Exposició i llibre.
L’exposició produïda per la CGT, amb la
col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, proposa un recorregut per la geografia de la repressió exercida pels revoltats
el 19 juliol de 1936.
Encara que a l’Estat espanyol hem
patit una de les repressions més cruels i llargues, hem de reconèixer que s’ha començat tard el treball de recuperació,
impulsat sobretot gràcies a la societat civil, a través de les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica
Col·lectiva. Aquest retard, és la conseqüència del silenci i de la por; de l’exili forçat i acte imposat que van patir molts
ciutadans i ciutadanes; de la ruïna econòmica i cultural soferta per aquest país, i del pacte no escrit entre els partits que
van liderar la transició política espanyola per a silenciar la història, amb l’objectiu de «no reobrir les ferides» o «no
despertar fantasmes del passat».
Amb «La Mort de la Llibertat» volem recuperar aquesta etapa nefasta de repressió
i mort, a través de documents de l’època i les veus de les seves víctimes, testimonis i protagonistes, però volem fer-lo
exemplificant-lo en un col·lectiu ideològic molt definit, el Moviment Llibertari Espanyol, conformat per les organitzacions
Confederació Nacional del Treball, Joventuts Llibertàries, Dones Lliures i Federació Anarquista Ibèrica. Encara que som
conscients que els llibertaris van ser una víctima més, no els únics massacrats pel feixisme, sí cal reconèixer-los que van
ser els primers en organitzar-se i oferir-los resistència.
L’extermini dels vençuts havia estat prèviament
planificat pels revoltats, tal com va afirmar el general Mola: «Cal estendre el terror, cal deixar sensació de domini,
eliminant sense escrúpols a tots els que no pensin com nosaltres».
Amb la rebel·lió de juliol de 1936 l’Exèrcit
feixista va declarar l’estat de guerra, va assumir totes les atribucions en matèria d’ordre públic i va sotmetre la justícia
ordinària a la militar, començant l’operació d’extermini amb la col·laboració entusiasta de falangistes, requetés, milícies
ciutadanes i voluntaris, a més de la benedicció de l’Església catòlica. La jerarquia eclesiàstica va prestar des del primer
moment del cop militar tots els seus serveis ideològics i propagandístics a l’exèrcit rebel, defensant com licita la guerra
en defensa de la religió. La majoria del clergat no només va silenciar l’ona de terror contra els “rojos”, sinó que la va
aprovar i fins i tot va col·laborar en la repressió. Van voler «netejar Espanya d’elements indesitjables” i van començar, on
va triomfar el cop militar, un estiu sagnant. Els territoris ocupats pels feixistes són exemples de la violència i del terror
sobre els vençuts.
Amb la pèrdua de la guerra per la República, no va arribar la pau sinó una repressió
sistematitzada i encoratjada pel nou Estat. Tot el país es va convertir en una immensa presó i el poble treballador,
classificat pels vencedors, en afectes, indiferents o desafectes al Règim, va haver de demostrar la seva innocència.
Amb les primeres mesures repressives dels camps de concentració i empresonaments massius, van aparèixer la tortura
sistemàtica, l’acarnissament i l’eliminació física, amb els afusellaments, les «sacas», l’aplicació de la «ley de fugas»… Els
que van assolir sobreviure van sofrir la repressió física amb les diverses modalitats de treballs forçats. La repressió
econòmica, a través de l’expoli i la rapinya sobre els béns dels vençuts. La repressió laboral, la depuració, que en molts
casos va produir la marginació social i la pobresa. I l’omnipresent repressió ideològica, per part de la Falange i de
l’Església, sobre les vides i consciències dels treballadors i treballadores d’aquest país.
Encara hem de
recuperar molta memòria perquè s’ha silenciat la despietada repressió exercida pels vencedors de la guerra civil. És un
episodi molt negre de la història, amb els milers d’execucions realitzades, els presos polítics internats en les presons i
camps de concentració, on van morir de fam per les males condicions, milers de preses i presos.
Amb aquesta
exposició pretenem aconseguir diversos objectius: Conèixer el nombre de dones i homes llibertaris víctimes del franquisme.
Comprendre el procés i les característiques de la repressió en les diferents etapes del Règim. Així com descobrir quines són
les regions més afectades i les raons d’aquesta circumstància durant i després de la guerra. Finalment, intentem que aquesta
exposició serveixi per a retornar-li al Moviment Llibertari, encara que sigui de manera simbòlica, la memòria i la dignitat
que el franquisme li va arravassar.
La imatge de l’exposició, la gota de sang, és la reproducció de la coberta
original de la publicació «Madrid», editada al febrer de 1937 pel govern republicà, en català, castellà, francès i anglès,
per a denunciar les atrocitats realitzades al poble espanyol per l’exèrcit revoltat.
L’exposició consta de 28
expositors autoenrotllables i un muntatge sonor en CD, de 9 minuts.
La muerte de la libertad
[Libro] 25.00€ur.
Cristina Escrivà Moscardó – Rafael Maestre Marín.
La exposición La muerte de la libertad. Represión franquista al Movimiento Libertario pretende
varios objetivos: Denunciar el elevado número de mujeres y hombres libertarios víctimas del franquismo; mostrar el proceso y
las características de la represión en las distintas etapas del Régimen y devolver al Movimiento Libertario, aunque sea de
manera simbólica, la memoria y la dignidad que el franquismo le arrebató. La imagen diseñada para la exposición y el
catálogo, la gota de sangre, es la reproducción de la cubierta original de la publicación Madrid, editada en febrero de 1937
por el Gobierno republicano, en catalán, castellano, francés e inglés, para denunciar las atrocidades realizadas al pueblo
español por el ejército sublevado.
Cristina Escrivá y Rafael
Maestre.
Comisarios de la exposición
Tiempos de atmósfera irrespirable como se reflejan en estos versos de Miguel Hernández:
umbrío por la pena, casi bruno
porqué la pena tizna cuando estalla
donde yo no
me hallo
no se halla
hombre más apenado que ninguno
Tiempos que
demandan la Justicia de evidenciar que los actos cometidos no fueron fruto del momento, si no que fueron planificados,
organizados y aplicados concienzudamente para anular cualquier disidencia o recuerdo. No es rencor, es memoria.
Mª Ángels Rodríguez Fundación Salvador Seguí
L’Eixam Edicions, Valencia 2009
188 págs. Rústica
il. col. 24×17 cm
ISBN 978-84-96014-87-9