{"id":11489,"date":"2014-03-11T21:14:17","date_gmt":"2014-03-11T20:14:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cgtvalencia.org\/?p=11489"},"modified":"2014-03-11T21:14:17","modified_gmt":"2014-03-11T20:14:17","slug":"salvador-segui-en-el-91-aniversari-del-seu-assassinat-anarquisme-i-sindicalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2014\/03\/11\/salvador-segui-en-el-91-aniversari-del-seu-assassinat-anarquisme-i-sindicalisme\/","title":{"rendered":"Salvador Segu\u00ed (en el 91 aniversari del seu assassinat): \u00abAnarquisme i sindicalisme\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><strong><em>(Fa 91 anys els pistolers de la patronal catalunyesa van assassinar Salvador Segu\u00ed, el Noi del Sucre. Els mateixos que avui ens expremen i demanen desregulaci\u00f3 de tot per xuclar-nos millor la sang. Per recordar-lo, com el que era, anarquista i sindicalista, res millor que la confer\u00e8ncia de la Mola de Ma\u00f3, el 31 de desembre de 1920, amb el t\u00edtol d'\u00bbAnarquisme i sindicalisme\u00bb).<\/em><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><em>Salvador Segu\u00ed<\/em> Rubinat (Tornabous, 23 de diciembre de 1886 &#8211; Barcelona, 10 de marzo de 1923).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-11490\" src=\"http:\/\/www.cgtvalencia.org\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/bm9pbm9p_260653_2639_1.jpg\" alt=\"bm9pbm9p_260653_2639_1\" width=\"640\" height=\"424\" \/><\/p>\n<p><strong>Anarquisme i sindicalisme<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s creen\u00e7a general que el Sindicalisme no significa res. Els equ\u00edvocs que al voltant d\u2019aquesta negaci\u00f3 s\u2019han format s\u00f3n tants, i alguns de tal magnitud, que conv\u00e9, cal, d\u2019una vegada per sempre, desfer-los, destruir-los.<\/p>\n<p>Que el Sindicalisme no \u00e9s res, no seria res, sense l\u2019espiritualitat irradiada de l\u2019anarquisme, com afirmen alguns, \u00e9s condicionalment veritat. Per\u00f2 nom\u00e9s condicionalment.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019anarquisme.<br \/>\nAnarquisme \u00e9s una gradaci\u00f3 del pensament hum\u00e0. Dir\u00edem, millor, que \u00e9s la gradaci\u00f3 m\u00e9s alta del pensament hum\u00e0 \u00c9s una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de les diverses fases que, a trav\u00e9s del temps, han patit les idees, passades pel sed\u00e0s del sentiment.<br \/>\nTotes les idees no s\u00f3n res sense els homes que les creen. Si els homes no les creessin no existirien. Per tant, doncs, les idees han estat determinades pels homes.<br \/>\nL\u2019anarquia, repetim-ho, no \u00e9s anterior a l\u2019home, perqu\u00e8 si fos aix\u00ed, els anarquistes deixarien de ser, espiritualment i moralment, el que foren i el que s\u00f3n, per retre culte fan\u00e0ticament al sobrenatural. <em>(Continua)<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div>En aquest cas no es diferenciarien els principis an\u00e0rquics dels principis deistes.<br \/>\nI, precisament, perqu\u00e8 les idees s\u00f3n creades per l\u2019home, concebudes per l\u2019home, tenen consist\u00e8ncia i valor hum\u00e0. En cas contrari, ja ho hem dit, res no serien; res no valdrien. Serien, s\u00ed, un valor negatiu. Serien una negaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia dels homes. Concretem.<br \/>\nQualsevol idea que no passi o no hagi passat pels processos de l\u2019evoluci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que elucubracions mentals.<br \/>\nL\u2019anarquisme degu\u00e9 passar per aquest proc\u00e9s evolutiu que parlem. Si no fos aix\u00ed, no es concebria l\u2019anarquia com a manifestaci\u00f3 humana. Hem de tenir en compte tamb\u00e9 una altra cosa. Que totes les idees, tant les m\u00e9s modestes com les m\u00e9s agosarades, han patit aquest proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3. Ho demostra el fet que ni una sola de les concebudes ha estat portada a la pr\u00e0ctica, s\u2019ha plasmat en realitats, en la seva concepci\u00f3 primitiva, en la seva integritat i puresa. Aix\u00ed les religions; totes les concepcions filos\u00f2fiques, econ\u00f2miques \u00a1 pol\u00edtiques. Aix\u00ed les nostres idees.<br \/>\nFins i tot algunes, de la concepci\u00f3 a la realitzaci\u00f3, han deixat en el tr\u00e0nsit bocins dels seus principis.<br \/>\nAra b\u00e9 com amb m\u00e9s fe Iluitem i com m\u00e9s integrament sigui plantejada la lluita, m\u00e9s aviat i m\u00e9s feli\u00e7ment s\u2019arribar\u00e0 a la realitzaci\u00f3 de les idees. Al contrari, tardaran m\u00e9s a realitzar-se com m\u00e9s indiferents siguem.<br \/>\nPer\u00f2 tingueu en compte tamb\u00e9, no ho oblideu, perqu\u00e8 el desengany seria funest, que les idees perden la integritat de la concepci\u00f3 origin\u00e0ria de la mateixa manera que totes les idees es bifurquen, per tal que es pugui dur a la pr\u00e0ctica, m\u00e9s o menys tard, pels nous camins oberts, el de realitzaci\u00f3 m\u00e9s immediata.<br \/>\nUna idea pot donar marge a noves concepcions ideol\u00f2giques; a noves exposicions. Pot ser motiu per crear organitzacions que, basant-se en la concepci\u00f3 espiritual de la mateixa idea, en cre\u00ef de noves. I encara que fonamentalment no siguin les mateixes, no es poden diferenciar en res.Aix\u00f2 passa amb el Sindicalisme. Perqu\u00e8 l\u2019anarquisme, assentant aquesta afirmaci\u00f3, don\u00e0 lloc al Sindicalisme.<br \/>\nEl Sindicalisme \u00e9s la base, l\u2019orientaci\u00f3 econ\u00f2mica de l\u2019anarquisme. Diguem que n\u2019\u00e9s la concepci\u00f3. L\u2019anarquia no \u00e9s un ideal de realitzaci\u00f3 immediata.<br \/>\nNo el limita res. Per la seva extensi\u00f3 espiritual, \u00e9s infinit. Per a la seva implantaci\u00f3, no t\u00e9 lloc ni temps. En l\u2019ordre social de les idees, els homes no aconseguiran dominar-lo mai.<br \/>\nFem una altra afirmaci\u00f3 referent a l\u2019anarquisme, i \u00e9s:<br \/>\nque essent la concepci\u00f3 ideal de la vida dels homes, no arribar\u00e0 a tenir realitzaci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s una perfecci\u00f3 tal del pensament que per tenir-ne li cal passar per les fases del definitiu.<br \/>\nAl contrari del que ha passat amb les religions positives, que donaren formes tangibles a tot all\u00f2 que es proposaren que en tingu\u00e9s, l\u2019anarquisme, pels motius abans exposats, no ho pot fer.<br \/>\nAdmetent que l\u2019anarquisme, a trav\u00e9s dels temps, pogu\u00e9s ser una realitat, no dubteu que abans donar\u00e0 marge a la creaci\u00f3 d\u2019altres concepcions i altres escoles, nades, evidentment, de la concepci\u00f3 primitiva de la idea.<br \/>\nL\u2019anarquisme no arribar\u00e0 a fer-se realitat en la seva veritable filosofia. Seria tant com definir-lo i limitar-lo. I aix\u00f2, no.<br \/>\nL\u2019anarquisme no t\u00e9 un origen material. No neix en un punt per morir en un altre. \u00c9s propi de la intel\u2022lig\u00e8ncia i del sentiment. \u00c9s la suma, com d\u00e8iem, de perfeccions humanes.<br \/>\nPer aix\u00f2, Anarquisme \u00e9s ja Individualisme. De la mateixa manera que aquell ideal en la seva integritat \u00e9s individualista, hi ha tamb\u00e9 la concepci\u00f3 col.lectivista que accepta les coses m\u00e9s f\u00e0cilment realitzables de l\u2019anarquisme.<br \/>\n\u00c9s innegable, per tant, que la nostra organitzaci\u00f3, que el Sindicalisme, \u00e9s fill espiritual de l\u2019Anarquisme.<br \/>\nI quin significat t\u00e9 el Sindicalisme?<br \/>\nHist\u00f2ricament, \u00e9s el resultat i una condensaci\u00f3 del proc\u00e9s del pensament; ideol\u00f2gicament, \u00e9s la condensaci\u00f3 del pensament, al qual donaren vida els companys de la Internacional; pr\u00e0cticament, \u00e9s l\u2019arma, \u00e9s l\u2019instrument de l\u2019anarquisme per dur a la pr\u00e0ctica all\u00f2 m\u00e9s immediat de la seva doctrina.<br \/>\nDiuen que el Sindicat no \u00e9s res. Es nega el valor del Sindicat. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s un error. El Sindicat \u00e9s. \u00c9s cervell i bra\u00e7. No es pot comprendre l\u2019un sense l\u2019altre.<br \/>\nCrec que els anarquistes poden estar orgullosos, si el Sindicalisme i el seu instrument, el Sindicat, plasmen en realitat alguna o algunes de les concepcions de l\u2019anarquisme. El Sindicalisme tendeix a usufructuar les prerrogatives que li s\u00f3n pr\u00f2pies en l\u2019ordre social.<br \/>\n\u00c9s clar que Sindicalisme no \u00e9s Anarquisme. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una gradaci\u00f3 de l\u2019anarquisme.<br \/>\nTamb\u00e9 es diu que el Sindicalisme no t\u00e9 idees pr\u00f2pies. No \u00e9s cert.<br \/>\n\u00c9s un error m\u00e9s, en una altra afirmaci\u00f3.<br \/>\nEn els Congressos celebrats en els anys 1910, 15, 16, 18 i 19, el Sindicalisme arriba a precisar que s\u2019empar\u00e0 dels instruments de treball i quan es parla de la idea pr\u00e0ctica del comunisme, es diu que aix\u00f2 \u00e9s Anarquisme. S\u00ed, b\u00e9. Per\u00f2, de quins instruments es valdria l\u2019anarquisme per tal d\u2019aconseguir la realitzaci\u00f3 del seu postulat econ\u00f2mic? Del Sindicat, oi?<br \/>\nL\u2019anarquisme don\u00e0 \u00e0nima i esperit al sindicalisme. Per\u00f2 que ning\u00fa no dubti que el sindicalisme \u00e9s una promesa i una garantia per a la precipitaci\u00f3 de les idees anarquistes.<br \/>\nQui nega que el Sindicalisme planteja i resol el problema econ\u00f2mic, problema dels problemes? Qui gosar\u00e0 negar que el sindicalisme revolucionari i llibertari, en la seva concepci\u00f3 econ\u00f2mica, qui dubtar\u00e0, qui negar\u00e0, repeteixo, que sigui l\u2019auxiliar poder\u00f3s i efica\u00e7 de l\u2019anarquisme?<br \/>\nHeus aqu\u00ed la virtualitat del Sindicalisme. Per aquesta ra\u00f3 no estem d\u2019acord amb els socialistes. Ells fan homes que no creuen en la seva personalitat.<br \/>\nEls socialistes, amb l\u2019obra que realitzen, retarden el moment de la possessi\u00f3 integral de les prerrogatives socials de l\u2019home. Mentre hi hagi qui cregui que els problemes no els hem de resoldre per ell mateix, davant ell mateix, sin\u00f3 que la seva soluci\u00f3 dep\u00e8n dels altres, l\u2019home no far\u00e0 mai res. Qui cregui en l\u2019organitzaci\u00f3 estatal, \u00e9s un esclau.<br \/>\nLa virtut del sindicalisme, com que t\u00e9 idees pr\u00f2pies, \u00e9s rellevar i substituir els factors del capitalisme i de la burgesia.<br \/>\nL\u2019organitzaci\u00f3 professional del Sindicalisme, orientat en un sentit revolucionari i llibertari, s\u2019apropa a l\u2019anarquisme.<br \/>\nSindicalisme \u00e9s l\u2019agrupaci\u00f3 natural dels elements d\u2019una mateixa professi\u00f3. Aquest no solament substituir\u00e0 els valors burgesos i capitalistes dels quals he parlat abans, sin\u00f3 que donar\u00e0 garanties de moralitat i personalitat no donades, fins ara, per cap r\u00e8gim burg\u00e8s.<br \/>\nEn Sindicalisme, diguem-ho ja, \u00e9s l\u2019avan\u00e7ada de l\u2019anarquisme.<\/p>\n<p><strong>Els anarquistes en els Sindicats. Tasca a realitzar.<\/strong><\/p>\n<p>Alguns anarquistes, quan creuen que l\u2019organitzaci\u00f3 no ha de ser estatal, qu\u00e8 proposen? Diran que fer pr\u00e0ctiques d\u2019anarquisme per arribar a una gaireb\u00e9 perfecci\u00f3. \u00bfi no pot ser, no podria ser, que els companys del 68 i del 73, en els seus Congressos, i malgrat les seves manifestacions sect\u00e0ries, preveiessin i comprenguessin que l\u2019aspecte econ\u00f2mic de l\u2019anarquisme tingu\u00e9s una realitzaci\u00f3 immediata? Jo crec que s\u00ed.<br \/>\nCerts aspectes dels problemes que planteja l\u2019anarquisme poden realitzar-se.<br \/>\nQui, si no els treballadors, estaven en condicions de comprendre noves concepcions del pensament? Qui, si no els treballadors, poden dur a terme un moviment de renovaci\u00f3?<br \/>\nPer\u00f2 dubto que hi hagi alg\u00fa que cregui assistir a la derrota dels valors econ\u00f2mics del m\u00f3n capitalista i burg\u00e8s: que assisteixi a l\u2019esfondrament de les falses i velles concepcions burgeses tamb\u00e9, substituint valors i concepcions amb els problemes que en la seva integritat planteja dels problemes parcials de l\u2019anarquisme.<br \/>\nLa missi\u00f3 dels anarquistes est\u00e0 en els Sindicats per vetllar per la seva vida i orientar-los.<br \/>\nNo desemparant l\u2019acci\u00f3 sindical m\u00e9s influ\u00e8ncia exerciran; m\u00e9s llibert\u00e0ries seran les organitzacions; abans apressaran l\u2019adveniment d\u2019una societat nova.<br \/>\nEls anarquistes han de fer pr\u00e0ctica de la concepci\u00f3 anarquista dins els Sindicats. L\u2019allunyament dels anarquistes de les agrupacions professionals \u00e9s un su\u00efcidi. Tot pot i cal que es faci dins els Sindicats.<br \/>\nDe cap manera no vol dir aix\u00f2 que aquells dissolguin els grups que tinguessin constitu\u00efts. No; de cap manera. Al contrari, poden integrar els Sindicats. Quan m\u00e9s influ\u00e8ncia exerceixin, m\u00e9s Anarquisme i anarquistes faran. Avui no espanta, com en altre temps, l\u2019anarquisme, i aix\u00f2 es deu als treballs de convenciment realitzats. Gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia exercida pels anarquistes, va poder donar-se el cas que l\u2019organitzaci\u00f3 sindicalista accept\u00e9s, en els Congressos Regional de Catalunya i Nacional dels anys 1918 i 1919 respectivament, la declaraci\u00f3 concloent que ens dirig\u00edem a la conquesta del comunisme llibertari, cosa que potser hauria estat rebutjada l\u2019any 1914 per l\u2019allunyament dels anarquistes de les organitzacions.<\/p>\n<p><strong>L\u2019Estat rus. La funci\u00f3 dels Sindicats<\/strong><\/p>\n<p>No s\u00f3n els grups anarquistes, ni les organitzacions estatals, els qui han d\u2019organitzar i regularitzar la producci\u00f3. S\u00f3n els sindicats.<br \/>\nNo som leninistes perqu\u00e8 no creiem que l\u2019Estat sigui, per m\u00e9s revolucionari i socialista que s\u2019anomeni, qui ha d\u2019usufructuar els elements de la producci\u00f3. Els Sindicats s\u00f3n els \u00fanics que tenen solv\u00e8ncia per a aix\u00f2. En primer lloc perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s morals. Despr\u00e9s, perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s competents.<br \/>\nL\u2019Estat rus, per essencialment socialista que sigui, no \u00e9s el cridat a distribuir la producci\u00f3. Aix\u00f2 seria tant com fer creure als homes en un factor sobrenatural.<br \/>\nJa a Alemanya s\u2019han produ\u00eft diversos fracassos amb un estat socialista. I tot i que la situaci\u00f3 no sigui la mateixa all\u00ed que a R\u00fassia, \u00e9s significativa la incompet\u00e8ncia de l\u2019Estat.<br \/>\nS\u2019han produ\u00eft dos grans moviments de vagues. Un el de Westf\u00e0lia i l\u2019altre el d\u2019Essen. Per qu\u00e8 aix\u00f2? Senzillament. Perqu\u00e8 l\u2019Estat fa malament all\u00f2 que els Sindicats faran b\u00e9.<br \/>\nPer aix\u00f2 els negocis de la producci\u00f3 no poden estar en mans de l\u2019Estat, ni dels grups anarquistes, aquests com a culminaci\u00f3 de l\u2019extremisme.<br \/>\nEls Sindicats distribuiran i normalitzaran la producci\u00f3, el consum i el canvi -cal que portem aquesta idea a l\u2019\u00e0nim dels treballadors-, ja que els Sindicats es fan seva la concepci\u00f3 anarquista del postulat econ\u00f2mic.<br \/>\nNo estem en per\u00edode de preparaci\u00f3, sin\u00f3 de realitzaci\u00f3.<br \/>\nAis Sindicats hi ha d\u2019anar a donar-los forces i relleu els sectors de l\u2019acci\u00f3 i l\u2019educaci\u00f3.<br \/>\nEls grups d\u2019afinitat vindran com a superaci\u00f3 de les organitzacions sindicals.<br \/>\nI quan siguin realitat tangible els nostres desigs; quan els nostres esfor\u00e7os revolucionaris hagin culminat amb el triomf del proletariat, quan l\u2019home d\u2019esclau passi a ser Iliure, procurem que tots els valors de la vida humana tinguin representaci\u00f3 en el Sindicat \u00a1 tinguin tots els homes una garantia m\u00e9s gran de personalitat, independ\u00e8ncia i emancipaci\u00f3.<br \/>\nTinguem-ho molt present, perqu\u00e8, si no, ser\u00e0 va l\u2019esfor\u00e7 que realitzem. R\u00fassia ha triomfat revolucion\u00e0riament, per\u00f2 no ha pogut v\u00e8ncer econ\u00f2micament per no haver donat el Poder als Sindicats, s\u2019ent\u00e9n el Poder no per imposar una dictadura, sin\u00f3 el Poder per regularitzar la producci\u00f3.<br \/>\nHi haur\u00e0, aqu\u00ed o all\u00e0, on sigui, m\u00e9s o menys pertorbacions, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s o menys aviat la responsabilitat de la producci\u00f3, del consum i del canvi, anir\u00e0 a mans de les organitzacions professionals.<br \/>\nEstem perdent el temps llastimosament negant virtuts al Sindicat, virtuts que certament no li ha donat ning\u00fa, per\u00f2 que en canvi pot tenir. Aix\u00f2 no s\u00f3n m\u00e9s que elucubracions mentals. Pot ser un criteri personal, per cert que molt respectable i que no discuteix ning\u00fa. I precisament perqu\u00e8 la respectabilitat de les opinions no \u00e9s discutible, ni discutim tampoc les virtuts.<br \/>\nQue el Sindicat \u00e9s quelcom d\u2019amorf? Donem-li espiritualitat. Elevem-lo, elevant-nos a nosaltres per damunt de passions i discussions est\u00e8rils i insubstancials i fem tots que compleixi la finalitat econ\u00f2mica m\u00e9s immediata i que li \u00e9s reservat de realitzar.<br \/>\nEl Sindicalisme o el Sindicat \u00e9s una garantia, la garantia m\u00e9s gran, dins un r\u00e8gim proletari.<br \/>\nLa revoluci\u00f3 social, amb els nostres sindicats, pot quedar consolidada 24 hores despr\u00e9s del triomf. \u00c9s clar que perqu\u00e8 sigui aix\u00ed ens cal una preparaci\u00f3 extensa i profunda.<\/p>\n<p><strong>El Sindicalisme i el problema de la cultura.<\/strong><\/p>\n<p>Tenim un altre problema important\u00edssim que el proletariat ha de resoldre. El de la cultura.<br \/>\nQu\u00e8 faran els treballadors l\u2019endem\u00e0 de la revoluci\u00f3 referent a aquest problema? Qu\u00e8 faran dels Ateneus, de les escoles, de les biblioteques, dels instituts professionals, etc., els treballadors?<br \/>\nEl Sindicalisme encomana la tasca a realitzar als grups d\u2019afinitat, als diferents sectors de la intel\u2022lig\u00e8ncia que integren els nostres Sindicats.<br \/>\nSi la preparaci\u00f3, la nostra preparaci\u00f3 \u00e9s tan fecunda com desitgem i procurem que sigui avui, l\u2019endem\u00e0 de la revoluci\u00f3 destruirem, aix\u00ed, destruirem tot quant en l\u2019ordre de la cultura ens pugui ser perjudicial.<br \/>\nSi destru\u00efm Universitats, i destru\u00efm Ateneus, quant a l\u2019aspecte moral que en aquest moment donem a la paraula, haurem realitzat una tasca fecunda contra la rutina imperant.<br \/>\nHem de crear les nostres Universitats i els nostres Ateneus.<br \/>\nSi no podem, si els esdeveniments ens sorprenguessin, si no tingu\u00e9ssim temps, ens aprofitar\u00edem del que hagu\u00e9s realitzat la burgesia en aquest sentit. El que s\u00ed farem, encara que sigui en darrer cas, \u00e9s arrencar d\u2019arrel all\u00f2 dolent, pervers i in\u00fatil. Utilitzarem les coses utilitzables de la burgesia i, mentrestant, realitzarem definitivament la nostra tasca. Aix\u00f2 faria el Sindicalisme en el problema de la cultura. Aix\u00f2 far\u00e0 indiscutiblement.<\/p>\n<p><strong>El geni de l\u2019anarquisme i l\u2019home pr\u00e0ctic del Sindicalisme.<\/strong><\/p>\n<p>Fem servir imatges per a explicar la concepci\u00f3 filos\u00f2fica de l\u2019Anarquisme i l\u2019orientaci\u00f3 del Sindicalisme.<br \/>\nEn un poble qualsevol de la Terra es presenta el Geni encarnat en un home. El Geni t\u00e9 una concepci\u00f3 humana de la Vida.<br \/>\nEstudiant les escoles filos\u00f2fiques diferents; compulsant totes les idees, han arribat a la conclusi\u00f3 que els altres homes no saben viure sense odis, sense mis\u00e8ria, sense recels, sense necessitats i sense injust\u00edcies. La vel\u2022le\u00eftat i l\u2019orgull tenen un paper important en la vida d\u2019aquells homes.<br \/>\nPer\u00f2 el Geni t\u00e9 idees pr\u00f2pies, amb una filosofia pr\u00f2pia, \u00e9s el que en podr\u00edem dir un arist\u00f2crata del Pensament.<br \/>\nT\u00e9 solucions per als problemes de l\u2019economia i de la cultura.<br \/>\nEl seu pensament t\u00e9 tal extensi\u00f3, \u00e9s tan immens, que el Geni no pot plasmar en realitats les seves concepcions d\u2019una sola vegada.<br \/>\nAl poble on el Geni va arribar s\u2019hi trob\u00e0 un altre home. No era Geni, per\u00f2 era un Home pr\u00e0ctic i, a m\u00e9s, intel\u2022ligent.<br \/>\nEl Geni-Home inici\u00e0 l\u2019Home pr\u00e0ctic en els secrets d\u2019all\u00f2 que ell havia arribat a concebre. L\u2019home compr\u00e8n el Geni i el posseeix la fe que l\u2019anima.<br \/>\nPer\u00f2, coneixedor dels altres homes i dels seus costums, i amant, a la fi, de les realitats immediates, diu al Geni:<br \/>\nAqu\u00ed \u00e9s impossible fer tot el que vols. Conec aquests homes, tinc ascendent sobre ells, m\u2019estimen pels anys que fa que hi convisc, em consideren i em respecten, i per aix\u00f2 et puc dir que si els exposessis aix\u00f2 que m\u2019exposes a mi, et creurien desequilibrat. En tot el que m\u2019has exposat, per\u00f2, hi ha idees que poden realitzar-se i es poden implantar gaireb\u00e9 immediatament. Aquesta gent vol aix\u00f2. Realitats. Malauradament, els espanta pensar. Volen coses factibles. Volen, fins i tot quan exposen la seva exist\u00e8ncia, obtenir del resultat de la seva exposici\u00f3, almenys un profit material per als seus. Potser m\u00e9s endavant aconseguir\u00e0s despertar-los la consci\u00e8ncia. Avui no aconseguiries que s\u2019interessessin pels teus projectes ideals. Malgrat el respecte que he conquerit entre aquests homes, no podria aconseguir inculcar les teves concepcions humanes en els seus cervells. Em comprometo, s\u00ed, a parlar-los que m\u2019escoltin, fins i tot que t\u2019ajudin en el teu pla econ\u00f2mic. Per\u00f2 no em comprometo a res m\u00e9s. Jo s\u00ed. Jo prometo no aturar-me de sembrar la llavor que tu has sembrat en el meu cervell.<br \/>\nB\u00e9 -contest\u00e0 el Geni-. Comprenc i m\u2019explico els teus temors. Deixo a la teva consci\u00e8ncia, a la teva intel\u2022lig\u00e8ncia i ais teus sentiments, la tasca de realitzar al m\u00e9s immediatament possible les idees que creguis que estan en conson\u00e0ncia amb el sentir i el pensar d\u2019aquesta gent.<br \/>\n\u00abEts un home pr\u00e0ctic i em serveixes.\u00bb<br \/>\nEl Geni que parlava aix\u00ed a l\u2019Home era l\u2019anarquisme. L\u2019Home pr\u00e0ctic i intel\u2022ligent era el Sindicalisme. Const\u00e0ncia en el prop\u00f2sit i confian\u00e7a en nosaltres mateixos.<br \/>\nI ara, amics meus, deixeu-me que aquest vespre digui les darreres paraules. Que en aquestes hores de recolliment, en qu\u00e8 ens uneix el dolor i una esperan\u00e7a lluminosa de manumissi\u00f3 econ\u00f2mica \u00a1 espiritual, fem una professi\u00f3 de fe, de const\u00e0ncia en el prop\u00f2sit i de confian\u00e7a en nosaltres mateixos.<br \/>\nMoltes han de ser les nits que ens reunim com ara, per tal que ens sentim m\u00e9s nostres; per tal que aprenguem a estimar-nos.<br \/>\nAvui l\u2019atzar ens ha reunit en aquesta pres\u00f3. Dem\u00e0 el deure ens tornar\u00e0 a reunir. I sempre, avui o dem\u00e0, plegades o separades les nostres persones, hem d\u2019elevar el cor i el pensament per damunt de tot el que ens envolta. Nom\u00e9s aix\u00ed ser\u00e0 possible triomfar.<br \/>\nUs deia que cal tenir const\u00e0ncia en el prop\u00f2sit, perqu\u00e8 si aquests lleugers accidents de la lluita ens fessin desmaiar, seria impossible la realitzaci\u00f3 dels nostres ideals.<br \/>\nConfian\u00e7a en nosaltres mateixos, perqu\u00e8 significa seguretat, i significa honradesa, i significa bondat de prop\u00f2sit.<br \/>\nNo cregueu en els homes quan creure en els homes signifiqui hipoteca de la vostra voluntat, per\u00f2 creieu en cada un de vosaltres.<br \/>\nI no desesperem, que el calvari a rec\u00f3rrer ha de ser llarg.<\/p>\n<hr align=\"center\" width=\"250\" \/>\n<p>Extret de <em>Salvador Segui. Escrits.<\/em> A cura d\u2019Isidre Molas. Edicions 62, s\/a. Barcelona, 1975<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Fa 91 anys els pistolers de la patronal catalunyesa van assassinar Salvador Segu\u00ed, el Noi del Sucre. Els mateixos que avui ens expremen i demanen desregulaci\u00f3 de tot per xuclar-nos millor la sang. Per recordar-lo, com el que era, anarquista i sindicalista, res millor que la confer\u00e8ncia de la Mola de Ma\u00f3, el 31 de desembre de 1920, amb el &#8230; <\/p>\n<div><a href=\"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/2014\/03\/11\/salvador-segui-en-el-91-aniversari-del-seu-assassinat-anarquisme-i-sindicalisme\/\" class=\"more-link\">Read More<\/a><\/div>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11490,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[50],"tags":[663],"class_list":["post-11489","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria","tag-salvador-segui"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11489"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11489\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/probes.cgtvalencia.net\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}