Comunicat de la Lliga per la Laïcitat referent al finançament de l’Església catòlica espanyola mitjançant la recaptació del IRPF.

La Lliga per la Laïcitat manifesta la seva

disconformitat amb el sistema de finançament que l’estat atorga a l’Església Catòlica a través de l’Impost sobre la Renda

de les Persones Físiques (IRPF), ja que suposa una violació de la neutralitat de l’estat davant les religions. Aquesta

assignació pressupostària de l’estat es destina en la seva totalitat directament al sosteniment de la seva estructura

organitzativa i confessional i no a la seva acció social. A més, representa una petita part del que els pressupostos de les

diferents administracions li destinen, un finançament directe que algunes fonts quantifiquen en més de 7.000 milions de

euros.

Volem denunciar la

manca de transparència i la lectura esbiaixada que l’Església catòlica fa sobre el seu finançament.


El passat 15 de febrer la Conferència Episcopal Espanyola feia públic els resultats de

l’assignació pressupostària que l’estat li atorga a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Segons aquests, els seus ingressos mitjançant l’assignació de la última declaració de la Renta (2010), corresponent al IRPF

del 2009, els ha significat una recaptació de 249.456.822 euro.

La Lliga per la

Laïcitat vol manifestar la seva disconformitat amb aquest sistema de finançament del que gaudeix en exclusivitat l’església

catòlica espanyola, ja que suposa una violació de la neutralitat de l’estat davant les religions.

1) L’Estat no ha d’actuar com a recaptador de l’Església Catòlica, i molt menys sostreure aquest

finançament de la “caixa comú” dels impostos.

2) La pròpia existència d’una casella

en la declaració del IRPF per a l’Església Catòlica reflexa el suport de l’Estat a aquesta confessió i la discriminació

envers les persones que professen altres creences religioses, que en són indiferents en aquesta matèria o que es declaren

agnòstiques o atees.

3) L’assignació tributària a través de la declaració de renda

és, en qualsevol cas, un sistema de finançament directe de l’Estat a l’Església catòlica, per molt que es vulgui fer creure

als ciutadans el contrari.

Els contribuents que marquen la casella de l’Església

catòlica, o les dues opcions, destinen els seus impostos a aquestes finalitats, quantitats que són deixades d’ingressar per

la hisenda pública. Aquest sistema pregunta als contribuents a on volen que es destini part dels impostos, que és el mateix

que preguntar com distribuir part dels pressupost de l’estat. Per tant no es tracta d’un donatiu que els fidels d’aquesta

confessió realitzen i que l’estat gestiona, sinó d’una assignació pressupostària directe.

Qui marca aquesta casella no està fent cap aportació individual, sinó que està reduint en un

0.7% (o un 1.4% en cas de marcar la doble casella) l’aportació dels seus impostos. Per tant és mentida que aquesta partida

representi una “assignació voluntària dels contribuents”. L’Església catòlica espanyola és l’única organització de l’estat

que gaudeix d’aquest privilegi i representa la única excepció en la designació per part de la ciutadania de la distribució

dels pressupostos de l’estat.

4) Els contribuents que no marquen cap d’aquestes

caselles paguen objectivament més d’impostos a l’Estat que els qui opten per marcar-les, la qual cosa vulnera el principi

constitucional d’igualtat davant la llei.

5) Cal recordar que aquesta no és l’única

partida que l’Església catòlica espanyola rep de l’estat. De fet representa menys del 4% de l’aportació que les diferents

administracions realitzen a aquesta organització religiosa a través d’assignacions directes o subvencions com les que rep

per a col·legis concertats religiosos, professorat de religió, sosteniment del seu patrimoni, capellans en hospitals,

presons i exèrcit, etc. No hi ha dades oficials, però algunes fonts quantifiquen el finançament de l’estat per a

l’evangelització catòlica a més de 7.000 milions de euros. Segons aquestes fonts, la Conferència Episcopal Espanyola i

l’església catòlica reben aproximadament: 4.000 milions per a subvencionar col·legis religiosos concertats; 650 milions per

a sous de persones que imparteixen religió; 2.048 milions per a hospitals i institucions de beneficència religiosa; 200

milions per al patrimoni immobiliari i artístic, museus i catedrals; 20 milions per a capelles i capellans de presons i

casernes militars.

Aquesta aportació permet que aquesta organització mantingui a tots

els seus activistes i dirigents, que no s’han de preocupar per al seu sosteniment personal i poden dedicar-se en

exclusivitat a l’evangelització, a més de poder realitzar aquesta tasca en l’exercici de la seva feina, fins i tot a través

del proveïment de serveis públics com ho són l’educació o la sanitat.

6) La jerarquia

catòlica realitza una campanya de publicitat que no s’ajusta a la realitat, ja que dona a entendre que l’aportació que rep

a través del IRPF va destinada a fins socials (com les seves missions a països en desenvolupament), quan en realitat es

destina al sosteniment de la jerarquia eclesiàstica tal i com ho indica el seu propi pressupost publicat a la web de la

Conferència episcopal. L’activitat de fins socials que l’església realitza a través de les seves organitzacions com Caritas

o la fundació de los hermanos de san Juan de dios, està subjecte a l’aportació que es realitza a través de l’altre casella,

la “d’altres fins socials”, el que reafirma que la casella de “l’Església catòlica” està destinada al sosteniment de la

jerarquia eclesiàstica. A més, això representa que l’Església catòlica espanyola, no només té en exclusivitat una derivació

directe dels impostos del IRPF (a través del marcatge de la casella “Església catòlica”), sinó que també té accés a la

derivació semidirecte que significa el marcatge de la casella “Altres fins socials”, podent simultaniejar les dos vies de

finançament al permetre’s marcar les dos caselles. Més del 30% del que es distribueix a través de la casella d’altres fins

socials, va a parar a organitzacions vinculades a l’església catòlica, cosa que fa incrementar encara més la partida

pressupostària de l’estat que directament es destina a aquests entramat.

La Lliga per

la Laïcitat considera incompatible amb l’aconfessionalitat de l’estat el finançament que de manera privilegiada l’església

catòlica espanyola rep directament del pressupost de l’estat.

En aquest sentit volem

denunciar la manca de transparència i la lectura esbiaixada que l’Església catòlica fa sobre el seu

finançament.

  • Els seus ingressos a través de l’assignació del impost del IRPF es destinen en la seva totalitat

    directament al sosteniment de la seva estructura organitzativa i confessional,

  • la quantitat que l’Església catòlica

    espanyola rep de l’estat va més enllà del que aquesta reconeix, algunes fonts la quantifiquen en més de 7 milions

    d’euros.

  • la seva acció social està mantinguda en gran part gràcies al mencionat finançament rebut de l’estat i als

    privilegis fiscals que en gaudeix eximint-la de la majoria dels impostos.


Una vegada més volem demanar que cessi el finançament de l’estat cap a les

confessions religioses i l’eliminació del sistema d’assignació tributaria opcional a través de la declaració de l’IRPF al

sosteniment econòmic de l’Església Catòlica.

 Fidel Gonzalez
Coordinador Tècnic

Lliga per la Laïcitat
www.laicitat.org

Documents relacionats

Cartell. Pdf – 276 kb

Díptic. Pdf – 373 kb.

Llibret informatiu . Pdf – 3,3 Mb.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *