot\u00e8ncia que adquir\u00ed la nova generaci\u00f3 de dirigents, entre els que destacava clarament Segu\u00ed, per\u00f2 ells no eren tan sols sindicalistes. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Extrem, aquest \u00faltim, que Segu\u00ed sempre deix\u00e0 clar. <\/i>Amb l\u2019acci\u00f3 sindical Nosaltres estem produint en l\u2019obrer la set d\u2019una vida millor i, d\u2019altra banda, el foc hum\u00e0 dels cors que se senten iguals, que s\u2019endevinen iguals els uns amb els altres. L\u2019emoci\u00f3 de la igualtat (\u2026) Anem a l\u2019associaci\u00f3, al comunisme, a garantir el dret a la vida (\u2026) Creats els organismes per resistir b\u00e9 poden ells mateixos bastar-se per atacar<\/i>.[3]<\/span><\/span><\/a> L\u2019objectiu no era altra que la transformaci\u00f3 radical de la societat, car De qu\u00e8 servirien tants esfor\u00e7os i afanys si la responsabilitat d\u2019aquesta for\u00e7a, si la capacitat d\u2019aquesta for\u00e7a no fos altra que la d\u2019aconseguir una ral m\u00e9s i una hora menys. Hi hauria la compensaci\u00f3 de tants esfor\u00e7os amb aix\u00f2? De cap manera companys; i aqu\u00ed hem de parlar amb tota la franquesa, amb tota la sinceritat. Nosaltres anem, com deia anit el company Pesta\u00f1a, al comunisme; anem a la socialitzaci\u00f3 de tost els b\u00e9ns de la terra.[4]<\/span><\/span><\/a><\/i> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2, com es feia una revoluci\u00f3? Aquest era el problema que segu\u00ed plantejava davant de l\u2019assemblea de les Arenes el 1919. Aquest \u00e9s el problema al que intent\u00e0 donar una resposta te\u00f2rica i pr\u00e0ctica, en un proc\u00e9s de maduraci\u00f3 que el port\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de Catalunya i cap a un anarcosindicalisme ple.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El Segu\u00ed revolucionari<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
La concepci\u00f3 inicial de Salvador Segu\u00ed, com la dels seus companys, sobre la revoluci\u00f3 \u00e9s encara molt deutora de l\u2019anarquisme del segle XIX. Dif\u00edcilment podia ser d\u2019altra manera en una generaci\u00f3 que no havia viscut mai cap intent real de revoluci\u00f3. Els intents insurreccionalistes en el marc d\u2019una vaga general, entesa de forma m\u00edtica com el moment de la realitzaci\u00f3 de la just\u00edcia i de la construcci\u00f3 de la Nova Jerusalem a la terra, era el seu \u00fanic referent en aquest cam\u00ed. Certament el sindicalisme revolucionari ja havia pres carta de naturalesa amb la Carta d\u2019Amiens de 1906 de la CGT francesa i la seva influ\u00e8ncia havia impregnat de forma indefugible l\u2019ADN fundacional de la mateixa CNT. Aquesta nova formulaci\u00f3 es basava en un credo que intentava superar els marcs ideol\u00f2gics existents fins llavors. No es postulava en aquest sentit com una nova ideologia, sin\u00f3 com una estrat\u00e8gia que feia dels sindicats apol\u00edtics i de masses l\u2019\u00f2rgan alhora de defensa i d\u2019ofensiva de la classe: l\u2019\u00fanica eina possible de la revoluci\u00f3. Tamb\u00e9 era cert que aquest nou credo havia marcat els debats del Congr\u00e9s Internacional Anarquista d\u2019Amsterdam de 1907. En ell, no s\u2019havia arribat a cap conclusi\u00f3 clara, i de fet part de l\u2019anarquisme seguia rebutjant el sindicalisme com a eina de transformaci\u00f3 social, per\u00f2 tamb\u00e9 en ell una nova corrent prengu\u00e9 for\u00e7a: l\u2019anarcosindicalisme. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En el pas de l\u2019anarquisme a l\u2019anarcosindicalisme Segu\u00ed, com els seus companys, arrib\u00e0 a la pr\u00e0ctica sindical, entenent-la com el principal espai de treball de masses i com a eina de resoluci\u00f3 dels problemes m\u00e9s immediats d\u2019una classe, la obrera, a la qual pertanyia. Tanmateix, cap de les noves concepcions que es trobaven en aquell moment a debat havia tingut una pr\u00e0ctica real de proc\u00e9s revolucionari i totes elles es movien encara en el camp d\u2019una profunda abstracci\u00f3. El mateix Noi del Sucre, en els seus textos de 1916 i principis de 1917, concebia ja clarament la pot\u00e8ncia del sindicalisme de masses com a eina d\u2019uni\u00f3 de tota la classe, m\u00e9s enll\u00e0 de les diverses afinitats ideol\u00f2giques que hi havia en el seu si. Tamb\u00e9 observava com l\u2019organitzaci\u00f3 obrera era un principi en el present de la possibilitat d\u2019una nova societat en el futur. Una societat on la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 estigu\u00e9s en mans dels sindicats. Per\u00f2 era m\u00e9s dubitatiu sobre la possibilitat que el sindicat s\u2019establ\u00eds com l\u2019element activador del proc\u00e9s revolucionari. En definitiva, segons les seves paraules, entre marxisme, anarquisme o sindicalisme hoy, nadie, que sea honrado, intelectualmente hablando, puede afirmar en qu\u00e8 forma van a realizarse los nuevos valores que el socialismo trata de establecer como normas de vida en la conciencia colectiva de los pueblos[5]<\/span><\/span><\/a><\/i>. En el moment que opinava aix\u00f2 acabava de complir trenta anys i la revoluci\u00f3 estava a punt de deixar de ser una debat te\u00f2ric per ell. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La gran guerra que assolava Europa, que havia comportat l\u2019amassament de grans fortunes entre les classes dirigents catalanes i espanyoles, comen\u00e7ava a afectar a les classes populars de la Pen\u00ednsula. Una situaci\u00f3 on, per Segu\u00ed, Arribada l\u2019hora de les grans crisis, pot ser que arribi tamb\u00e9 l\u2019hora de la gran just\u00edcia; la imprevisi\u00f3, l\u2019egoisme, el lucre, la rapinya i el desenfrenament han estat en aquests moments els mitjans pels quals el capitalisme ha volgut conservar el poder. Nosaltres veiem ja com a presagi de trag\u00e8dia, que de tots els racons d\u2019Espanya la veu del poble protesta airada; nosaltres veiem, all\u00e0 al lluny, com es va dibuixant, confusa per\u00f2 enorme, la silueta del poble que avan\u00e7a; s\u00f3n els exercits de la fam; s\u00f3n els desemparats que tractaran de destruir l\u2019imperi de la injust\u00edcia<\/i>.[6]<\/span><\/span><\/a> El regust del que havia estat un dels grans oradors de la Fran\u00e7a de principis de segle, el socialista Jean Jaur\u00e8s,\u00a0 <\/span>en tots els discursos de Segu\u00ed durant aquest per\u00edode amagava quelcom m\u00e9s que una esperan\u00e7a. El nous dirigents de la CNT estaven impulsant una alian\u00e7a amb el seu sindicat rival, la UGT, seguint la idea de que el primer era la unitat de la classe, que ja havia donat els seus primers fru\u00efts el desembre de 1916. El dia 18 d\u2019aquell mes es produ\u00efa a Espanya la primera vaga general de 24 hores contra la carestia de la vida amb un ampl\u00edssim seguiment. Era el principi del cam\u00ed que havia de portar a la vaga general revolucionaria.\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Era, tanmateix, una revoluci\u00f3 encara pensada en termes de sistema pol\u00edtic. L\u2019objectiu m\u00e9s clar era acabar amb el vell sistema de la Restauraci\u00f3 i el model seguia sent deutor de la vaga general com moment revolucionari i no com una anella m\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s m\u00e9s llarg i complex. Els possibles aliats en aquells moments per assolir tals objectius eren les Juntes Militars i l\u2019Assemblea de Parlamentaris. Els primers, afectats per la p\u00e8rdua de poder adquisitiu en un context inflacionari i per les reformes que havien comportat una p\u00e8rdua de privilegis de l\u2019oficialitat, s\u2019havien manifestat contra el govern el juny de 1917 utilitzant una ret\u00f2rica regeneracionista que semblava prometre un possible comprom\u00eds amb la fi del r\u00e8gim de la restauraci\u00f3. L\u2019Assemblea de Parlamentaris per la seva banda\u00a0 <\/span>es reunia el 19 de juliol a Barcelona conformada per republicans, liberals, radicals i capitanejada per Camb\u00f3 i la Lliga Regionalista amb la demanda d\u2019anar cap a unes Corts Constituents que acabessin tamb\u00e9 amb el sistema pol\u00edtic existent. En aquest context semblava que una vaga general podia ser el preludi de la caiguda del sistema i la conformaci\u00f3 d\u2019un nou govern provisional. Tanmateix\u00a0 <\/span>quan la CNT i la UGT decretaren la tan esperada vaga revolucionaria el 13 d\u2019agost de 1917, al llarg dels tres dies que va durar, es f\u00e9u pal\u00e8s que estaven sols. Els militars, en els quals havien posat tantes esperances tant els republicans com els catalanistes, acabaren pactant amb el govern i reprimint els treballadors i l\u2019Assemblea de Parlamentaris posteriorment qued\u00e0 en un no res al integrar a la burgesia catalana al poder via l\u2019anomenament de Camb\u00f3 com a Ministre. La vaga acab\u00e0 amb 70 morts, 2.000 empresonats, entre els quals els seus principals organitzadors. Segu\u00ed es pogu\u00e9 escapar de la repressi\u00f3 fugint a Fran\u00e7a. \u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Totes les previsions havien fallat. El Noi del Sucre, malgrat restar amagat en aquells moments, tanmateix seguia mantenint la confian\u00e7a en una revoluci\u00f3 propera. Els vents revolucionaris que venien d\u2019Europa i l\u2019esclat de la Revoluci\u00f3 Russa de febrer de 1917 mostraven que es vivien temps on els pobles tenen l\u2019orgull de viure un dels moments m\u00e9s emocionants de la seva hist\u00f2ria<\/i> (\u2026) no s\u00f3n els d\u2019avui moments per vacilacions<\/i> (\u2026) \u00a0<\/span>Ha passat el x\u00e0fec per\u00f2 no la tempesta que, tard o d\u2019hora, esclatar\u00e0[7]<\/span><\/span><\/a><\/i>. <\/i>Un moment on, tanmateix, \u00a0<\/span>La resurrecci\u00f3 es far\u00e0, no per miracle sin\u00f3 per obra de la voluntat (\u2026) Jo s\u00e9 que el baptisme de sang \u00e9s m\u00e9s fecund que el de les sagrades aig\u00fces del Jord\u00e0. Jo s\u00e9 que les bastilles s\u2019ensorren per l\u2019aud\u00e0cia del pensament i no pas per l\u2019eco dels d\u00e9us. Jo s\u00e9 que la hist\u00f2ria s\u2019escriu amb el cos adolorit i esclatant l\u2019avenir (\u2026) Jo s\u00e9 que, en aquestes hores, a les presons i els presid\u00eds d\u2019Espanya fins i tot les pedres mil\u00b7len\u00e0ries parlen llenguatge rebel i hum\u00e0. Jo s\u00e9 que la ruta \u00e9s infinita, per\u00f2 s\u00e9 tamb\u00e9 dels deserts inhospitalaris i dels climes insoportables, i amb l\u2019esfor\u00e7 de cadasc\u00fa i de tots urgeix que els travessem el m\u00e9s aviat possible. (\u2026) Jo s\u00e9 que hem empres el cam\u00ed i que es saludable caminar[8]<\/span><\/span><\/a><\/i>. I \u00e9s\u00a0 <\/span>partir d\u2019aquest instant, i de la constataci\u00f3 que calia travessar el desert fet del frac\u00e0s de 1917, que comen\u00e7\u00e0 a madurar en Segu\u00ed ja no una revoluci\u00f3 per transformar el sistema pol\u00edtic, sin\u00f3 una revoluci\u00f3 de classe. Una revoluci\u00f3 que es faria segons els par\u00e0metres d\u2019un sindicalisme revolucionari molt m\u00e9s madur i complex ja no del que el propi Segu\u00ed havia absorbit en els seus anys formatius, sin\u00f3 del que s\u2019havia establert en els seus documents fundacionals. La veu abrandada i emf\u00e0tica de Jaur\u00e8s es va anar apagant, mentre ell anava teixint la seva pr\u00f2pia veu.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El primer problema que hagu\u00e9 d\u2019afrontar la reflexi\u00f3 seguidiana era l\u2019abandonament de tots els esquemes heretats del segle XIX sobre la realitzaci\u00f3 el proc\u00e9s revolucionari: quina seria l\u2019eina de la transformaci\u00f3 social i en que consistiria exactament aquesta transformaci\u00f3, eren els grans interrogants a respondre. En aquest sentit, en el m\u00edting de clausura del Congr\u00e9s de Sants de 1918, es plantej\u00e0 clarament i amb urg\u00e8ncia que El problema que han de plantejar-se despr\u00e9s de l\u2019estocinada universal no el resoldran els governs capitalistes perqu\u00e8 ja la consci\u00e8ncia dels treballadors no permet que s\u2019els enganyi<\/i>. Per\u00f2 encara amb m\u00e9s urg\u00e8ncia, de les cendres del m\u00f3n antic emergia el repte de construir-ne un de nou que tal vegada nosaltres, en aquests moments, tampoc no podr\u00edem resoldre\u2019l si ens exigissin la responsabilitat de fer-ho[9]<\/span><\/span><\/a><\/i>. \u00a0<\/span>Marc en el que era necessari per Segu\u00ed constituir el proletariat en una gran organitzaci\u00f3 de masses i on la idea de provocar vaga general com a moment insurreccional anava quedant en segon terme. I, certament, amb poc temps l\u2019eina com a m\u00ednim en termes organitzatius estava constitu\u00efda, com es f\u00e9u pal\u00e8s durant la vaga general de la canadenca de 1919, per\u00f2 ho estava tan sols a Catalunya. Aquesta havia estat la for\u00e7a i el l\u00edmit d\u2019aquella vaga que no es pogu\u00e9 dur m\u00e9s enll\u00e0. De fet, quan s\u2019intent\u00e0, amb una nova vaga general el 24 de mar\u00e7 de 1919, aquest cop declarada a tota la prov\u00edncia de Barcelona a Lleida, Girona i Palafrugell, el resultat no fou altre que la suspensi\u00f3 de totes les garanties constitucionals i la declaraci\u00f3 de l\u2019Estat de Guerra que es mantingu\u00e9 fins el 13 d\u2019agost amb m\u00e9s de 400 militants detinguts. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Resultat que port\u00e0 als dirigents catalans, assenyaladament en aquest sentit a Segu\u00ed i a Pesta\u00f1a, a iniciar una amplia campanya per estendre l\u2019organitzaci\u00f3 per tot l\u2019Estat. Com afirmava a Madrid l\u2019octubre de 1919 de poc en serviria que aquesta for\u00e7a immensa, que se sost\u00e9 per la tenacitat i la convicci\u00f3 del proletariat catal\u00e0, qued\u00e9s tancada solament en els murs d\u2019all\u00f2 que se\u2019n diu Catalunya<\/i>[10]<\/span><\/span><\/a>. Campanya que, en el context de la celebraci\u00f3 del Congr\u00e9s de la CNT el desembre de 1919 al teatre de la Com\u00e8dia de Madrid, ben aviat comen\u00e7\u00e0 a recollir els seus fru\u00efts amb el creixement de l\u2019organitzaci\u00f3 a Espanya. Per\u00f2 el creixement per si mateix no era res sense un model revolucionari i en aquest sentit la proposta de Segu\u00ed ja era clara: \u00a0<\/span>El Sindicat \u00fanic ve a ser la preparaci\u00f3 col\u00b7lectiva, ve a ser la preparaci\u00f3 professional perqu\u00e8 en el moment donat de la possibilitat d\u2019una transformaci\u00f3 social, aquesta capacitat col\u00b7lectiva i professional sigui la garantia que les altres classes socials s\u00e0piguen precisament com nosaltres anem a fer aquesta transformaci\u00f3 i anem a apoderar-nos-en (\u2026) Volem el Sindicat \u00danic perqu\u00e8 els nostres companys sentin la dignitat de la seva professi\u00f3; volem el Sindicat \u00danic, perqu\u00e8 siguem forts i siguem indestructibles; volem el Sindicat \u00fanic, per fer una tasca n\u00e9ta, realment revolucion\u00e0ria.[11]<\/span><\/span><\/a><\/i> El sindicat era ja l\u2019alfa i el omega de la concepci\u00f3 de Segu\u00ed. L\u2019eina de resist\u00e8ncia, l\u2019eina de transformaci\u00f3 de la realitat, i l\u2019eina de construcci\u00f3 de la societat futura on els sindicats organitzarien la producci\u00f3, distribuci\u00f3 i el consum d\u2019una societat sense Estat ni capitalisme. \u00c9s m\u00e9s, fins i tot admetia una fase de transici\u00f3, similar a la dictadura del proletariat marxista, on La dictadura, admetent que per anar del r\u00e8gim burges la comunista ens calgui passar-la, ha de ser exercida pels sindicats.[12]<\/span><\/span><\/a> <\/i>\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Per assolir aquesta transformaci\u00f3, que tenia com a pe\u00e7a nuclear el sindicalisme, segons el Noi del Sucre feia falta tanmateix una amplia pol\u00edtica d\u2019aliances de classe i una profunda obra educativa i preparat\u00f2ria. En el primer sentit, en un moment on estava sobre la taula la proposta de fusi\u00f3 de la CNT i la UGT, rebutjada clarament en el Congr\u00e9s de la Com\u00e8dia de 1919, per\u00f2 no tant clarament per Segu\u00ed, calia anar cap una alian\u00e7a de classe bassada en els sindicats. Una alian\u00e7a que alhora havia de sostreure la influ\u00e8ncia del PSOE sobre la UGT, car Els nostres m\u00e8todes de lluita s\u00f3n completament diferents de la burgesia i el nostre camp d\u2019acci\u00f3 ha de ser diferent tamb\u00e9[13]<\/span><\/span><\/a><\/i>, apartant-se de la lluita parlamentaria i de la forma d\u2019organitzaci\u00f3 partid\u00e0ria. Es tractava en aquest sentit d\u2019articular una amplia alternativa sindical que assegur\u00e9s la unitat de la classe i la possibilitat tant de fer la revoluci\u00f3 com d\u2019articular la societat futura. A partir d\u2019aquesta unitat de la classe obrera es feia necessari tamb\u00e9 establir connexions amb els treballadors de la intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/i>, \u00e9s a dir els professionals liberals i t\u00e8cnics, i els camperols per garantir la possibilitat d\u2019articulaci\u00f3 de la gran alternativa al sistema imperant fins llavors[14]<\/span><\/span><\/a>. En el segon sentit, el de l\u2019educaci\u00f3, que no es deixar\u00e0 d\u2019ampliar en les futures reflexions de Segu\u00ed, calia constituir dins de cada Sindicat \u00danic amb els treballadors de la intel\u00b7lig\u00e8ncia escoles, ja que el moment urgeix i la Hist\u00f2ria ens empeny a estar suficientment capacitats per donar una puntada de peus a tot aquest edifici social corcat que ens encadena, que ens tiranitza, que ens mata, precisament perqu\u00e8 nosaltres volem viure una vida lliure i noble, perqu\u00e8 nosaltres volem, per damunt de tot, el regne de la just\u00edcia social damunt de la terra<\/i>.[15]<\/span><\/span><\/a> <\/i>\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El cam\u00ed de la revoluci\u00f3 es presentava com a imminent pel Noi del Sucre en aquells moment i per tant tamb\u00e9 era urgent superar totes les insufici\u00e8ncies organitzatives i de projecte. Per\u00f2 era un cam\u00ed tra\u00e7at. Els dubtes sobre quina havia de ser l\u2019eina revilucion\u00e0ria, els sindicats, s\u2019havien esva\u00eft completament, malgrat l\u2019atracci\u00f3 que el model bolxevic, el d\u2019una revoluci\u00f3 triomfant, exercia sobre tots els revolucionaris europeus. Per Segu\u00ed, La nostra actitud enfront de la Revoluci\u00f3 Russa, ultrapassant els l\u00edmits de la simpatia, \u00e9s la dels aliats disposat a defensar-la de totes passades. Per\u00f2 aix\u00f2 ens obliga a la submissi\u00f3 (\u2026) ni a l\u2019acceptaci\u00f3 integrals dels m\u00e8todes emprats pels comunistes de l\u2019ex-imperi del Zar[16]<\/span><\/span><\/a><\/i>. De fet, l\u2019admissi\u00f3 explicita de les diferents vies de cada poble per arribar al comunisme, no es sostreia tamb\u00e9 d\u2019una cr\u00edtica, que accentuar\u00e0 en temps posteriors, a les insufici\u00e8ncies del processos revolucionaris alemany, hongar\u00e8s o rus que es vivien en aquells moments. Cr\u00edtica que es centrava, m\u00e9s enll\u00e0 del problema de l\u2019Estat, en el fet que realitzaven la construcci\u00f3 del socialisme no des de la mateixa esfera del mode de producci\u00f3, partint aix\u00ed dels sindicats, sin\u00f3 des de l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i institucional que per ell era una her\u00e8ncia de l\u2019antic m\u00f3n.[17]<\/span><\/span><\/a> Els plantejaments de Segu\u00ed i del nucli d\u2019una part dels dirigents de la CNT catalana s\u2019inscrivien aix\u00ed plenament en els debats que estaven protagonitzant les esquerres radicals europees, majorit\u00e0riament ja enquadrades dins del comunisme bolxevic en aquells moments, a l\u2019entorn del consellisme i el sindicalisme. Nom\u00e9s hi havia dues difer\u00e8ncies radicals davant dels plantejaments italians, francesos o holandesos: en el cas catal\u00e0 i espanyol aquest debat estava pilotat des d\u2019una part de l\u2019anarquisme, cosa que explica que no fos recollit en la codificaci\u00f3 d\u2019aquesta discussi\u00f3 produ\u00efda posteriorment b\u00e0sicament per intel\u00b7lectuals d\u2019arrel marxista; en el cas catal\u00e0 i espanyol el debat i les propostes sobre el canvi revolucionari no eren protagonitzats per una minoria del moviment social i pol\u00edtic, com era el cas de la resta d\u2019Europa, sin\u00f3 per l\u2019organitzaci\u00f3 majorit\u00e0ria del moviment obrer.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La maduraci\u00f3 d\u2019aquest projecte visqu\u00e9 tanmateix un canvi radical de context. A partir de 1920, en una situaci\u00f3 similar a la que es visqu\u00e9 a la resta d\u2019Europa, l\u2019onada revolucion\u00e0ria inaugurada amb la finalitzaci\u00f3 de la Primera Guerra Mundial deix\u00e0 pas a la reacci\u00f3 conservadora. Situaci\u00f3 en la qual emergeix el Segu\u00ed m\u00e9s desconegut, mal interpretat i tamb\u00e9, probablement, el m\u00e9s interessant. Usualment aquest desconeixement o esbiaixament interpretatiu s\u2019ha basat en la consideraci\u00f3 de que Segu\u00ed fou b\u00e0sicament una home d\u2019acci\u00f3, un activista, i que ens deix\u00e0 un llegat faltat de reflexions. El fet, contr\u00e0riament, \u00e9s que en els pocs anys de vida que li quedaven a aquell obrer manual sense una formaci\u00f3 educativa sistem\u00e0tica, produ\u00ed una densa i rica reflexi\u00f3. La nova situaci\u00f3 que s\u2019estava vivint el port\u00e0 a una actualitzaci\u00f3 extraordin\u00e0ria del projecte revolucionari. Actualitzaci\u00f3 que en molts sentits els moviments revolucionaris europeus encara tardarien m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada a incorporar, un cop el feixisme havia esdevingut una realitat indefugible. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Hegemonia, revoluci\u00f3 i front populisme<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
No tan sols es gestava durant els \u00faltims anys de la vida de Salvador Segu\u00ed la possibilitat d\u2019una transformaci\u00f3 radical de la realitat de car\u00e0cter anticapitalista. La patronal catalana, fins llavors en un context defensiu front a les vict\u00f2ries del moviment obrer, iniciava la metabolitzaci\u00f3 dels canvis produint una projecte espec\u00edfic d\u2019ordre social. No era en aquest sentit una mera reacci\u00f3 defensiva que cercava el manteniment de l\u2019ordre social i pol\u00edtic. En el mateix sentit que el moviment feixista itali\u00e0, el progr\u00e9s del qual cap a la conquesta de l\u2019Estat era absolutament coetani al proc\u00e9s que estem descrivint, l\u2019articulaci\u00f3 de la resposta patronal a l\u2019ofensiva obrera adquir\u00ed r\u00e0pidament els tons d\u2019una proposta de transformaci\u00f3 global i radical tant en termes socials com pol\u00edtics.[18]<\/span><\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Els primers signes d\u2019aquest canvi ja es poden registrar al llarg de la Primera Guerra Mundial. En aquell context les principals organitzacions patronals, amb el suport de destacats pol\u00edtics de la Lliga, comen\u00e7aren a defensar amb for\u00e7a al llarg la idea de la substituci\u00f3 del sistema de partits de la Restauraci\u00f3 per una representaci\u00f3 pol\u00edtica corporativa. \u00c9s a dir el pas d\u2019una democr\u00e0cia liberal a una \u201cdemocr\u00e0cia org\u00e0nica\u201d. Proposta de fons que, tanmateix, es combinava amb el suport al projecte de la Lliga Regionalista de transformar Espanya a partir del seu acc\u00e9s al poder i, en menor mesura quan aquest mateix projecte comen\u00e7ava a presentar un cert esgotament, amb l\u2019articulaci\u00f3 de la Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional que pretenia nuclear un front de dretes arreu de l\u2019Estat. El resultat d\u2019aquesta combinaci\u00f3 don\u00e0 els seus fru\u00efts durant la crisi revolucion\u00e0ria de 1917. Les inquietuds colpistes dels militars, amb els que es compartia una ret\u00f2rica antipol\u00edtica, i l\u2019Assemblea de Parlamentaris pilotada per la Lliga Regionalista, com a alternativa al parlament oficial, portaren a Camb\u00f3 al govern conservador de Maura. Un experiment tanmateix que es mostr\u00e0 aviat sense gaire recorregut quan el Maquiavelo de Montserrat<\/i>, com li agradava anomenar-lo Segu\u00ed, sortia del ministeri de foment poc despr\u00e9s. La certesa que calia no canviar el sistema, sin\u00f3 canviar de sistema es feia forta en aquest context entre la patronal catalana. En aquest sentit, en el context de la campanya a favor de l\u2019autonomia de Catalunya, les propostes adquirien una tonalitat m\u00e9s espec\u00edfica. Per Foment del Treball Nacional i la Cambra d\u2019Ind\u00fastria es tractava d\u2019assolir formes de representaci\u00f3 institucional corporatives, tant a nivell catal\u00e0 com estatal, d\u2019il\u00b7legalitzar els sindicats obrers, i de\u00a0 <\/span>crear un nou tipus de sindicat \u00fanic corporatiu format tant per treballadors com per empresaris: \u00e9s a dir per productores.<\/i>\u00a0 <\/span>Projecte que es trob\u00e0 amb l\u2019oposici\u00f3 de les elits espanyoles. Aquestes no estaven disposades a anar a un canvi radical de sistema pol\u00edtic en un moment on encara no vivien, amb la intensitat amb que ho estaven fent les patronals catalanes, la problem\u00e0tica del control social i pol\u00edtic en el marc d\u2019una societat de masses, ni la intensitat de la lluita de classes que s\u00ed que s\u2019experimentava a la Catalunya industrial. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 si aix\u00f2 era aix\u00ed pel que feia al conjunt de l\u2019Estat, el cert \u00e9s que la necessitat de trobar formes de \u201ccontrol\u201d de les noves problem\u00e0tiques socials es f\u00e9u cada cop m\u00e9s urgent per les elits catalanes. De fet, si la nova din\u00e0mica sindical liderada per Segu\u00ed tingu\u00e9 el seu primer camp de proves en el ram de la construcci\u00f3, tamb\u00e9 d\u2019aquest sector \u00e9s d\u2019on va sorgir la resposta. Fou en aquest sentit la patronal d\u2019aquest ram, i del seu principal l\u00edder F\u00e9lix Graupera, la que llen\u00e7\u00e0 el 1918 la proposta d\u2019un nou tipus d\u2019organitzaci\u00f3: la Federaci\u00f3 Patrona. A difer\u00e8ncia de les organitzacions tradicionals anteriors, cercava ser un sindicat \u00fanic de la patronal, en termes mim\u00e8tics a com s\u2019havia articulat el sindicat \u00fanic obrer, amb una caixa de resist\u00e8ncia pr\u00f2pia, l\u2019establiment de llistes negres d\u2019obrers i la confrontaci\u00f3 directe amb els treballadors sindicats, incloent en aquesta confrontaci\u00f3 la utilitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. L\u2019objectiu en primer terme no era altra que acabar amb la CNT i, contr\u00e0riament al pensament conservador fins llavors, no rebutjava la creaci\u00f3 del caos social per assolir en darrer terme l\u2019acompliment del seu programa m\u00e0xim: una sortida autorit\u00e0ria que establ\u00eds un nou model de societat i de pol\u00edtica. Comptava per aconseguir la seva finalitat amb el suport de les grans organitzacions patronals, de la Lliga i la Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional, i amb una base conformada per petits i mitjans empresaris, comerciants i artesans. Suports que es coronaven amb la complicitat \u00a0<\/span>d\u2019un poder\u00f3s aliat en la figura del Capit\u00e0 General de Catalunya durant aquell per\u00edode: Milans del Bosch.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Les noves pr\u00e0ctiques desplegades per aquest nou tipus d\u2019organitzaci\u00f3 es posaren de manifest en el marc de la segona vaga general convocada a Barcelona el mar\u00e7 de 1919, despr\u00e9s de la vict\u00f2ria en la vaga de la canadenca. En aquell moment, amb el suport de la Lliga de Camb\u00f3, i comandats pel primer Comte de God\u00f3 i gerent de La Vanguardia<\/i> milers d\u2019homes armats es reuneixen a Pl. Catalunya. \u00c9s la reaparici\u00f3 de la instituci\u00f3 medieval del Sometent que al llarg d\u2019aquests anys arribar\u00e0 a comptar amb 60.000 efectius sota les ordres del Capit\u00e0 General. Alhora durant els dies de la vaga tamb\u00e9 s\u2019articula un cos parapolicial sota la direcci\u00f3 del ex-policia Bravo Portillo que practicava detencions de militants obrers. Una situaci\u00f3 que comport\u00e0, sota el patrocini del Capit\u00e0 General de Catalunya, l\u2019establiment d\u2019unes forces de repressi\u00f3 no controlades directament per l\u2019Estat. Era massa present en aquest sentit la possibilitat d\u2019un cop d\u2019estat gestat des de Catalunya, portant a la dimissi\u00f3 del govern liberal de Romanones l\u2019abril i a la conformaci\u00f3 d\u2019un nou govern conservador comandat per Antonio Maura. La vaga havia fracassat i en el seu frac\u00e0s havia aparegut quelcom nou. Tanmateix, en aquells moments la CNT no estava encara derrotada i els governs de la restauraci\u00f3 cercaren r\u00e0pidament el restabliment de les garanties constitucionals i la pacificaci\u00f3 de la conflictivitat a Catalunya. S\u2019actuava contra el temor, fundat, que la nova din\u00e0mica inaugurada podia portar a l\u2019establiment d\u2019una dictadura impulsada des de Barcelona. S\u2019assajava aix\u00ed des de l\u2019Estat central un intent d\u2019equilibri entre l\u2019amena\u00e7a revolucion\u00e0ria obrera i l\u2019amena\u00e7a colpista. Un equilibri que burgesia catalana es trobava lluny d\u2019acceptar, cosa que determin\u00e0 el nou pas a seguir.\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La Federaci\u00f3 Patronal despr\u00e9s de convocar un Congr\u00e9s Patronal de tot Espanya a finals d\u2019octubre de 1919, amb el que pretenia estendre el seu programa, formes d\u2019acci\u00f3 i projecte m\u00e9s enll\u00e0 de Catalunya, i aix\u00ed fer-se m\u00e9s forta en relaci\u00f3 a l\u2019Estat, llen\u00e7\u00e0 un ultim\u00e0tum p\u00fablic a tots els treballadors en conflicte en aquells moments: o es produ\u00efa el retorn a la feina el 3 de novembre, amb la suspensi\u00f3 de les 8 hores de jornada laboral inclosa, o es produiria un tancament patronal, un locaut, sobre tots els treballadors de Barcelona. Comen\u00e7ava aix\u00ed una forma d\u2019acci\u00f3 absolutament in\u00e8dita que inicialment va afectar a 140.000 treballadors fins arribar progressivament als 300.000 que es quedaven sense poder treballar. Quan el locaut fini el 26 de gener de 1920, amb una nova caiguda del govern entremig, la patronal catalana s\u2019havia fet amb un objectiu b\u00e0sic: el control de tot l\u2019orde p\u00fablic a Catalunya, veritable obsessi\u00f3 de les classes dirigents catalanes en aquells moments. Una acumulaci\u00f3 de poder en aquest camp que s\u2019anir\u00e0 estenent els propers anys amb la incid\u00e8ncia en els nomenaments de Mart\u00ednez Anido com a Gobernador militar, el Comte de Salvatierra com a Gobernador Civil, substitu\u00eft posteriorment pel mateix Anido, Miguel Arlegu\u00ed com a cap de la policia i Milans del Bosch com a Capit\u00e0 General. Poder sobre el monopoli de la viol\u00e8ncia a Barcelona i a Catalunya que ser\u00e0 alhora complementat amb els efectius del Sometent, els cossos parapolicials, l\u2019acci\u00f3 del terrorisme patronal sobre els militants obrers, l\u2019aplicaci\u00f3 de llei de fugues que legalitzava les execucions i l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una alternativa a la CNT: els sindicats lliures. La CNT ara s\u00ed que entrava en una din\u00e0mica de p\u00e8rdua d\u2019hegemonia en el camp laboral i tal com, perceb\u00e9 el mateix Segu\u00ed, en un nou per\u00edode hist\u00f2ric.\u00a0\u00a0 <\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Tanmateix, aquest control progressiu dels aparells de coerci\u00f3 de l\u2019Estat per part de la burgesia no li garantia encara un segon objectiu primordial: el control de l\u2019orde laboral. Certament la finalitzaci\u00f3 del locaut el 26 de gener de 1920 es f\u00e9u amb l\u2019acceptaci\u00f3 de contractes laborals renovats de dia en dia, per\u00f2 la resist\u00e8ncia obrera amb un car\u00e0cter fortament comunitari i la mateixa necessitat d\u2019estabilitat de l\u2019ordre constitucional, davant del perill d\u2019una situaci\u00f3 que podia acabar amb tot el sistema de la restauraci\u00f3, evitaren l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019autonomia, i pr\u00e0ctica independ\u00e8ncia en all\u00f2 que es referia a l\u2019orde p\u00fablic, de la patronal catalana en aquesta esfera. El fet \u00e9s que si el locaut havia estat un \u00e8xit en l\u2019ofensiva contra el sindicalisme obrer, els intents de cop d\u2019estat i la implantaci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim corporatiu, similar al projecte feixista que estava avan\u00e7ant tamb\u00e9 amb fortes dosis de viol\u00e8ncia en aquells moments a It\u00e0lia, no s\u2019havia assolit. No es comptava en aquest sentit amb el suport i la complicitat del conjunt de les forces miltars espanyoles. De fet, s\u2019inaugurava a partir d\u2019aquell moment una din\u00e0mica que durar\u00e0 tres anys fins a l\u2019establiment el 1923 de la Dictadura de Primo de Rivera, Capit\u00e0 General de Catalunya en el moment de dur a terme el cop que el portaria al poder. Per\u00edode en el qual s\u2019alternaran episodis de major i menor repressi\u00f3, de major i menor control de la patronal sobre la situaci\u00f3, marcats per l\u2019espiral d\u2019acci\u00f3 reacci\u00f3 protagonitzada tant per grups de pistolers de la patronal com pels pistolers anarquistes, amb l\u2019intent de formules intermitges com el retorn de Camb\u00f3 al govern de l\u2019Estat. Tanmateix, en aquesta mar de fons, l\u2019\u00e8xit progressiu de l\u2019estrat\u00e8gia patronal, i la possibilitat que aquest \u00e9s consum\u00e9s amb l\u2019establiment d\u2019una dictadura, portaren a un canvi central en l\u2019acci\u00f3 i pensament de Salvador Segu\u00ed. Front al que ell anomen\u00e0 com \u201cl\u2019Estat catalanitzat\u201d, hagu\u00e9 de desenvolupar un ampli conjunt de canvis estrat\u00e8gics que reactualitzessin el projecte revolucionari en el nou context. Una reflexi\u00f3 que es produ\u00efa en el marc de m\u00e9s de 700 assassinats i milers de presos governatius durant aquest per\u00edode i el mateix empresonament del Noi del Sucre en diversos moments que completaren fins a dos anys de la seva vida.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La percepci\u00f3 del canvi radical de context ja emergeix clarament durant la seva primera detenci\u00f3 en aquest nou per\u00edode. Detenci\u00f3 que s\u2019allarg\u00e0 des dels primers dies del locaut, el 6 de gener de 1920, fins al 22 de juny d\u2019aquell mateix any. Un moment en el qual Ara la patronal preconitza a totes hores i en totes les formes els procediments de la viol\u00e8ncia (\u2026) Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019entronitzaci\u00f3 de la for\u00e7a, de la barb\u00e0rie. Aix\u00f2 acusa la impot\u00e8ncia i la desorientaci\u00f3 del Poder p\u00fablic que, mancat del prestigi necessari per a governar, pret\u00e9n substuir-lo amb l\u2019imperi de la viol\u00e8ncia[19]<\/span><\/span><\/a><\/i>.\u00a0 <\/span>Tanmateix la reacci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del fenomen de la viol\u00e8ncia era prou \u00e0mplia, amb bases socials i aliats prou poderosos, com per plantejar-se la problem\u00e0tica d\u2019una forma m\u00e9s complexe. No es tractava, per part de la proposta revolucion\u00e0ria, d\u2019apostar per un combat tan sols directe a partir d\u2019una hegemonia artificial<\/i> portada pel domini por parte de una minoria inteligente<\/i>. Ara el triomf revolucionari nom\u00e9s podia anara precedit d\u2019un ampli treball en la construcci\u00f3 d\u2019una nova hegemonia malgrat que esta labor que preconizamos a muchos parecer\u00e0 de una lentitud insoportable.[20]<\/span><\/span><\/a><\/i> \u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En aquesta primera fase de la nova situaci\u00f3 la seva reflexi\u00f3 es nucleva a l\u2019entorn de la necessitat de l\u2019alian\u00e7a obrera. Rebutjada fins llavors per la majoria de l\u2019organitzaci\u00f3 confederal la possibilitat d\u2019establir una alian\u00e7a estable amb la UGT, quan Segu\u00ed sort\u00ed de l\u2019estada a la pres\u00f3 viatjar\u00e0 a Madrid amb Salvador Quemades per gestionar la firma d\u2019un pacte amb la UGT que es concretaria l\u2019estiu de 1920. Per\u00f2 el que en el per\u00edode anterior s\u2019havia propugnat com una alian\u00e7a necess\u00e0ria per fer la revoluci\u00f3, era ara pensat en altres termes. Era una alian\u00e7a defensiva en un context on Las asociaciones ptronales han conseguido ejercer la dictadura pol\u00edtica. Ya no son asociaciones econ\u00f3micas, sino esencialmente pol\u00edticas, y su presi\u00f3n ha conseguido que el jurado desapareciera y que el Poder se vuelva loco dando palos de ciego (\u2026) Esta dictadura ha conseguido del poder que se armen los sometenes, que se declaren ilegales los sindicatos y de un momento a otro volver\u00e1n a ser cosa corriente las deportaciones<\/i>.[21]<\/span><\/span><\/a> Calia doncs en aquest context guardar-se tan escrupolosament com es vulgui de la for\u00e7a doctrinal de les diverses escoles i matisos del socialisme militant; (\u2026) \u00e9s innegable que a aquestes altures seria pertorbador i negatiu restar dividits els elements que coincidim en una cosa tan essencial com \u00e9s l\u2019adopci\u00f3 del sistema comunista, com a base de l\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica de la societat naixent i que persist\u00edssim en les nostres rivalitats i lluites intestines, que ens col\u00b7loquen, mancats de cohesi\u00f3 i energia, en la impossibilitat de resistir a la formidable avalanxa dels nostres enemics naturals[22]<\/span><\/span><\/a><\/i>.\u00a0 <\/span>Tanmateix aquesta alian\u00e7a defensiva davant la reacci\u00f3 patronal encara es movia en els par\u00e0metres cl\u00e0ssics dels sindicalisme revolucionari i, en part, del mateix anarcosindicalisme. Era una alian\u00e7a entesa en termes d\u2019unitat de classe i en aquest sentit no es descartava tampoc que el pacte del proletariat, purament circumstancial i defensiu \u2013de moment\u2013 pot convertir-se en uni\u00f3 sagrada per l\u2019assoliment de la integral emancipaci\u00f3 de la classe obrera[23]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Marc cl\u00e0ssic en el qual no fou acceptat per una PSOE que en quedava excl\u00f2s[24]<\/span><\/span><\/a>, al ser considerat de nou un element pol\u00edtic ali\u00e8 al proletariat, com tampoc ho fou finalment pels \u00f2rgans de direcci\u00f3 de la pr\u00f2pia CNT. De fet, el seu frac\u00e0s es f\u00e9u palmari just en el moment de la segona detenci\u00f3 de Salvador Segu\u00ed, amb 64 sindicalistes m\u00e9s, el 23 de novembre de 1920. Moment en el qual, en el context de l\u2019assassinat de l\u2019advocat d\u2019anarquistes Francesc Layret, es declar\u00e0 primer una vaga general a Barcelona i posteriorment arreu d\u2019Espanya contra la repressi\u00f3. Vaga que no fou secundada per l\u2019UGT. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La fallida d\u2019aquesta estrat\u00e8gia , que alhora comport\u00e0 l\u2019estada d\u2019un any i mig del Noi del Sucre a la pres\u00f3 de la Mola de Ma\u00f3 d\u2019on no sortir\u00e0 fins a la primavera de 1922, port\u00e0 a una reflexi\u00f3 m\u00e9s amplia. Aquesta partia de la reactualitzaci\u00f3 de l\u2019anarcosindicalisme, l\u2019establiment d\u2019unes aliances que anessin m\u00e9s enll\u00e0 de la unitat de la classe, en el cam\u00ed cap a l\u2019hegemonia social i pol\u00edtica, i una reconsideraci\u00f3 profunda de la import\u00e0ncia de l\u2019esfera pol\u00edtica. En el primer sentit, la seva confer\u00e8ncia feta a la mateixa pres\u00f3 de la Mola sobre anarquisme i sindicalisme \u00e9s probablement la seva m\u00e9s profunda i amplia aproximaci\u00f3 a aquesta tem\u00e0tica que recull gran part de les seves intu\u00efcions anteriors d\u2019una forma sistem\u00e0tica. Hi ha en ella una demanda clara d\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019anarquisme com a doctrina als processos hist\u00f2rics, car\u00a0 <\/span>L\u2019anarquisme, repetim-ho, no \u00e9s anterior a l\u2019home, perqu\u00e8 si fos aix\u00ed, els anarquistes deixarien de ser espiritualment i moralment el que foren i el que s\u00f3n, per retre culte fan\u00e0ticament al sobrenatural (\u2026) Qualsevol idea que no passi, o no hagi passat pels processos de l\u2019evoluci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que una elucubraci\u00f3 mental<\/i>.[25]<\/span><\/span><\/a> Una adaptaci\u00f3 a nous temps que no implica l\u2019abandonament del projecte revolucionari. Per Segu\u00ed aquest segueix plenament vigent. El sindicalisme ser\u00e0 l\u2019eina de la construcci\u00f3 de la societat futura i alhora l\u2019eina que portar\u00e0 cap ella possibilitant que La revoluci\u00f3 social, amb els nostres sindicats, pot quedar consolidada 24 hores despr\u00e9s del triomf.<\/i> Cosa que efectivament pr\u00e0cticament s\u2019esdevingu\u00e9 l\u2019estiu de 1936 a Catalunya amb el proc\u00e9s de col\u00b7lectivitzacions. De fet les previsions de Segu\u00ed situaven en aquells moments la possibilitat de la revoluci\u00f3 per la d\u00e8cada posterior, ja que\u00a0 <\/span>\u00c9s clar que perqu\u00e8 sigui aix\u00ed <\/i>\u2013la possibilitat de la revoluci\u00f3 social\u2013 ens cal una preparaci\u00f3 extensa i profunda<\/i>. Aquesta preparaci\u00f3 significava pel Noi del Sucre un ampli treball en el camp de la cultura i l\u2019educaci\u00f3. \u00a0<\/span>La seva obsessi\u00f3 pel tema cultural i educatiu, de reforma moral i construcci\u00f3 de les possibilitats de la nova societat, era quelcom que havia travessat totes les seves reflexions des de finals de la Primera Guerra Mundial. Havia estat aix\u00ed quan el Congr\u00e9s de Sants de 1918 aprov\u00e0 un ambici\u00f3s pla, sustentat en una quota fixa dels militants, que havia de comen\u00e7ar per la instauraci\u00f3 de cinc escoles unit\u00e0ries i una de graduada pels obrers i acabar amb la implementaci\u00f3 d\u2019escoles obreres a totes les ciutats catalanes.\u00a0 <\/span>Voluntat que es mantenia quan afirmava que cada sindicat \u00fanic de ram havia d\u2019establir els seus propis centres formatius. Ara anava encara m\u00e9s enll\u00e0 al afirmar que havien de crear les nostres universitats i Ateneus <\/i>com una pe\u00e7a b\u00e0sica per una revoluci\u00f3 que s\u2019allargava en el temps.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
M\u00e9s globalment, de fet, aquest proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 del llegat anarcosindicalista implicava una reconsideraci\u00f3 sobre el paper que jugava el sindicalisme revolucionari respecte a la resta de forces socials i pol\u00edtiques. Es tractava no d\u2019altra cosa que d\u2019assolir una hegemonia social i pol\u00edtica que desactiv\u00e9s l\u2019onada reaccionaria i poss\u00e9s les condicions per la futura revoluci\u00f3. La base per aquesta acci\u00f3 era, tanmateix, una consideraci\u00f3 que diferenciava clarament el comunisme llibertari de la proposta avantguardista bolxevic: Ellos buscan el aprovechamiento de todas las energ\u00edas, poni\u00e9ndolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la multiplicidad y desarrollo de las voluntades lib\u00e9rrimas buscamos la energ\u00eda colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al contrario determinado por esta.<\/i><\/span>[26]<\/span><\/i><\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En aquest sentit, l\u2019an\u00e0lisi que feia Segu\u00ed de la situaci\u00f3 pol\u00edtica era d\u2019una extrema duresa. En un context en el qual ell veia encara molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer a una possible uni\u00f3 de les diverses forces liberals, amb el suport de les forces republicanes, en l\u2019ampliaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, el que s\u2019havia produ\u00eft era el Estado Catalanizado <\/i>on la incorporaci\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic representat per la Lliga havia portar a que el nacionalistes han resultado los incorporadores y el Estado el incorporado[27]<\/span><\/span><\/a><\/i>. En aquest sentit, tant els liberals com les esquerres republicanes havien fracassat completament alhora d\u2019articular un projecte pol\u00edtic de conquesta del poder, produint-se la quiebra absoluta del constitucionalismo y la democracia. Los mismos hombres de izquierda[28]<\/span><\/span><\/a><\/i>. De fet, anant m\u00e9s enll\u00e0, constatava la impossibilitat de que per si soles les esquerres i els liberals redrecessin la situaci\u00f3, car la timidez liberal, la manera vergonzante con que los hombres de las izquierdas act\u00faan en la vida p\u00fablica, aleja toda esperanza de reacci\u00f3n[29]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Constataci\u00f3 que era seguida per una afirmaci\u00f3 que traspassava el camp de l\u2019anarcosindicalisme cl\u00e0ssic: Nosotros, sin embargo, que doctrinalmente no somos dem\u00f3cratas \u2013dem\u00f3cratas burgueses\u2013, somos tal vez los \u00fanicos que pensamos que no hay m\u00e1s que un tratamiento para los males de Espa\u00f1a: la aplicaci\u00f3n amplia de la doctrina liberal[30]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Calia llavors introduir-se en una nova realitat, hemos de dar el salto a una pol\u00edtica, no liberal, sin\u00f3 libertaria, lanzados por encima del c\u00edrculo de sangre y odio que nos oprime[31]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Era certament un salt al buit, pel qual no hi havia precedents en la tradici\u00f3 llibertaria, i que ha portat a moltes confusions, per\u00f2 tampoc hi havia precedents de la situaci\u00f3 que es vivia en aquell moment. Mai l\u2019anarcosindicalisme, ni l\u2019anarquisme, havia esdevingut l\u2019organitzaci\u00f3 i proposta principal de les esquerres d\u2019un pa\u00eds, mai tampoc l\u2019anarcosindicalisme s\u2019havia trobat en una situaci\u00f3 com aquella. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La profunda actualitzaci\u00f3 del projecte revolucionari que havia elaborat el Noi del Sucre l\u2019intent\u00e0 posar en pr\u00e0ctica al sortir de la pres\u00f3 l\u2019abril de 1922. Li restava poc temps de vida, per\u00f2 no deixa de ser impressionant el desplegament de recursos i les innovacions que introdu\u00ed en aquell curt espai de temps. Lluitava contra rellotge intentant impedir un proc\u00e9s que intu\u00efa els podia portar cap a la implantaci\u00f3 d\u2019un nou tipus de dictadura i a la destrucci\u00f3 de la CNT. Calia en aquest sentit, en el camp de l\u2019hegemonia social, sortir de la l\u00f2gica de l\u2019alian\u00e7a organitzativa de la classe radicada en la f\u00e0brica per anar m\u00e9s enll\u00e0. La seva proposta en aquest sentit fou obrir el camp de lluites pel sindicalisme per tal de llevar a cabo una obra constructiva que haya de atraernos precisamente la simpat\u00eda y la adhesi\u00f3n de los elementos que nos son precisos para el triunfo (\u2026) llegaremos a constituir la \u00fanica garant\u00eda de vida para el pa\u00eds, y as\u00ed habremos de ser precisamente los que influyamos en la vida p\u00fablica.[32]<\/span><\/span><\/a><\/i> Es tractava aix\u00ed de ampliar nuestra fuerza pol\u00edtica, nuestra preponderancia en al vida p\u00fablica, en actos que sean de conveniencia general, no exclusivamente obreros.[33]<\/span><\/span><\/a><\/i> Marc en el que proposava l\u2019inici de campanyes contra la carestia de vida centrant-se en la lluita contra els interessos econ\u00f2mics vinculats a l\u2019acaparament de productes alimentaris i a l\u2019habitatge: Esto se apoya principalmente en dos puntos, que se llaman caseros y abastecedores, con tal arraigo en las esferas gubernamentales, que el Gobierno que se atreve con ellos corre peligro de muerte<\/i>. Campanyes que havien d\u2019incloure a tots els assalariats fins arribar a Clases, como lo que en Espa\u00f1a se llama media, que no tienen valor alguno \u2013en nuestro pa\u00eds claro est\u00e1- de lucha y de eficacia en la vida colectiva. Hay que ayudarlas a vivir; hay que estimularlas, a ver si salen de su postraci\u00f3n; hay que hacerlas ver que en vez de una rid\u00edcula parodia de burguesismo deben representar una fuerte corriente de trabajo, que en vez del puntal en que se sostienen sus propios enemigos, deben ser la piqueta que con m\u00e1s ardor socava este r\u00e9gimen de injusticia.[34]<\/span><\/span><\/a> <\/i>\u00a0<\/span>Un proc\u00e9s que havia d\u2019incloure als camperols, en aquest sentit Segu\u00ed estava amatent al proc\u00e9s d\u2019organitzaci\u00f3 sindical rabassaire[35]<\/span><\/span><\/a>, i que tractava de sostreure tota la base social possible a la reacci\u00f3 patronal i fer-la pilotar sobre una nova hegemonia articulada a l\u2019entorn de la classe obrera. Per\u00f2 fer \u201cpol\u00edtica llibertaria i aconseguir crear un marc estable pel desenvolupament del projecte revolucionari, reclamava anar m\u00e9s enll\u00e0 de les aliances socials. \u00a0<\/span><\/i>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/i>\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El pas de l\u2019hegemonia social a l\u2019hegemonia pol\u00edtica no implicava el pas de la CNT, ni dels seus dirigents, a l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica parlamentaria, cosa que hauria cortocircuitat \u00a0<\/span>el projecte de transformaci\u00f3 revolucion\u00e0ria sindical a la llarga, sin\u00f3 constatar tres fets. El primer d\u2019ells era que la patronal havia aconseguit fer-se amb importants ressorts del poder de l\u2019Estat, des dels quals estava aconseguint en la pr\u00e0ctica la destrucci\u00f3 del moviment obrer. El segon era la incapacitat de les esquerres, des dels liberals fins als republicans, per accedir a un poder institucional efectiu. El tercer implicava la consci\u00e8ncia de la for\u00e7a preponderant que tenia la CNT entre les classes populars que, davant la fallida de la resta de projectes pol\u00edtics, la deixava amb la responsabilitat d\u2019impulsar i ajudar a les forces pol\u00edtiques d\u2019esquerra. Constatacions pol\u00e8miques dins del marc de l\u2019anarquisme, ja que implicaven l\u2019assumpci\u00f3 de que la revoluci\u00f3 no era una realitat imminent i que l\u2019organitzaci\u00f3 confederal s\u2019havia d\u2019implicar en l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019una forma molt m\u00e9s amplia del que mai havia propugnat. Segu\u00ed defensava en aquest marc la necessitat d\u2019un marc de llibertats constitucionals pels treballadors, afirmant que \u00a0<\/span>Sea como fuere, lo que quedar\u00e0 a la postre sera la verdad de los hechos, y estos demuestran de una manera harto contundente que los obreros necesitan llenarse sus pulmones de aire y de sol, y por eso no buscan nunca los lugares h\u00famedos y sombr\u00edos donde reina la oscuridad, sino las plazas donde la multitud vegeta esperando su redenci\u00f3n. (\u2026) En la calle est\u00e1 nuestro puesto[36]<\/span><\/span><\/a><\/i>. De fet, en la nova fase que es trobaven \u2013en termes prou gramscians i pr\u00e0cticament coetanis a les reflexions del pensador comunista itali\u00e0\u2013 pel Noi del Sucre la batalla de moviments havia de donar pas a una estrat\u00e8gia de trinxeres: No vamos a asaltar Roma, como los b\u00e1rbaros, sino a invadir las posiciones de la burgues\u00eda para irles substituyendo en ellas[37]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Finalment aquesta posici\u00f3 aconsegu\u00ed el refrendament de l\u2019organitzaci\u00f3 Confederal en la Confer\u00e8ncia de Saragossa celebrada entre el 11 i el 14 de juny de 1922 amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Dictamen Pol\u00edtic, redactat per Joan Peir\u00f3 i impulsat pel mateix Segu\u00ed, Pesta\u00f1a i Josep Viadiu on la CNT es declara subjecte pol\u00edtic no tan sols per fer la revoluci\u00f3 sin\u00f3 en tots els ordres, car essent una organisme netament revolucionari, que rebutja francament i expressament l\u2019acci\u00f3 parlamentaria i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els partits pol\u00edtics, \u00e9s alhora integralment i absolutament pol\u00edtic, perqu\u00e8 la seva missi\u00f3 \u00e9s conquerir els seus drets de revisi\u00f3 i fiscalitzaci\u00f3 de tots els valors de la vida nacional[38]<\/span><\/span><\/a><\/i>.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
De fet, tan sols uns quants dies despr\u00e9s de la sortida de la pres\u00f3 l\u2019abril de 1922 Segu\u00ed an\u00e0 a Madrid a entrevistar-se amb pol\u00edtics, entre els quals el mateix Lerroux, per impulsar aquest nou marc d\u2019actuaci\u00f3, constatant que Es cierto que hay un sentido dominante de rectificaci\u00f3n en la conducta y el prop\u00f3sito de los partidos pol\u00edticos y esto debe ir acompa\u00f1ado de una mayor reflexi\u00f3n y una mayor flexibilidad en la actuaci\u00f3n de nuestras organizaciones[39]<\/span><\/span><\/a>.<\/i> Nivell d\u2019actuaci\u00f3 a l\u2019Estat que havia d\u2019anar acompanyada tanmateix per una actuaci\u00f3 espec\u00edfica a Catalunya que cortocircuit\u00e9s el poder electoral de la Lliga i de la Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional, lligats als interessos de la patronal. En aquest sentit, als darrers mesos de la seva vida el Noi multiplica els contactes entre diferents tend\u00e8ncies pol\u00edtiques per tal d\u2019aconseguir anar cap a la formaci\u00f3 d\u2019Una assemblea de les forces liberals de Catalunya fent la crida Alomar per medi d\u2019un manifest p\u00fablic, creia i segueixo creient que fora un acte transcendental (\u2026) La campanya que fem amb en Domingo est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 augurem que estaria millor una campanya que naix\u00e9s amb la m\u00e0xima generositat i emoci\u00f3, del contrari nom\u00e9s es far\u00e0 una obra personalista (\u2026) S\u2019ha de cridar a tothom, no \u00e9s t\u00e9 de tancar el pas a ning\u00fa; sols aix\u00ed se sabr\u00e0 qui vol contribuir-hi o no (\u2026) Per aix\u00f2 cal que la campanya al comen\u00e7ament sia impersonal. Sols aix\u00ed es donar\u00e0 l\u2019opini\u00f3, la sensaci\u00f3 d\u2019una cosa honrada i seriosa (\u2026) la gent vol una cosa de matisos, amb nosaltres potser com la nota m\u00e9s aguda, per\u00f2 falten les tonalitats m\u00e9s suaus que la gent no veu perqu\u00e8 en realitat no hi s\u00f3n, no actuen; per aix\u00f2 vos dic que el moviment ha de ser integral i convergent<\/i>.[40]<\/span><\/span><\/a> <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019\u00faltim Segu\u00ed, en aquest sentit, ha portat a moltes especulacions tant en all\u00f2 que es referia a la seva posici\u00f3 personal en aquest proc\u00e9s, com a la possible evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica que implicava aquest intent d\u2019hegemonitzar el m\u00f3n pol\u00edtic. Sobre el primer fet s\u2019ha insistit molt, des de diverses posicions que en aquells moments s\u2019estava gestant el pas del Noi del Sucre a la pol\u00edtica parlamentaria[41]<\/span><\/span><\/a>. Una possibilitat que ell mateix neg\u00e0 en reiterades ocasions, afirmant que aquest pas portaria a l\u2019abandonament del camp revolucionari.[42]<\/span><\/span><\/a> Sobre el segon s\u2019ha reclamat, en alguns casos ja en una data molt propera a la seva mort, la figura de Segu\u00ed com la mostra d\u2019una evoluci\u00f3 cap una tend\u00e8ncia pol\u00edtica determinada. Aix\u00ed es f\u00e9u des del camp marxista en el cas de l\u2019Uni\u00f3 Socialista de Catalunya[43]<\/span><\/span><\/a> que acabaria donant lloc al PSUC o el Bloc Obrer i Camperol que esdevindria en el POUM[44]<\/span><\/span><\/a>. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 on aquesta operaci\u00f3 ha tingut majors implicacions per la figura de Segu\u00ed ha estat en el camp del catalanisme pol\u00edtic. En aquest cas es confronta a un Segu\u00ed catal\u00e0 i catalanista, que escrivia en la nostra llengua <\/i>segons Josep M. Poblet[45]<\/span><\/span><\/a> o que constitu\u00efa un dels tipus m\u00e9s acusats de catal\u00e0 racial <\/i>segons Rovira i Virgili[46]<\/span><\/span><\/a>, o b\u00e9, per no seguir, d\u2019una catalanitat que li sortia pels ulls, per la parla, pel gest <\/i>en boca de Pere Foix[47]<\/span><\/span><\/a>, amb la consideraci\u00f3 de la CNT com a una organitzaci\u00f3 conformada essencialment per migrants \u201cestranys\u201d a la realitat catalana. La seva mort hauria comportat en aquest sentit la desaparici\u00f3 de la possibilitat de portar a les masses obreres a sentir-se catalanes, era el l\u00edder \u00fanic d\u2019un moviment obrer genu\u00efnament catal\u00e0[48]<\/span><\/span><\/a><\/i>. Una imatge que en el catalanisme s\u2019ha mantingut fins al present quan admet la tradici\u00f3 llibertaria abans que fossin espanyolitzats, despr\u00e9s de l’assassinat del Noi del Sucre[49]<\/span><\/span><\/a><\/i>, com ens recordava Enric Vila en un article El Punt<\/i> recentment. Una imatge que utilitza la pr\u00f2pia mem\u00f2ria del Noi del Sucre, present durant molts anys en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de les classes populars de Catalunya, contra l\u2019anarcosindicalisme posterior. En aquesta cam\u00ed s\u2019ha intentat defensar en termes pol\u00edtics un Segu\u00ed proper a l\u2019assoliment de la independ\u00e8ncia de Catalunya en un per\u00edode on pr\u00e0cticament ning\u00fa, ni els propis catalanistes, eren independentistes. Tot aix\u00f2, sigui dit de pas, basat en una gran confusi\u00f3: un discurs atribu\u00eft al Noi del Sucre, curiosament el m\u00e9s reprodu\u00eft dels que va fer, que en realitat \u00e9s obra d\u2019una reconstrucci\u00f3 feta el 1949 i publicada el 1957. El discurs original realitzat a Madrid el 1919 i publicat en una revista pr\u00f2xima al mateix Segu\u00ed, mostra una sentit clarament contrari al que se li ha atribu\u00eft posteriorment.[50]<\/span><\/span><\/a> El cert \u00e9s que Segu\u00ed era catal\u00e0 no genera cap mena de dubtes, m\u00e9s enll\u00e0 del tipus racial que tingu\u00e9s, com tampoc en genera que ho era la CNT a Catalunya, altra cosa \u00e9s que fos catalanista. Si Segu\u00ed mostr\u00e0 alguna simpatia cap a alguna corrent pol\u00edtica, que no es mogu\u00e9s directament en el camp de l\u2019anarcosindicalisme o el sindicalisme revolucionari, no fou altra que el republicanisme federal d\u2019arrel pimargalli\u00e0. Cosa que, a la vegada, era absolutament normal en un per\u00edode on Pi i Margall formava part del santoral anarquista. Hagu\u00e9s estat m\u00e9s f\u00e0cil fer una operaci\u00f3 d\u2019aquest tipus amb Federica Monsteny i el seu discurs, aquest s\u00ed clarament pancatal\u00e0, Almog\u00e0vers! <\/i>Per\u00f2 aix\u00f2, amb una dirigent de la FAI i al llarg de la guerra civil, hauria cortocircuitat masses miratges. \u00a0<\/span><\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Tanmateix el que es sostrau en part d\u2019aquesta construcci\u00f3 del mite de Segu\u00ed com a un mite legitimador de formacions pol\u00edtiques, ja sigui en aquest cas en el camp del marxisme o del catalanisme d\u2019esquerres, \u00e9s moltes vegades, encara que no sempre, la visi\u00f3 de les posicions anarcosindicalistes com un estat d\u2019immaduresa que en la mesura que es desenvolupen \u00e8xitosament evolucionen cap una altra cosa. Per\u00f2 Salvador Segu\u00ed no era pot\u00e8ncia, sin\u00f3 acte. De fet, de la mateixa manera que la CNT d\u2019aquest per\u00edode, va estar molt per sobre dels republicans, els nacionalistes o les primeres expressions del marxisme a Catalunya durant els anys vint. M\u00e9s quan totes elles es movien al mig d\u2019una gran precarietat organitzativa i de projecte durant els anys vint. Va ser el primer dirigent de la principal organitzaci\u00f3 obrera a Catalunya i a Espanya, amb un poder sense parang\u00f3 fins llavors en el camp de les organitzacions de les classes populars. La seva mesura no s\u2019estableix en l\u2019especulaci\u00f3 sobre possibles evolucions cap a altres espais, en tot cas \u00e9s des d\u2019aquestes tradicions que es cercava en ell un espai de legitimaci\u00f3 i possibilitat d\u2019acci\u00f3.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
No seguirem tanmateix, per temptador que sigui, per aquest cam\u00ed sobre les mem\u00f2ries de Segu\u00ed. Com deia el seu company, Josep Viadiu, anys despr\u00e9s, Desde luego, no vamos a hacer piruetas alrededor del cad\u00e1ver de Segu\u00ed. Por respeto a \u00e9l y a nosotros mismos, no podemos ni debemos permitirnos tal desahogo. No nos cabe profetizar lo que pensar\u00eda hoy ni como juzgar\u00eda el momento actual. Solamente podemos hablar de lo que pensaba y hac\u00eda cuando a\u00fan viv\u00eda[51]<\/span><\/span><\/a><\/i>. I el fet \u00e9s que Segu\u00ed va morir un 10 de mar\u00e7 de 1923, ara fa noranta anys. Mort en mans d\u2019un pistoler d\u2019una patronal que volia impedir el desenvolupament d\u2019una estrat\u00e8gia que posava en perill el seu propi projecte. El mateix any de la mort del Noi del Sucre finalment un Capit\u00e0 General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el suport de la patronal, les forces d\u2019ordre de Catalunya i ara tamb\u00e9 les d\u2019Espanya, aconseguia imposar una dictadura. Amb ella vingu\u00e9 la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de la CNT, la del pluralisme pol\u00edtic i, finalment, la instauraci\u00f3 d\u2019un parlament corporatiu, alhora que el sometent es convertia en una organitzaci\u00f3 oficial i s\u2019estenia a tot l\u2019Estat. Tanmateix el llegat de Segu\u00ed i de tota la generaci\u00f3 que havia estat al capdavant del sindicalisme durant aquells agitats anys pervisqu\u00e9 i trob\u00e0 un nova primavera ja als anys trenta. <\/i>\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Pocs dies abans de la seva mort, celebr\u00e0 el seu \u00faltim m\u00edting on, malgrat tot, seguia sent ell al complert. Eren les 11 del mat\u00ed a la sala on s\u2019havia de realitzar de Tarragona i tan sols hi eren presents 14 persones. Tanmateix els organitzadors van decidir, sobretot per impuls de Manuel Buenacasa a que el Noi anomenava \u201cel ma\u00f1o\u201d, que Segu\u00ed parl\u00e9s. Es decid\u00ed a fer tan sols l\u2019ABC del que era l\u2019organitzaci\u00f3 sindical, prometen tornar un altre dia on \u201cxerrarem d\u2019altres coses m\u00e9s importants\u201d. Comen\u00e7\u00e0 a parlar, primer, com sempre, de forma pr\u00e0cticamanent inaudible con calma amorosa. Pero a medida que se adentra en el tema el orador se anima y, seg\u00fan su costumbre, el tono de la voz privilegiada sube gradualmente, y el hombre se entusiasma, como si el inmenso local estuviera abarrotado de gente. Y es que Segu\u00ed, cuando se met\u00eda en las honduras de un tema, hablaba con el mismo calor comunicativo a diez como a diez mil individuos. (\u2026) Por otra parte, un peque\u00f1o defecto en sus ojos risue\u00f1os le imped\u00eda ver, normalmente, a la gente que ten\u00eda delante. (\u2026) El caso es que, el vozarr\u00f3n fuerte y abaritonado del orador, que se dejaba o\u00edr fuera del local mismo \u2013nada de micr\u00f3fonos en aquella \u00e9poca- despert\u00f3 la curiosidad de los paseantes de la rambla tarraconense (\u2026) A la una y media de la tarde, la sala abarrotada, sin que un solo oyente la abandonase, por lo del acostumbrado vermouth. Segu\u00ed (\u2026) dio fin a su discurso gritando las palabras de siempre: \u201cCompanys ja he acabat\u201d.<\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Una estruendosa ovaci\u00f3n del publico, puesto en pie, aclam\u00f3 delirante al orador que tan maravillosamente interpret\u00f3 el sentimiento de un pueblo. (..) Segu\u00ed, enjuagando el sudor de su frente y soprendido por aquella tempestad de aplausos (\u2026) comprendi\u00f3 lo que antes no comprendiera (\u2026) me abraz\u00f3, fuertemente emocionado, dici\u00e9ndome, con amor de buen hermano: Moltes gr\u00e0cies ma\u00f1o![52]<\/span><\/span><\/a><\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
Poc despr\u00e9s s\u2019apaguen les llums d\u2019aquesta vida i Segu\u00ed \u00e9s assassinat. Queden les seves paraules. No sabem quines foren les d\u2019aquest \u00faltim discurs, per\u00f2 \u00e9s igual, ens podem quedar amb totes les altres. Una entre d\u2019altres, les que comunicava als seus companys al acabar la seva llarga confer\u00e8ncia sobre anarquisme i sindicalisme, \u00e9s a dir sobre la seva pr\u00f2pia vida, al Castell de La Mola de Ma\u00f3 el 31 de desembre de 1920, lloc on hagu\u00e9 de romandre m\u00e9s d\u2019un any de la seva vida: <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
I ara, amics meus, deixeu-me que aquest vespre digui les darreres paraules (\u2026) Moltes han de ser les nits que ens reunim com ara, per tal que ens sentim m\u00e9s nostres; per tal que aprenguem a estimar-nos. <\/span><\/i><\/div>\n
Avui l\u2019atzar ens ha reunit en aquesta pres\u00f3. Dem\u00e0 el deure ens tornar\u00e0 a reunir. I sempre, avui o dem\u00e0, plegades o separades les nostres persones, hem d\u2019elevar el cor i el pensament per damunt de tot el que ens envolta. Nom\u00e9s aix\u00ed ser\u00e0 possible triomfar. <\/span><\/i><\/div>\n
Us deia que cal tenir const\u00e0ncia en el prop\u00f2sit, perqu\u00e8 si aquests lleugers accidents de la lluita ens fessin desmaiar, seria impossible la realitzaci\u00f3 dels nostres ideals.<\/span><\/i><\/div>\n
Confian\u00e7a en nosaltres mateixos, perqu\u00e8 significa seguretat, i significa honradesa, i significa bondat de prop\u00f2sit. <\/span><\/i><\/div>\n
No cregueu en els homes quan creure en els homes signifiqui hipoteca de la vostra voluntat, per\u00f2 creieu en cada un de vosaltres.<\/span><\/i><\/div>\n
I no desesperem, que el calvari a rec\u00f3rrer ha de ser llarg.<\/span><\/i><\/div>\n
\n

 <\/p>\n

\n
\n
[1]<\/span><\/span><\/span><\/a>D\u2019Ors, Eugeni, \u201cGloses de la Vaga\u201d, 15 d\u2019abril de 1919.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[2]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl Congreso Regional y la organitzaci\u00f3 obrera de Catalu\u00f1a\u201d, Solidaridad Obrera, <\/i>3 de setembre de 1918. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits<\/i>, Edicions 62, Barcelona, 1975.\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[3]<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201cParlamento con el Noy del Sucre\u201d, Heraldo de Madrid<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits\u2026<\/i><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[4]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl sindicalismo en Catalu\u00f1a\u201d, discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[5]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cMisi\u00f3n del sindicalismo\u201d, Solidaridad Obrera<\/i>, 30 de desembre de 1916. Veure tamb\u00e9: Salvador Segu\u00ed \u201cPor qu\u00e8 soy sindicalista\u201d, Solidaridad Obrera<\/i>, 5 de gener de 1917. Reprodu\u00efts a: Elorza, A., Articulos Madrile\u00f1os de Salvador Segu\u00ed<\/i>, Cuadernos para el Dialogo, Madrid, 1976.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[6]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cLa tragedia que pasa\u201d, Solidaridad Obrera<\/i>, 17 de gener de 1917. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits\u2026<\/i><\/span><\/div>\n
\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[7]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cDesde Francia (I)\u201d, Solidaridad Obrera, <\/i>13 d\u2019octubre de 1917. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits\u2026<\/i><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[8]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cDesde Francia (II)\u201d, Solidaridad Obrera, <\/i>1 de novembre de 1917. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits\u2026<\/i><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[9]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cMitin de clausura del congreso de la Conferencia Regional del Trabajo\u201d, Solidaridad Obrera, <\/i>3 d\u2019agost de 1918. Reprodu\u00eft a: Moles, I., Salvador Segu\u00ed. Escrits\u2026<\/i><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[10]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl sindicalismo en Catalu\u00f1a\u201d, discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[11]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[12]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid<\/span>.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[13]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[14]<\/span><\/span><\/span><\/a>Confederaci\u00f3n Nacional del Trabajo, Memoria del Congreso celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid, los d\u00edas 10 al 18 de diciembre de 1919,<\/i> Barcelona, 1932, pp. 367-372.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[15]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl sindicalismo en Catalu\u00f1a\u201d, discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[16]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid.<\/span><\/i><\/div>\n<\/div>\n
\n
[17]<\/span><\/span><\/span><\/a>Confederaci\u00f3n Nacional del Trabajo, Memoria del Congreso celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid, los d\u00edas 10 al 18 de diciembre de 1919,<\/i> Barcelona, 1932, pp. 367-372; Salvador Segu\u00ed, \u201cEl sindicalismo en Catalu\u00f1a\u201d, discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
[18]<\/span><\/span><\/span><\/a>Pel conjunt d\u2019aquest proc\u00e9s: Bengochea, S., El locaut patronal de Barcelona (1919-1920)<\/i>, Curial, Barcelona 1998.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[19]<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201cHabla Salvador Segu\u00ed. Posici\u00f3n del sindicalismo ante los principales problemas de Espa\u00f1a\u201d, La Voz<\/i>, 4 de setembre de 1920.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[20]<\/span><\/span><\/span><\/a>Veure: \u201cHablando con Salvador Segu\u00ed\u201d, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 20 d\u2019abril de 1920; Salvador Segu\u00ed, \u201cHacia el comunismo\u201d, Espa\u00f1a Nueva<\/i>, 25 d\u2019octubre de 1920.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[21]<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201cLa Uni\u00f3n de proletarios. Lo que dice Salvador Segu\u00ed\u201d, Hoy<\/i>, 3 d\u2019agost de 1920.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[22]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cConsideraci\u00f3n sobre la alianza circunstancial del proletariado espa\u00f1ol\u201d, La Internacional<\/i>, 21 d\u2019octubre de 1920. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
[23]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[24]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cPor la fusi\u00f3n del proletariado Espa\u00f1ol\u201d, Espa\u00f1a Nueva, 1 de setembre de 1920.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[25]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cAnarquisme i sindicalisme\u201d, dins de: Salvador Segu\u00ed. Su vida, su obra<\/i>, Solidaridad Obrera, Par\u00eds, 1960.<\/span>En endavant totes les cites que no s\u2019indiquin espec\u00edficament provenen d\u2019aquest text.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[26]<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201cManifestaciones de Salvador Segu\u00ed\u201d, Vida Nueva, <\/i>13 de desembre de 1921.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[27]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl catalanismo y la pol\u00edtica espa\u00f1ola\u201d, Vida Nueva, <\/i>14 de desembre de 1921<\/span>. <\/span>Veure tamb\u00e9 per aquest tema: Salvador Segu\u00ed, \u201cLa ficci\u00f3n catalanista\u201d, Vida Nueva<\/i>, 15 de juiol de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[28]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cPor que estamos presos\u201d, Vida Nueva<\/i>, 23 de desembre de 1921.<\/span>\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[29]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl catalanismo y la pol\u00edtica espa\u00f1ola\u201d, Vida Nueva, <\/i>14 de desembre de 1921<\/span>.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[30]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cPor que estamos presos\u201d, Vida Nueva<\/i>, 23 de desembre de 1921.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[31]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEl circulo de Sangre y Odio\u201d, Vida Nueva<\/i>, 29 de desembre de 1921.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[32]<\/span><\/span><\/span><\/a> \u201c<\/span>Hablando con Salvador Segu\u00ed de la futura actuaci\u00f3n sindical\u201d, Vida Nueva, <\/i>18 d\u2019abril de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[33]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cLos efectivos de la Confederaci\u00f3n y su fuerza pol\u00edtica\u201d, Vida Nueva,<\/i>27 d\u2019abril de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[34]<\/span><\/span><\/span><\/a>Ibid.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[35]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cVeritable irredentisme\u201d, La Terra<\/i>, 15 de desembre de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[36]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cEn nuestro puesto\u201d, Cultura i Acci\u00f3n<\/i>, n\u00famero 8, 4 de novembre de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[37]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cSobre reorganitzaci\u00f3 confederal. Discurso m\u00edting de Valencia\u201d, Vida Nueva<\/i>, 1 de maig de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[38]<\/span><\/span><\/span><\/a> \u201c<\/span>Dictamen sobre la posici\u00f3n de la CNT ante la Pol\u00edtica Nacional en el pleno de Zaragoza\u201d, El Sol<\/i>, 16 de juny de 1922.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
[39]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed, \u201cSobre reorganitzaci\u00f3 confederal. Discurso m\u00edting de Valencia\u201d, Vida Nueva<\/i>, 1 de maig de 1922.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[40]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed \u201cCarta escrita el 24 d\u2019octubre de 1922 des de Saragossa\u201d, L\u2019Opini\u00f3<\/i>, 6 de juny de 1930.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[41]<\/span><\/span><\/span><\/a>Per veure\u2019n dos exemples en pols absolutament oposats: Foix, P., Ap\u00f2stols i mercaders<\/i>, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1976, pp. 94-97; Urales, F., \u201c\u00bfDe qui\u00e9n fue Salvador Segu\u00ed?, La Revista Blanca<\/i>, abril de 1924; Urales, F., Mi vida, <\/i>vol. III, Publicaciones de la Revista Blanca, Barcelona, 1930, pp 203- 243<\/span><\/i><\/div>\n<\/div>\n
\n
[42]<\/span><\/span><\/span><\/a>Veure, per exemple: \u201cHablando con el Noy del Sucre, El Heraldo<\/i>, 4 d\u2019octubre de 1919; \u201cLa Uni\u00f3n de proletarios. Lo que dice Salvador Segu\u00ed\u201d, Hoy<\/i>, 3 d\u2019agost de 1920.<\/span>\u00a0 <\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[43]<\/span><\/span><\/span><\/a>L\u2019origen en aquest cas es troba en Serra i Moret fundador de la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, partit que ja en els seus inicis reclama la mem\u00f2ria de Segu\u00ed, i s\u2019ha mantingut fins a l\u2019actualitat: VVAA, Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, <\/i>Editorial Mediterr\u00e0nia, Barcelona, 1999, p. 45<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[44]<\/span><\/span><\/span><\/a>Arquer, J., Salvador Segui (Noi del Sucre), 1887 – 1923: Treinta y seis a\u00f1os de una vida<\/i>, Barcelona, 193?.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[45]<\/span><\/span><\/span><\/a>Poblet, J.M., Vida i mort de Llu\u00eds Companys<\/i>, P\u00f2rtic, Barcelona, 1976, p. 103.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[46]<\/span><\/span><\/span><\/a>Rovira i Virgili, A., Siluetes de Catalans<\/i>, Editorial Barcino, Barcelona, 1999.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[47]<\/span><\/span><\/span><\/a>Foix, P., Ap\u00f2stols i mercaders<\/i>\u2026, p. 98<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[48]<\/span><\/span><\/span><\/a>Dom\u00e8nec de Bellmunt, Llu\u00eds Companys, <\/i>Foc Nou, Tolosa de Llenguadoc, 1945.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[49]<\/span><\/span><\/span><\/a>Enric Vila Delcl\u00f2s, La CUP, El Punt Avui, 25 de desembre de 2012.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[50]<\/span><\/span><\/span><\/a>El text publicat el 1957, sense esmentar la font, mant\u00e9 difer\u00e8ncies substancials, fins a transformar-ne el sentit, amb l\u2019original de 1919. Tanmateix fou aquesta versi\u00f3 de 1957 la que fou reprodu\u00efda com a bona en la majoria de llibres que en feien refer\u00e8ncia. Pel text de 1957, veure: Foix, P. Ap\u00f2stols i mercaders\u2026<\/i>, pp. 99 \u2013 101. Per veure l\u2019original publicat a Espa\u00f1a Nueva<\/i> el 1919, publicaci\u00f3 que en aquells moments era pr\u00f2xima a la direcci\u00f3 de la CNT i on Segu\u00ed col\u00b7labor\u00e0 varies vegades, es pot trobar a: Elorza, A., Articulos Madrile\u00f1os de Salvador Segu\u00ed<\/i>, Cuadernos para el Dialogo, Madrid, 1976, pp. 47 \u2013 60.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
[51]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed. Su vida, su obra<\/span><\/i>, Solidaridad Obrera, Par\u00eds, 1960, p.22.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
[52]<\/span><\/span><\/span><\/a>Salvador Segu\u00ed. Su vida, su obra<\/span><\/i>, Solidaridad Obrera, Par\u00eds, 1960, pp. 99 – 100.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Font Junius <\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEllos buscan el aprovechamiento de todas las energ\u00edas, poni\u00e9ndolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la multiplicidad y desarrollo de las voluntades lib\u00e9rrimas buscamos la energ\u00eda colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al contrario determinado por \u00e9sta\u201d (Salvador Segu\u00ed, 13 de desembre de 1921) S\u2019aixec\u00e0 i es decid\u00ed a parlar. Abans … <\/p>\n

Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11790,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[663],"class_list":["post-11788","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anarcosindicalisme","tag-salvador-segui"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11788"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11788\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}